LES “PUTILLES”.

Aquesta és segurament una de les anècdotes més celebres i recordades....Era un any a Sant Antoni de Calonge. Compartíem la festa amb els amics de La Salseta, el vincle durant aquells anys era molt fort i a més coincidíem sovint.
Quan ja s´havia acabat tot, el camió carregat i la feina feta, un grup de “farreros d´ elit”, exactament els set o vuit més golfos, es van quedar a veure la Salseta, fins aquí res excepcional.
En Jordi ,avui un reconegut dissenyador, estava molt esverat i era el que liderava la festa. Tot d´una al ball va aparèixer la Pubilla, era una noia guapa amb la banda i el ram...
En Jordi ens va cridar per anar a fer els honors a la pubilla, tots en fila amb la camiseta vermella fent petons i cantant-li les gràcies a la noia en qüestió.( tot sigui dit estava més cofada que un pollastre).
Una estona més tard va entrar una noia molt guapa. En Jordi va tornar a reunir al “selecte comitè” i sota la premisa que s´havia d´arreglar un error històric ens va citar allà... va arribar uns minuts més tard amb el ram i la banda que li havia demanat a la pubilla oficial. Encara avui és un misteri com se les va empescar per aconseguir que li “deixessin” les eines de pubilla.
Feta la consulta i per unanimitat es va decidir que era molt més guapa la segona noia no pas la primera i per tant es va esmenar l´ error històric, la vam proclamar pubilla, li vam posar la banda, donar el ram...la fila amb els petons, etc...Aquella noia més contenta que un pèsol va marxar tota cofada amb el ram i banda.
El problema va venir després quan la pubilla original va reclamar la banda i el ram que el necessitava l´ endemà per anar a l´ofrena...Al veure que no s´en sortia va anar a buscar al seu germà que era com “el primo de zumosol”, encara no sé com vam sortir d´allà.
Ens esperaven a la porta, de fet més que una sortida va ser un fugida per cames... alguns van saltar la tanca, el que s´en va emportar el marron va ser en Pol ( que en aquell moments era el més jove).
Curiosament l´ any següent ens van tornar a contractar, desconeixem com s´ho va fer la pubilla per recuperar el ram. Això si des de aquell dia el sobrenom d´en Jordi és el de “putilla”.