EL PREGÓ...

Falta menys d´ un dia per que fem el pregó, al neguit habitual d´aquestes dates hi ha el fet afegit de fer una cosa que no “dominem especialment”.

Il.lusió i pànic segurament són els dos adjectius que més descriuen la situació actual. Ho volem fer-ho bé, volem sorprendre, quedar bé amb tothom i no defraudar a ningú. Tenim clar que això és impossible. Per que tant els que esperen un pregó tradicional, com els que esperen una cosa trencadora tindran motius per criticar.

Com sempre, ho farem a l´estil de la casa, sense xarxa, conscients de les nostres limitacions i amb la dosi justa d´inconsciència i seny. Amb pressupost zero, mai tant ben dit! No hi ha ni un Euro. Els que potser ens criticaran despiatadament m´agradaria veure´ls qui muntatge farien ells amb aquest import...

El domini de la llengua i l´escriptura ( com podeu comprovar aquí) al pppf, és tirant a limitat, per tant no ens podem refugiar amb el texte. Sort d´en Jordi Coromines que s´ha deixat enganyar i ens ha donat un cop de ma.

Us asseguro, que partir d´un paper en blanc per fer un pregó no és feina fàcil; Com es fa per ser crític però no gaire? Per no ser cutre i carrincló? Per no defraudar als que volen sang i fetge?. Per representar a un colectiu per el qual han passat 25 anys i centenars de persones amb sensibilitats diferents i diferents visions del que representa pppf...En fi, farem el que podrem.