Era un dels espectacles que no passarà a la història com un dels millors... Tot i que la idea era molt bona, la realització pràctica, que voleu que us digui, era una mica un “pastel”.
El millor de l´espectacle era l´estructura central, hi havia un personatge penjat en una cadira a tres metres d´alçada. Simulava un informàtic que es tornava boig per l´excés d´informació, també hi havia un cervell molt xulo i un semàfor-termometre que no va funcionar mai.
Era un correfoc d´Olot al Turín, el personatge d´informàtic boig el feia en Jaume Dorca. A destacar que en Jaume no ha destacat mai ni per la seva gracilitat ni per tenir una agilitat extrema...
Era un espectacle amb dues parts amb inici i final al mateix lloc, el personatge que feia de vincle era justament el que estava penjat; Per tant, actuava al principi es feia el correfoc i després es feia l´espectacle final.
L´ espectacle d´inici va anar tal i com s´havia presvist però amb el neguit del correfoc ningú s´en va recordar del pobre Dorca que estava "ben penjat" adald de la cadira, les escales estaven tancades a la plaça i no hi havia manera de fer baixar-lo d´allà sense que prengués malt.
Va tenir que estar les dues hores del correfoc esperant. Els amics del públic li van anar donant cerveses i conversa..Imagineu la situació del personatge principal demanant auxili al públic tot suplicant que algú el baixés d´allà.
Quan es va acabar tot, després de les traques i l´aeri s´el va “rescatar”, els improperis amb els que l´havien de baixar encara retrunyen a les parets de la plaça de braus. Va estar una bona estona per tornar a tenir mobilitat després de més de tres hores sentat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada