Ara hi ha molts grups de percussió i molta gent que li agrada aquest tema. A Olot fàcilment hi ha almenys 10 grups que és defensen d´una manera més que notable però això no sempre ha estat així. Quan vam començar, tocar tambor a Olot era poc més que ser un pària i apart dels músics que tocaven la bateria...poca cosa més.
Una vegada van aparèixer pel local dos noiets molt joves, es volien apuntar al grup per veure com funcionava un grup de correfoc per dintre i després formar el seu propi. (s´en volien dir “ Els diables de la Cot” però això en aquell moment no ho sabíem)...
Com que faltaven músics, abans de passar a tirar carretilles s´els van “castigar” a tocar el tambor. I això que el ritme i la sincronia ( almenys en un d´ells) no és una cosa de la qual en destaquin especialment.
Van passar la prova, el peatge i el “ càstig” de fer de músics i al final es van integrar al grup amb molt d´éxit...per cert m´en oblidava! Eren en Pol i en Ramón...coneguts mundialment com a Djs pim i pom.
1 comentari:
A més a més de no haver-hi gairebé ningú que fes percussió, no hi havia tambors, els únics que es trobaven eren els de les majorets o els militars i evidentment tant uns com altres estaven pintats com l'estanquera. Els havíem de pintar de negre per dissimular. Recordeu que tampoc es podia comprar per internet, jeje!
Que consti però en acta que hi havia gent que tocava, com podia però ho feia i sense ningú que ensenyés com s'havia de fer un ritme. Jo penso que tothom que tocava amb els primers músics tenia molt de mèrit perquè a més a més ningú ho volia fer, tothom volia ser diable perquè fardava més.
Publica un comentari a l'entrada