Un efecte molt espectacular genuïnament pim pam pum era l´envasat al vuit d´un personatge. Curiosament no es va copiar de ningú, és una idea i una tecnologia totalment nostra.
La primera prova es va fer en un stage tècnic al Collell preparant l´espectacle Phobies, des del primer moment ens vam adonar de la potència de la imatge. Un cop solventats els problemes tècnics amb els respiradors i resolta la base de porexpan de la safata, es va incorporar a l´espectacle.
És una imatge molt contundent, sobretot amb el reforç de vestuari. No cal ser un geni per saber que l´actor no pot tenir claustrofòbia i que cal que sigui una mica “sofert”.
Si hi ha alguna característica que s´ha mantingut al llarg dels anys al pppf és que molts dels personatges es decideixen el dia de l´actuació depenent de la disponibilitat de personal. Aquell dia actuàvem a Sant Jaume de Llierca, no anàvem especialment sobrats de personal i quan es va acabar de fer el repartiment ens faltava l´actor de una de les seqüències principals. Tampoc és que calguessin grans actituds dramàtiques, però com he dit calien unes “característiques especials”.
Tot d´una va arribar en Muntanya anava acompanyat d´un amic australià que acabava d´arribar...era alt i gros, faltava un personatge...ehhh. Evidenment, en aquell espectacle vam envasar al “guiri”, sempre he pensat que deu explicar al seu país quan en parla...
2 comentaris:
I segurament a aquest noi no el veurem mai mes... El que al seu pais deu explicar es que estem molt tocats del bolet!
Jejeje, si, lo que no pasi al pppf :) ara a australia es pensen que som boits!!
Joel
Publica un comentari a l'entrada