RESPIRAR FONS I CONTINUAR

Fa aproximadament un any es va fer una reunio per decidir com celebrariem els 25 anys del grup! Erem 10 o 12 persones i evidentment la reunio no ens va portar enlloc; sempre es dificil decidir un espectacle pero el motiu d'aquell dia era molt mes important... 25 anys no es cap broma i el grup i el public es mareixien un dia magic. Despres d'aquella reunio n'hi va haber mooooltes altres i moltes opcions: despertaferro, els almogavers, la historia de Catalunya, l'Atlantida.... i finalment en varem trobar una d'especial: LILIANA. Estavem al local un dia qualsevol al vespre quan vam decidir que aquest seria el nostre homenatge al Pim Pam Pum Foc! Va ser dificil trobar el llibre (imprimint pagina per pagina de la "biblioteca hispanica"), decidir quins musics vindrien (hi havia alguna banda que marxava dels llocs sense pagar...), on fariem l'espectacle (al firalet, a darrera el teatre, a les pistes d'atletisme...), el dia (per Sant Joan hi havia revetlles, al juliol la gent feia vacances...)... fins que vam aconseguir tenir un projecte mes o menys clar.
A partir d'aquell moment les coses van anar rotllant amb mes o menys ritme... Sempre hi ha punts conflictius (vam tardar dues reunios per decidir com havien de ser els lliris... bueno, en Jordi tenia molt clar com havien de ser les ballarines) pero la ilusio de tots ens va dur a tenir un guio tancat i clar.
La feina de taller va comença mes o menys al març i va durar exactament fins ahir! Sembla impossible el que es pot arribar a fer amb ganes i il·lusio: la rosada, els 2000 pots del recorregut amb les seves respectives cadenetes, la papallona gegant, el bosc de la llum, l'aranya de les 100 cames, el nenufar que s'obra i es tanca, l'arbre, 12 diamants de dimensions impossibles, la carreta, una pantalla de 12 per 9!!!!!!!!, 1000 granotes de colors, l'elegant caball blanc que camina sol, 15 vespes amb bicicleta, la tirolina a no se quans metres, vestits per 50 persones.... En fi, molta feina ben feta i molta empenta!
Tota la setmana passada el temps pintava negre, molt negre... pero tots per dins teniem l'esperança de que el dissabte el temps ens cuidaria: el divendres abans vam traslladar les maquines sota la pluja a la pista d'atletisme i alguns ens varem quear a vigilar-ho... (per si de cas...) i el dissabte ens varem llevar amb pocs nubols i força calor. Es va muntar tot amb ganes i rapidesa i abans de dinar es va tapar el cel.- "Es un cap de nuvol" deiem..., pero la pluja queia: les maquines, l'escenari, l'equip de so... tot estava ple d'aigua.. Em va impressionar que durant 10 minuts que va parar de ploure tots vam sortir corrent a acabar de preparar cosetes que faltaven... Era la petita esperança que ens quedava a cadascun de que el cap de nubol havia marxat... pero hi va tornar, encara amb mes força i ens varem posar una hora limit: si a les 9 del vespre plovia s'anulava l'espectacle. Maquillatge s'afanyava a preparar els actor per si a les nou calia muntar la piro hi poguessim ser tots i ja ho tinguessim tot fet.
Estavem esperant que sortis el sol quan en Jaume ens va reunir per parlar (abans d'arribar a on era ell a mi ja em queien les llagrimes...), i ens va dir: "Nois, el bicicarril esta innundat, a la pista hi ha un pam d'aigua, que hem de fer? El mes sensat seria anul·lar-ho..." i amb molt de seny vam decidir no continuar: ni el public ni nosaltres ens mereixiem fer-ho d'aquella manera... pero quina pena, veure la cara de tothom, tantes hores de feina, cada dia, la ilusio..... Em van passar pel cap milions de moments bonics que haviem passat: llums que funcionen, cartells preciosos, agulles de cosir, nervis, amics que et vindran a veure, nits de reunions.... Gairebe un any pensant en un sol dia! Quina desilusio tant gran! Pero que hi farem... A l'octubre ho farem millor i encara amb mes ganes, si cap! Ahir ens va servir per estar una mica mes units. Tots els que erem alla voliem que sortis be i tots ens vam sentir tristos: era l'espectacle de tots, igual que el grup: tots som el Pim Pam Pum! 50 persones que es mouen com una de sola per arribar a un lloc i per tenir com a recompensa l'alegria de la feina ben feta! Gracies a tots per l'esperit, l'energia i els petons! Felicitats pels 25 anys!!!!! Anims i endavant!!!!! Una abraçada!