dilluns, de desembre 27, 2010

MANIFEST SOCIETAT CIVIL OLOT...

M´ha arribat el manifest que es llegirà dijous a la Plaça Major. Com que desconec si és un “secret” fins el dia de la lectura, o si hi haurà canvis no us l ´adjunto.
Tot i que PPPF s´ha d´adherir sense contemplatius al manifest que ha fet la “Societat Civil d´Olot ”, permeteu-me que a títol personal (i només a títol personal) i deixeu-me ser una mica crític amb el redactat del manifest.

No sé qui ha estat l´autor, en tot cas el que compta és la intenció, personalment però jo l´hauria plantejat d´una altra manera.
És força cert que Olot només surt als mitjans de comunicació quan passa alguna tragèdia, això ho deuen dir però la majoria de ciutats del planeta. Sobre el segon punt ... “sembla que tots els crims del món es cometin a Olot”...no comparteixo aquesta opinió.
En primer lloc, el més important independentment de la pèrdua de l´autoestima, si la indignació ens fa enrocar o no, o la preocupació per la imatge que poden difondre de nosaltres, hi trobo a faltar una referència als pobres innocents que avui no estan entre nosaltres. Preferiria tenir mala imatge, de desconfiat i baixa autoestima si es pogués tornar enrere i salvar només una persona...

Dit en altres paraules, me la sua el que puguin pensar o dir de mi o la meva ciutat, gent malintencionada o amb poca feina, això malauradament no depèn de nosaltres. Al sensacionalisme i al morbo s´els venç amb feina, amb resultats i amb esperit crític, amb creativitat, amb el dia a dia...El temps ho posa tot a lloc i una portada i un titular d´un dia no espatllarà les bones coses que s´han fet, es fan i es faran. Això si que depèn de nosaltres i podem dir i fer-hi , la nostra...jo prefereixo treballar en aquest camí.

Que les coses que passin a Olot siguin favorables als interessos de la humanitat...ho trobo francament una mica ostentós. En tot cas potser són indiferents o no són negatius, ara d´aqui s´en podria extreure que som al centre del món i diria que no és al cas...

No se si perdria molt temps en canviar la nostra política de comunicació o a explicar totes les coses bones que som o tenim. Aquest temps potser seria més productiu continuar integrant i treballant a les entitats i a les empreses.

L´alegria i l´autoestima, no ens les faran perdre per un "greu accident" de dues persones desequilibrades. Avui estem tristos i estem de dol, per respecte i consideració als que avui no estan entre nosaltres, superarem el dol. Ho farem amb el cor trist, però de mica en mica tornarem a la normalitat i ho farem amb alegria i confiança.

Un cop ens hàgim refet de l´impacte i assumida la tragèdia, agafarem aire i farem el que sabem i ens cal fer...tirar endavant. La vida continua, el sol torna a sortir; amb nosaltres, sense nosaltres o amb uns altres.

Vull insistir que aplaudeixo la iniciativa del manifest, senzillament però jo l´hauria fet diferent...