Per la celebració dels 10 anys es volia fer una cosa “gran”, no s´ens va ocórrer res més que tirar la traca més gran del món. Hi havia un poble de València que n´havia cremat una de 14 kilometres, per tant nosaltres l´haviem de fer de 15.
El problema de una traca d´aquestes característiques més que la logística en si (que en principi depenia de nosaltres i ho controlàvem) era com es pagaria.
El pressupost era de molts diners i per variar no teníem ni cinc, però fa temps que estem acostumats a buscar-nos la vida. Vam agafar el cotxe i cap a veure el Sr. Marius Igual, director i propietari de la reconeguda pirotècnia.
Li vam explicar el projecte, que érem ( i continuem sent) molt bons clients i que necessitàvem una ajuda per part seva. La seva reacció va ser molt bona, entusiasta i ens va acomiadar amb un: Us farem un preu que caureu de culs!...i si, va ser així. Vam caure de culs, valia exactament el doble del que havíem previst i molt més del doble del que ens va costar en una pirotècnia de la competència...
Van dir que la diferència era per que estava fabricada a xina...el resultat ja és conegut, la traca va durar prop de dues hores i va ser un èxit increïble. Vam cremar gairebé quatre milions de pessetes de l´any 95 ( vint i quatre mil euros!!!) en una hora i quaranta cinc minuts.
Vist avui és una autèntica bestiesa, en aquell moment però va ser una proesa. No el cremar-la, això va ser fàcil, la verdadera heroïcitat va ser pagar-la!!.
Es va pagar fins l´últim cèntim, es van fer les paus, i a més es va fer l´espectacle del Macròfag, una trobada de dracs i vam portar a Radiokuatre i a la Salseta...
Ah! I una altre cosa important, els de la Salseta ens van “regalar” la versió del Nardo. Fins aquell moment només la tocava la Rodona i va representar tot un Hit en la recuperació de les cançons “tradicionals” de la Garrotxa.
El com i el per què els de la Salseta van tenir les partitures es mereix un altra post...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada