PER QUÈ “ LA SALSETA” TOCA ” EL NARDO”???

Tot i que aquesta història no és exclusivament pim pam pum, està aquí per els nombrosos vincles existents i sovint és difícil separar les coses...
Fa moooolts anys, que dura la relació pim pam pum- Salseta, i no és casualitat que ens hàgim “convidat” mútuament als respectius aniversaris...
En aquells moments, el nucli dur de pim pam pum, era ( com ara) molt festeru i no hi havia festa major que es pogués considerar com a tal, si no hi tocava la Salseta.

A mesura de coincidir, ens vam anar fent amics. Sobretot després d´un recordat carnaval a Platja d´ Aro en que unes “enfermeres” van fer avançar molt amb la relació. ( això avui no toca!)

A la mitja part anàvem al Back stage a comentar la jugada. Tot sigui dit que la paciència d´en Salvador, en Rafa, en Fredy, en Puigvi, en Dick, en Txabi, en Lluís i els altres salsetus del moment...era extrema.

Un dia al “camerinu” dels salsetus a la mitja part de la festa de Les Preses, en Moliné que anava , una mica “esverat” els va increpar més o menys amb el següent: “ N´estic hasta el cullons de sentiu-se”!!! algun dia ho farem al revés. Nosaltres cantarem i vosaltres ens aguantareu...

I dit i fet, ja sabeu que el que es proposa en met moliner... Al final es va trobar el dia. Volíem convidar a dinar als Salsetus en un lloc que no oblidessin mai...El lloc escollit va ser a “Pineda”, però no el de mar si no el “Pineda” d´Oix. Era un lloc on no hi arribava l´electricitat i molt apreciat en aquells temps per l´ arroç de muntanya( Per els que no ho coneixeu, Pineda d´Oix està perdut per l´alta Garrotxa, rostrus amunt i on Crist va perdre l´espardenya.) Ens vam trobar al parador de Castellfollit, i cap a l´Alta Garrotxa i falta gent.

El menjar, la sobretaula i les ampolles de ratafia van estar a l´ alçada de l´ esdeveniment. Els de la comi organitzadora, havien preparat un cançoner amb totes les cançons de taverna de la Garrotxa. La cosa es va anar animant, els salsetus van anar a buscar les guitarres i...uf! Es va cantar tot...fins i tot els crèdits. Va ser una verdadera festa de taverna, en un lloc autèntic.
Es van acabar totes les reserves de veure de l´hostal i no sabria recordar la quantitat de garrafes de ratafia que es van literalment “fondre”...
Aquell vespre tocaven a Riudellots, abans però es va fer una escala tècnica a Besalú per “berenar”... Els veíns del carrer Rocallisa encara ara es pregunten que feien tota aquella colla de gent tant “ contenta “ abraçats fent el cant dels adeus a les nou del vespre al mig del carrer.
A destacar que es van portar com a professionals que són, a Riudellots la festa va continuar i fins avui.
A l´any següent els vam contractar per celebrar el nostre Xè aniversari, el seu regal va ser la versió del “Nardo”. Tot un detall que encara avui els hi agraïm, quan toquen per aquí si la festa està a “ l´alçada” la inclouen al repertori...
Ara ja sabeu com i perquè es va “popularitzar” de nou aquesta cançó...


A destacar també que en Pol i en Bubu els hi van fer arribar la cinta amb la grabació clandestina de la Rodona.En aquells moments en pol ( que per cert encara anava amb calça curta), es va convertir en el el fan numero 1 i va agafar el relleu amb una força i dignitat increible...