Això ja sembla un monogràfic de l´Eudald. ( avui un prestigiós mestre d´una prestigiosa escola de Girona). Però hi ha gent que ha deixat més petja que altra... Era l´any 90...Imagineu l´escena:
Simulàvem un atac aeri al Turín. Per el potent equip de megafonia, un soroll d´avions i sirenes, el focus de canó apuntant al cel fent cercles...per acabar de donar realisme i per reforçar l´ambient que volíem recrear, a diferents punts de la plaça es produien explosions aleatòries. Posats a fer una escena realista, ens va semblar d´afegir pols a les explosions, aquella imatge típica dels documentals de guerra.
Va venir la mare de l´Eudald i ens va demanar quin seria el lloc més segur per veure l´espectacle. Algú amb molt bon criteri li va dir que el millor lloc era sota els arbres. El que ella no sabia ( i nosaltres tampoc) són les propietats “explosives” de la farina.
Per recrear la imatge de l´explosió amb pols, s´ens va ocórrer posar un petard molt potent embolicat amb una bossa amb farina i amb una encesa elèctrica. Es podia haver fet amb guix, o talc però el més fàcil era comprar farina al super.
Per raons de seguretat es van penjar, els pepinus als arbres, per què no es veiés moviment es van colocar amb encesa elèctrica controlada des de la taula... D´aquesta manera el técnic de piro podia anar fent explosions sense cap avís...
El resultat a nivell d´ estètica i potencia va superar les espectatives....sobretot quan vam descobrir que la farina produia una deflagració amb una bola de foc de més d´un metre de diàmetre.
No sabem el que va dir ni el que devia passar pel cap de la pobra “Paquita” ( la mare del crack) just quan a poca distància del seu cap petaven explosions enormes amb deflagracions incloses. Jo estic segur que s´en va recordar de tots els avantpassats dels amics del seu fill...
L´espant que s´en van emportar els espectadors que estaven sota els arbres, teòricament en un segon terme, no els hi va treure ningú...això és el que té un espectacle de foc.
dimecres, de setembre 01, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
jojojojo bonissim, m'imagino la pobra dona rebent deflagracions de farina per totes bandes.. llibre d'anècdotes ja!! i que en facin una pelicula!!!!
No ens va fer tanta gràcia als que fèiem petar els "truenos potentes" ( petard final de la mítica M4, recordeu el "cuerpo a tierra" del primer correfoc, i que ara ja està prohibida). A més si la memòria no em falla, era la primera vegada que utilitzàvem encesses elèctriques (a no!, la primera va ser al cavaller blanc i cavaller negre, l'any abans...)
A part de Tot, crec que el Bataka Foc, era un molt bon especacle i que en aquells moments ens va desbordar, era la primera vegada que utilitzàvem música en directe, un equip de so decent, llums (Tubs d'estufa amb una làmpara dins), una projecció en directe amb una càmera de 16 m/m, pantalla de dimensions considerables, i la primera vegada que vàrem disposar d'un local en condicions per preparar vestuari, pirotècnica, artefactes,... tot plegat, un espectacle per recordar (o repetir).
Leso
Publica un comentari a l'entrada