Encara queden històries...

I ENS VAM PERDRE (tots)...al mig del recorregut.
Que es perdin l´Eudald o en 380 en un recorregut, no és res que pugui estranyar per les característiques dels personatges. Ara bé, que es perdi tothom....
D´ això no fa massa temps a Cassà de la Selva. Tot era fosc, com és d´esperar en un recorregut. Els que obrien camí no van estar prou atents i el correfoc es va estirar molt.
Normalment abans d´un bolo es sol fer una passada per repassar l´itinerari amb tota la colla. Ara no sabria dir si per excés de confiança o per que no es va tenir temps, aquell cop no es va fer. Els que havien muntat el recorregut o dormien a la palla ( cosa que tampoc seria res d´estranyar) o estaven més al darrera...
Era un correfoc preciós per el casc antic de Cassà, en aquells carrers dels que fan afició i que són com un petit laberint...tot era fosc com la gola del llop els músics apretaven al darrera i ningú sabia per quin carrer s´havia de continuar...Sort que al final els de davant( al veure que ningú els seguia) ens van venir a buscar...si no potser hauríem acabat les carretilles esperant saber quin era el carrer de sortida.