Bona pregunta, Que ens vinguin a veure de dues a tres mil persones una nit freda, humida i plujosa, a la mateixa hora que el Barça, en un lloc allunyat del centre i sense ser festes del Tura... és molt reconfortant és una gran dosis de moral i motivació.
La ploguda del juny ens va donar tranquil•litat i ens va ajudar a crear més expectativa, corríem el risc de no ser capaços de “reconduir” la motivació i concentració dels pim pams. Però per sort ens en vàrem sortir i el públic ens va acompanyar massivament.
I ara que? Hi ha gent que ens demana si es pot repetir...
L´encant d´aquest espectacle era justament la impossibilitat de tornar a “enganyar” a tanta gent. Només a títol informatiu a la organització entre pim pams, músics, ballarines, tècnics, ex...érem unes 170 persones! Aviat és dit. Mobilitzar a tant gent a canvi d´un bocata ja us asseguro que no és fàcil.
El lloc, i fins i tot la boira va donar un toc màgic a l´espectacle.
L´obectiu està complert, s´havia de fer una cosa a l´alçada del que va significar la traca de 15 klilometres, la trobada de dracs, de diables o percussionistes dels altres aniversaris.
Aquest cop ens vàrem voler centrar amb el que més ens venia de gust i amb el que ens sentíem més confortables. Liliana també havia de significar un punt de inflexió, demostrar que apart dels esquarteraments i piscines de fang podem utilitzar altres registres.
Liliana també ha suposat obrir noves vies de recerca i treballar amb noves tècniques creatives. És un punt de partida per el que pot ser el futur.
El més important dels 25 anys per mi s´ens dubte és...arribar als 26.
1 comentari:
Met, aquest maig del 2012 s'està preparant un Congrès de Vulcanòlegs, en el que, entre altres, hi ha les escoles implicades, La Sara els hi ha proposar de fer un Vulcània, però jo crec que és millor repetir una Liliada al Montsacopa, de moment als organitzadors Olotins ( Tavi, Llorens,..) no els sembla pas malament.
Si podeu feu-ne campanya, correu la veu, hi ha possibilitats.
Leso
Publica un comentari a l'entrada