TV3 I LA PLUJA...

Potser si que al final ens haurem de canviar el nom de pim pam pum foc a pim pam pum pluja....
Tot i que havien anunciat pluges durant tot el dia, es va aguantar fins a pocs minuts abans de començar l´actuació en directe per TV3. Hi van haver hi uns minuts de pànic mentre la pedra i un xàfec important queien sobre el camió de TV3 a la Plaça Clarà. I si s´ hagués pogut ajornar per part nostra s´hauria fet. La cara de l´ Espartac Peran i de les realitzadores amb les trucades nervioses a la direcció del programa, demostraven que no les tenien totes.
El temps s´ens va tirar a sobre i per variar, sense ni tan sols tenir temps per fer una passada per coordinar amb les càmeres es va tenir que engegar.
L´experiència va ser molt interessant l´Espartac i el seu equip a les distàncies curtes són gent molt maca, la veritat és que ens van tractar molt bé, hi va haver hi sintonia i vam contactar fàcilment. En cap moment van anar d´estrelles mediàtiques, van estar molt propers, de bon rollo, són bons professionals!

Ells van al•lucinar dels nostres muntatges, de fet es va començar a parlar dimarts un matí, on vam explicar el que podíem fer, dimecres a la tarda ens ho van confirmar i l´actuació era dilluns següent, amb menys d´una setmana es va fer un muntatge, (per variar amb pressupost zero) més que digne.
Quan van veure arribar el camió i anava arribant gent i muntant màquines al.lucinaven. Quan van saber que a més no hi havia cap professional i que no cobrava ningú, no sé si ho van acabar d´entendre...
Ells volien una cosa potent i suposo que no esperaven aquella resposta. (tot sigui per sortir a la tele), sincerament dubto que cap dels que va veure el programa en directe ens contracti per una actuació però potser servirà per obrir alguna altra porta...

Algún dia es farà justícia i totes aquestes “col.laboracions desinteressades” s´ens transformaran amb tants “bolos” interessants a llocs interessants que tindrem que dir que no a actuacions....de moment però continuem tocant de peus a terra mentre esperem el “bolo de la nostra vida”.