Els aspersors de la pista d´atletisme que van “atacar” amb nocturnitat i alevosia el nombrós equip de muntatge i vigilància van ser premonitoris de la mullena de l´endemà.
Al final no ha pogut ser, el seny i el sentit comú han guanyat les ganes. Ajornar l´espectacle va ser la decisió correcte. Amb el bicicarril amb trams inundat i la pista xopa, hauria estat una temeritat i una falta de respecte per al públic.
La quantitat d´aigua acumulada a la pista era un risc massa gran, estàvem preparats per un ruixat però no per allò. El pla B de muntage es va activar al matí però un diluvi i aquelles hores, ho van fer impossible.
Tindrem una nova oportunitat a l´octubre, l´esperit de LILIANA continua viu.
Reitero paraula per paraula el que vaig dir divendres, el procés creatiu i de feina que ha suposat arribar fins aquí han estat tant interessants que ja ha valgut la pena. Ningú ens treurà els farts de riure que hem fet i les bones estones ( malgrat les emprenyades) al taller o fent reunions.
Tornarem... a més, ara tenim una gran experiència muntant i desmuntant a la pista d´atletisme i els camions ja saben el camí després de la gran quantitat de viatges que han fet. ( entre l´assaig i el bolo més de 30).
Molts ànims a tots i a totes, ha valgut la pena arribar fins aquí. El sol tornarà a sortir i LILIANA encara que una mica molla veurà la llum...
( CONTINUARÀ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada