divendres, de desembre 03, 2010

L´ ORIGEN DE L´ ESPECTACLES DE CARRER (O NO!)

El President Pujol va tenir la culpa....


En aquells moments jo era molt jovenet, havia anat a fer piló en un dinar que organitzaven els de la cambra de Comerç. M´ho havia demanat un company i no vaig poder dir que no. La reunió la presidia en Jordi Pujol, en aquells moments President de la Generalitat.

Era en una sala de l´ hotel Fornells Park, jo estava al fons de la sala, amb els que anàvem a fer bulto i no volíem cap protagonisme.
El president Pujol, aquestes coses li encantaven i es veu que ja ho solia fer. Quan entrava en un lloc així, feia una ullada per buscar als “incrèduls”, feia un sprint per desenpallagar-se dels caça fotos i els “xupòpters” que l´ envoltaven i anava a trobar a la gent que li semblava.

Al president li agradava el contacte amb la gent i el cos a cos directe. I bé, així va anar, entra a la sala i va venir disparat cap a nosaltres...Ens el vam trobar allà demanant d´on érem i que feiem...En aquell moment es construia l´autovia i la variant de Banyoles, just abans de les olimpiades de Barcelona 92, per tant estàvem de les obres fins el gorro.

Tots els presents vam flipar del seu coneixement de l´ estat de les obres, del fet que ho sabia tot, coneixia a tot deu i per que va ser capaç d´ enllaçar converses i portar-les al seu terreny.

En un moment es va convertir en la carta dels reis i tothom li demanava coses, bàsicament carreteres, llavors es va posar a dir tot el que farien...Hi havia força gent al voltant i jo estava a molt prop però en un segon terme. Quan exposava un llistat de tot el que farien i portava no se quants ponts carreteres i pavellons s´ hem va “escapar” un o no!..La veritat és que hem va sortir del cor, no era conscient que em pogués sentir.

En sec, para la conversa es gira cap a mi...(jo que volia passar desapercebut). Hem mira i diu: -Amb mi has de parlar amb serio....mira que era petit, però quan es va posar seriós feia por. Es va fer un silenci dels que es tallen en ganivet i a més el guardaespatlles del darrera que li passava tres pams, jo diria que hem va mirar amenaçadorament...quina vergonya!

La conversa va continuar amigablement, realment apart de les creences polítiques aquell home, era ( i és) un fenomen.

L´ endemà va sortir una foto a la portada del Punt, només es podien diferenciar dues persones... El president i jo. Suposo que la meva camisa de palmeres , última moda en aquell moment, o el fet que devia ser el més jove de la reunió va fer gràcia als periodistes.

És increïble la quantitat de gent que arriba a llegir el diari el dia que no l´hauria de llegir ningú. Vaig ser l´ origen de totes les “gracietes” i acudits de la comarca durant setmanes.
Un cop passada la vergonya, el ( o no!) com a final de frase es va fer molt popular al pim pam pum ( o no!). Quan es va dissenyar el logo i el nom PPPF espectacles de carrer. Justament s´ estava preparant un espectacle infantil, per interiors que tot i que es van arribar a fer uns quants assajos al teatre dels àpits, mai va veure la llum,...d´ aquí l´ espectacles de carrer ( o no!).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt curiòs tot plegat jeje Salut i per molts anys espectacles de carrer o no!

Joel