SUPERANT BARRERES...

Un cop es van acabar els actes “oficials” de la celebració dels 10 anys i vist que havíem estat capaços ( contra tot pronòstic) de pagar-ho tot, encara van quedar diners per el sopar de gala.
Per els que no ho sabeu, la única cosa “material” que s´en pot treure del pim pam pum és el sopar que un cop a l´any paga el grup.
Aquell era un sopar molt especial, era el comiat dels fundadors, s´havia treballat molt per arribar fins allà. A més com que s´havia patit tant per no fer un descalabre econòmic, arribar al final amb el pressupost equilibrat era un èxit i un “alliberament”..
El banquet es va fer a la Deu, si una cosa té aquest restaurant és que tenen molta experiència celebrant banquets, festes, casaments...però aquest cop els vàrem superar
Es va negociar el menú i la barra lliure de després de sopar. Va semblar correcte que si nosaltres érem 50 es podria pagar el mateix que per una barra lliure d´un casament de 150 persones. Ja havíem avisat a la propietària que el perfil de convidats era de primera divisió.
Haurieu d´haver vist la cara de la propietària quan deu minuts després de començar el ball ja ens havíem begut l´equivalent a un casament de 150 persones durant tota la nit.
Es van negociar almenys dos “ampliacions de forfait”, ( per no passar-nos i tampoc era qüestió d´arruinar al grup). Sort que es va anar a buscar beure a l´exterior si no potser encara ara estaríem pagant els deutes generats per la barra lliure dels 10 anys...