Em perdut dos amics durant aquests 25 anys. D´ ells n´ em aprofitat la força i l´ energia que ens envien des de on són. De mica en mica la tristor de la ferida s´ha anat convertint amb un record carinyós i molt viu.
Segurament sense voler, ens van ensenyar algunes coses: té sentit estar en una entitat per compartir els bons moments, cal disfrutar de cada cosa i de cada instant com si fos l´ últim, que només cal empipar-nos per les coses importants...
Lladó,Pep; aquest bolo va per vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada