Falten 16 dies per el macro espectacle...
Com autoproclamat “llegenda viva”, cronista, com a fòssil o com a sencillament un personatge que fa molts anys que està al pppf voldria explicar algunes coses...
Tinc una experiència acumulada moooolt gran al pim pam pum,( això vol dir que ja tinc una edat - els que em coneixeu ja sabeu que en el meu cas, l´ edat mental no va junta amb l´edat física, però això no és el que toca avui...) igual que tots els que estem o han passat pel pppf tinc un petit fotograma en aquesta història. La suma de tots aquests fotogrames fan una gran pel.licula. Jo en tinc un troçet que us aniré explicant per capítols...
Molts dels que esteu al grup no havíeu nascut quan jo, discutia amb en Lesso, en xarlie, la tena, en jaume bahí i tants d´ altres a les reunions d´ espectacles, per això avegades vaig una mica de sobrat, per això i per la tabarra que us ve a continuació us demano disculpes, el peatge de ser jove és tenir que aguantar les batalletes dels “veteranus”.
Tot i que no i sóc des del principi, i sóc des de el primer correfoc. Si no recordo malament en sembla que en Pep comte es va posar malalt a última hora. I en Lesso, que anava de bòlit veient la magnitud del embolic que s´ havien posat, em va demanar si podriem anar a donar un cop de mà. Amb l´amic Lladó ( epd), vam ajudar al muntatge. Vaig arribar per casualitat i si m´arribo a imaginar el que suposaria a la meva vida, hi hauria afegit solemnitat, però va ser aixís pim pam...
Amb tots aquests anys hi ha hagut moltes entrades, algunes a través d´un amics, coneguts, i per casualitat, fins i tot i havia un metge que ho recomanava als pacients, alguns es pensaven que es lligava, alguns van venir enganyats, d´altres enllaminats per les piscines de fang ( això és un mite, ( o no!), l´olor de polvora, per tenir la samarreta vermella, per la màgia de les carretilles o per ser el rei del mambo al correfoc d´Olot, per la música, el vestuari, per remanar ferros, per massoquisme,...alguns esperant impacients els 18 anys.
I tu com vas entrar???
5 comentaris:
a mi em van enredar, prometent sexe, foc i donzelles desconillades, i RES DE RES!!!! però per alguna estranya raó encara sóc aqui. serà que m'estic tornant addicte al fum tòxic dels soldadors? o alguna llimadura de ferro se m'ha ficat al cervell impedint-me raonar com la gent normal? o potser és l'adrenalina de tirar foc, vestit de diable, envoltat de gent que vibra com tu i et fa saltar fins a no poder més? o els sopars abans? o les festes després? els comentaris den pol? els den 380? les màquines gegants den met carregades amb més pólvora que l'apolo 13? serà el nou autoservei de cervesa? poder ballar al ritme de strombers vestit de Gran Inquisidor? que em pengin com un pernil en una cinta de matadero? saltar des d'una bastida de quatre pisos? anar amb xanques? escoltar en baldiret? cremar carretilles? fer aranyes? encendre propilè? saltar? riure? cremar?
ves a saber si es tot plegat....
La veritat és que jo vaig entrar per un pacte. Un dia tocan la gralla a les preses teníem com a percussionistes a tres músics del pim pam. Al final del bolo vam arribar a un acord amb un d'ells: si nosaltres (3 noies) anàvem a tocar el tambor amb ells, ell vindria a tocar la gralla amb nosaltres. Ara, de les 4 noies que vam començar llavors només quedo jo. Per què? Doncs la veritat és que no ho sé. No sé si és que aquest món m'ha atrapat per complet o per l'ambient que es respira a les jornades de treball, o pels dies de bolo, començant per l'emmetxada del dijous, passat per l'esgotador dia de bolo i acabant per la descàrrega del camió al lokal a les 6 de la matinada.
O potser serà per l'esperança de que un dia es repeteixi la mítica piscina de fang? (que tothom n'ha sentit a parlar però molts pocs l'han vist?)
Jo vaig entrar conspirant.
Amb 17 anys en Ramón i jo, estàvem a Falgars amb unes xibeques i quasi nit.
Vam comentar que això del correfoc de festes era guay però que hauríem de crear un grup propi per poder fer correfocs nosaltres mateixos.
Aquell moment en Ramón coneixia en Gabi, al qual li demanaríem per entrar; el pla era el següent , entràvem a PPPFoc! apreníem com funcionava tot i al cap d’ un temps plegàvem i muntàvem el nostre grup. Com heu comprovat no va anar així ( igual algú estria content que haguéssim creat un grup ....).
Amb tota la il•lusió i por ( teníem 17 anys i no coneixíem ningú) vam entrar.
El primer bolo va ser a Tuïr amb autocar, el qual la gent, amb certa sorpresa, va descobrir que encara només teníem 17 anys.
Aquella època les coses eren diferents, teníem unes ganes bestials de tirar carretilles però ens vam passar quasi 2 anys tocant el tambor, faltava gent i deien que tothom començava de músic.
I no se ben bé per què, però encara hi soc ( ara ja en tinc 35 d’ anys)!
Han passat moltes i moltes coses ( si tinc ganes i temps aniré explicant anècdotes, CONTINUARÀ!!)
Jo vaig entrar al correfoc despres de molts anys de saltar amb els diables desitjant ser un d'ells... Jo era de les que abans del correfoc em banyava literalment a la font del Firal... pero sense cap contacte, com t'ho fas per entrar a un grup "tant professional"? Un dia d'inspiracio i ganes de cambis vaig enviar un correu al grup i ves per on la Merce em va convocar per explica-me com anaven les coses. I res, de cop em trobo un dissabte al migdia fent un cafe amb la Merce, la Lali, en Jordi i en Toni i el primer que em diu es: "Que sapigues que ens dutxem tots junts, eh?..." I des d'aquell dia, amb aquella gran noticia, ja no us heu pogut desempellagar de mi.... I ja costara! Salut i Foc mainada!
Hola macoooos, soc la Merce, jeje, m'he sentit eludida?(s'escriu així?) pel comentari de la Neus i per la vostra nostàlgia i m'he recordat d'aquell meravellós moment en que jo estava estirada a terra amb un tornavís a la mà desmontant una taula i l'Isa Costa em va dir..."tu faries pel PPPF!!" i jo (que tot s'ha de dir ja ho havia pensat més d'una vegada)vaig plantificar-me allà un dia d'emmetxada per Cassà i tot i que ara ja no hi sóc amb cos com els últims 4 o 5 anys, hi sóc amb ànima
i us segueixo admirant quan, arreglant la nova casa on viuré, rascant portes i traginant coses que pesen...penso que vosaltres encara ho feu per gust!!
Felicitats macos, un petonàs!!
Publica un comentari a l'entrada