Aquesta és una anècdota més recent, per demostrar que les idees de bomber ( i mai tant ben dit) es van passant de generació en generació...
L´espectacle era al Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Un espai singular, històric, preciós... Van insistir molt que no es tirés foc aeri per què just darrera la muralla del segle 13 hi havia la base de la Legió estrangera Francesa on per cert hi viuen reconeguts militars d´ èlit, famosos no especialment per la seva “sensibilitat artística “ i diplomàcia.
El responsable de pirotècnia , que per cer és bomber, va decidir unilateralment que el final, hi volia posar palmeres. Ell sempre diu que havia controlat la direcció del vent i que li va canviar a últim moment...potser si.
El resultat va ser el previsible; Peten les tres palmeres i milers de guspires enceses que van caure just darrera la muralla....pocs minuts després, les flames ja passaven per sobre.
Si una cosa s´ha aprés aquests anys és el protocol de seguretat. Als segons de detectar-se, quatre diables amb els respectius extintors estaven apagant el foc. Bé apagar el foc és un dir, sobretot quan el foc està a l´altre costat de la muralla. Quan ja teníem les escales apunt va aparèixer el responsable...animals que feu? No sabeu que és una base militar???? Us mataran, que aquells són boigs!
El foc no va ser res,els militars ho van apagar ràpid, però les flames es van acostar perillosament al castell. Si arribem a cremar el palau o fer volar un polvorí dels que tenien per allà aquell cop si que hauríem sortit als diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada