ORGULL PIM PAM PUM

M´afegeixo amb algun dels comentaris del facebook; amb muntatges com Liliana es desperta l´orgull de ser del pim pam pum foc.

L´entitat, com totes les entitats, té els seus més i els seus menys, vist des de dintre realment no tot és tant bonic com sembla a les imatges...però què caram, avui podem treure pit, podem presumir i estar contents del que s´ha fet.

Es va partir d´un paper amb blanc i amb una ma a cada ou, només amb bona voluntat i feina hem arribat fins aquí.

Es important recordar que tot s´ha fet de manera altruista, amb els recursos de la casa i que hi ha detalls que es desconeixen o potser han passat desapercebuts;

El tema es va escollir per eliminació, els finalistes vist els resultat ara semblen cutres i vuits de contingut.

Per trobar el llibre original de Liliana ( esgotat des de fa més de 50 anys) es va remenar cel i terra. Es va trobar per internet en una parada d´un Mercat de llibres de segona ma de Barcelona.

Les imatges de la teranyina es van fer una a una ( i n´hi havia més de 800). Les partitures es van comprar a Barcelona però estan adaptades totalment a la nostra orquestra.

Hi havia 1000 pots al recorregut i es van cremar 450 litres de combustible. Els de can manxa ara podran entendre el perquè de tantes anelletes, mosquetonets i cadenetes...

Els diamants originalment eren de gel, es van fer proves funcionava i tenia un impacte brutal, vam decidir fer-les de fibra de vidre per qüestions de logística.

Les gotes de rosada ( made in xina) originàriament eren de Leeds de colors, després d´una recerca i feinada de xino ( mai tant ben dit) es va soldar un a un amb el leed blau que feia aquell efecte.

Els casquets que portaven les ballarines eren de flors naturals i eren preciosos.
Cada personatge tenia un maquillatge d´una qualitat excepcional.
Els GRAE ens van ajudar amb el muntatge de la remuntada de la Liliana. ( sense ells, especialment en Ramon potser encara estarien penjats)
El cavall de l´ Elf, (el guapu que s´emporta la Liliana a l´hort), està inspirat amb arquitectura cinètica. Només els que ho van fer saben les hores hi hi ha al darrera del moviment de les potes.

L´aranya i l´arbre del principi ( que gairebé no es va veure) estan inspirats amb les cabanes d´Argelaguer.

Una de les icones d´aquest espectacle, el bosc de joncs es va discutir durant setmanes.
El lliri de Liliana estava controlat amb un plc i s´ activava amb pistons elèctrics reciclats d´unes portes d´hospital.

La feinada que va portar el disseny i execució de la papallona va ser impressionant, a més es va tenir que experimentar amb diferents materials per arribar fins al resultat final. Va venir un grafitero “professional” ( des d´aqui li donem les gràcies) a pintar-la.

Les potes de l´aranya són reciclades de material de “can Santonegru” eren de llautó que s´utilitzava per fer canyes de pescar de Bambú de “ ca la tura cistellera” són de l´epoca del llibre original.

Encara ens quedaven unes quantes màquines de grans dimensions per fer, que vam tenir que deixar per temps i pressupost.

A l´escena final, apart de les motos havia de venir una cossetxadora, ens vam arrugar per no fer malbé la pista...



I encara hem deixo moltes coses...perdoneu però algú ho havia de dir!

I per cert! Estic orgullós de ser del Pim Pam pum