PIM PAM PUM FOC D´OLOT...

Si ets del pim pam pum foc d´Olot pots ser víctima d´una broma fàcil. A veure quan tarda algun graciós a començar a fer acudits.

La realitat però, és que amb pocs dies aquesta ciutat encantadora i peculiar ha sortit a la crònica negre de tots els diaris i televisions. D´un dia per l´altra s´han destrossat vàries famílies i ara ja sempre més arrossegarem això.

Tota la feina d´entitats, d´empreses i persones ha quedat en un segon pla, tot el paisatge, els volcans, la natura, l´art... totalment diluït per un parell de persones amb trastorns mentals que han “tingut un mal moment” i quin mal moment!....
Però malgrat tot; Soc d´ Olot. Si, sóc d´ Olot i què?. Aquí continuarem, “cardant lu que puguem”, comptant els dies que ens falten per festes i mantenint la nostra peculiar manera de fer.

Comptarem la dimensió de les ciutats en base Olot ( i això no és broma). Un cop vaig sentir a dir per una reconeguda persona de la ciutat; -És gros això de Lisboa!, potser és 50 vegades Olot. No és que Lisboa fos com Barcelona o Madrid, el punt de mesura és Olot.
I la distància de Barcelona a Olot sempre serà més gran que a la inversa, si no, no m´explico que sempre quan han de venir els de Barcelona fan tard, al•legant que som lluny. Nosaltres quan anem a Barcelona, si marxem a l´ hora que toca prou que arribem a l´hora.

Aquí continuarem discutint si Turinada si o Turinada no i sorprenent als que venen per primera vegada com hi pot haver-hi tant desfasse, tanta gent, tant bon rollo i que no passi res.

Que s´ajuntin mil persones al Firal per coure i menjar un ramat de xais, per celebrar un aniversari. Que plogui al moment just, que sigui un desastre i la gent en lloc d´enfadar-se t´ajudi i et doni suport...

Que l´hivern comenci exactament després de l´ últim tro del castell de focs de festes, que la ciutat passi d´ una vitalitat increïble al no res, amb poc minuts.

Que ens emocionem quan els gegants surten de l´hospici el dia de la cercavila, que malgrat els geganters, sentim un respecte i admiració per els gegants que els de fora no ho entenen. De fet per entendre les festes cal ser d´una fusta especial.

Que un dia de “festa” no pots fer res ( en públic o petit comitè) del que t´en puguis penedir, la ciutat té ulls i orelles a cada paret. Igual que el poble més minúscul.
Ens continuarem sorprenent com és possible que el pim pam pum foc hagi complert 25 anys...
Continuarem
siguent capaços de fer espectacles de gran format amb pressupost de pagès. I que gent de diferents edats, entorns i formació es trobin per ser d´una entitat com el pim pam pum.

Tal com vam dir des de el balcó de l´Ajuntament el dia del pregó:

Volem convertir la nostra ciutat en el millor aparador del món del que som i com volem ser. Una ciutat esplèndida! Ambiciosa, que no s’adorm, que treballa per ser millor cada dia, que mima i respecte les seves penyes, colles, associacions i entitats... Una ciutat que no vol perdre el tren... Una ciutat petita, però que afronta el segle XXI amb pas ferm. Volem seguir anant pel món amb el cap ben alt i poder dir amb totes les seves lletres: SÓC D’OLOT!