Aquesta anècdota va lligada al post anterior. També té relació amb l´escena final de la caiguda al vuit de l´espectacle “ phobia”. Quan en muntanya s´enfilava a la bastida tot el públic es pensava que quan arribaria dalt petaria tot.
A Caldes un del públic, d´aquells tan valents que es volen fer notar i que es volia fer el graciós, quan en muntanya estava a dald apunt de saltar va cridar un: Salta Burru! Que es va sentir per tota la plaça. Quan realment va saltar a la plaça es va fer un silenci i un esglai, espectacular. Que de fet era exactament el que volíem crear...aquell era un gran final. El “ intrèpid “ espectador va caure d´esquenes...
Per cert a Olot, tant si com no, el saltador va voler pujar un pis més...Aquella bastida feia basarda. I es va repetir el mateix guió que a Caldes...amb el graciós del públic inclòs.
diumenge, d’octubre 31, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
amb la diferència que a olot el graciós del públic era un de la meva colla borratxo com un tiramisu. quins amics....
Publica un comentari a l'entrada