Quan fa uns mesos en Pol em va demanar formar part de la comissió dels 25 anys, ho vaig fer gairebé per esma. Estava cansat, de fet em vaig apuntar per fer de lligam amb els ex- històrics i per no “desmuntar” la moral de l´equip gestor.
A la segona reunió , la gent de la comissió es van posar les piles...qui m´ hauria de dir a aquestes alçades que em podien sorprendre d´ aquesta manera.
Mai, amb els 25 anys de història del grup i ( això ho dic amb molt de coneixement) s´ havia treballat tant, ni tant bé. Aquests mesos han estat increïbles, poder participar en una creació col.lectiva d´ aquest nivell, és un luxe que ja el voldrien tots aquells qui em copiat impunement durant tots aquests anys ( la fura, comediants,royal de luxe, archaos,carabousse....).
Vull explicar que partint (com sempre) d´ un full en blanc, pressupost en base 0 i amb els nostres recursos limitats s´ ha creat una gran obra d´ art que es diu “LiLIANA”. El treball de creació i recerca que s´ ha fet aquests darrers mesos no sols no s´ havia vist mai al pim pam pum ja el voldrien moltes altres entitats.
Amb una gran optimització, de les reunions (mai vista al pppf) i amb la inestimable col.laboració del nostre director artístic , Janot Carbonell, s´ha aconsseguit que al mes de gener hi hagués la base del guió, amb el disseny complert del l´espectacle i de totes les màquines. Discutit i consensuat tot punt per punt.
Abans de comprar el primer ferro ja teniem clar, que fariem, quin seria l´ordre, les prioritats i el que haviem d´anar inventant, buscant o resolent....increible però cert.
Ha estat un procés ple de talent, de ratafies, cerveses d´hores de feina i de creació genial.
Des de fer un diamant, a una papallona, passant per un cavall, una carretilla, un arbre,una aranya o un bosc de joncs. A treballar amb gel, amb perfums, amb olors, amb plàstic, amb fibre de vidre, amb fusta, amb alumini, amb pells, amb guix, amb moltllos i desmotllants, amb metàcrilat, amb ferro...
Experimentant amb explosions nuclears, amb bombes d´aigua, amb gas propà. Fent planols ( o no) d´ arquitectura cinètica. Experimentant amb mecànica aplicada, amb femelles rematxables, cadenes cardans i arbres de lleves, amb trasmissions mecàniques, leeds i altres aplicacions xineses electròniques. Buscant 1000 pots metàlics....i segur que m´he deixat coses
Parlant, discutint inventant i treballant i tot això, no us ho perdeu s´ha fet amb 5 mesos!!!!!!!!!!
L´ambient de treball els caps de setmana al local, tant el dia la paella, el de la calçotada, el de la fideuà els dels macarrons, els de pollastres han estat increibles, molta feina i molta energia...energia constructiva.
Avegades la vida et dona petits regals, aquest n´ és un. Llarga vida al pim pam pum!
2 comentaris:
Jo nomes porto 5 anys al grup i tot i que tots els espectacles m'han fet molta ilusio he de reconeixer que aquest em desperta una emocio especial... Potser es per tot el que has dit en aquest escrit Jaume, crec que el gran esforç que s'esta fent per LILIANA ja m'ha recompensat abans que s'estreni l'espectacle. Veure que del res se'n pot crear alguna cosa no te preu i tot hi que aquest any ens hem proposat un gran repte de moltes hores, estic segura que el dia 19, tot i esta feta un menat de nervis, sera una nit de fantastica i ja no ens en recordarem de la feina ni de les discussions que em tingut. Anims a tots que aixo ja s'acosta i sera inoblidable!!!
La meva entrada al Pim Pam va ser discreta, molt discreta. El fet d'entrar com a músic, 6 anys enrere, suposava una cosa molt diferent d'ara. De mica en mica vaig anar coneixent a la gent, i ella em va començar a conèixer a mi. De mica en mica van venir les primeres reunions generals, el quedar-se a desmuntar després dels bolos i descarregar el camió, les primeres reunions del sopar anual, les primeres reunions d'espectacles...
De mica en mica aquest món on havia entrat per pura curiositat de saber tocar el tambor es va anar convertint en una part important de la meva vida, i ara puc afirmar que veure com es fa un espectacle, des de la primera pluja d'idees fins a l'últim bolo, és una de les coses més gratificants que he fet mai, i que duri per molts anys!!!
Publica un comentari a l'entrada