TAMBÉ ÉS HISTÒRIA...

En xarlie m´ha fet aribat un document, el qual suscrit totalment i no hi canviaria ni una coma. Els documents adjunts que parla els penjaré unaltre estona...no tenen desperdici.

PPPFO I LA MANIFESTACIÓ!

Vull explicar-vos com el “PPPF Olot” va acabant fent una manifestació pels carrers de la ciutat. En Mett explica anècdotes jo, si m’ho permeteu, us explicaré les crisis que també són història, no? A més a més sovint les crisis vistes amb el pas del temps, també fan riure! Jeje!

Per situar-nos. En aquells moments l’Ajuntament era Convergent però la comissió de festes era un feu socialista. Feien una oposició ferma i dura per desgastar el govern de la Ciutat i poder accedir a l’Ajuntament.
Era una època dura políticament, era una guerra molt més de trinxeres, a cada entitat, a cada projecte, a cada comissió, els partits intentaven controlar posant gent de la seva òrbita.
L’any 1991 ja portàvem 5 anys fent el correfoc (1986 va ser el primer malgrat en algun document parla equivocadament del 1987). Aquell any vam arribar a la reunió de comissió de festes per presentar el pressupost. Una misèria (unes 400.000 ptes si no recordo malament). Una mica més alt que el de l’any anterior per intentar tirar una mica més de foc. Les negociacions eren any rere any feixugues per aconseguir una mica més de diners. Cada vegada hi havia més gent i calia reforçar la pirotècnia. La nostra sorpresa va ser quan ens varen dir que aquell any no faria el correfoc d’Olot el PPPFO, que havien decidit llogar un grup de fora, que donaria més qualitat i un canvi d’estil, una cosa diferent i més professional. Si no recordo malament eren els Xarxa-Teatre de València.
Era increïble. A més a més els pagaven el doble que a nosaltres. Si no recordo malament 750.000 ptes. Increïble! Vam decidir fer alguna cosa a nivell de grup. Van haver-hi moltes discussions. Opinions diferents! Us ho podeu imaginar! No era fàcil en aquella època anar en contra de res. Trobàvem injust que després d’arrencar una cosa per a la ciutat ara ens deixessin de banda sense dir-nos res, sense consultar.
Vam decidir fer una manifestació el dia de la festa del Carme, el 16 de juliol de 1991, després de ballar el Drac varem fer una mena de processó amb torxes, la mort amb la daga, i els tambors fent un ritme lent. Anàvem vestits de negre, tapats i repartíem un manifest (doc adjunt). La Manifestació va anar del Carme fins davant de Sant Esteve. Això va ser un boom a Olot! Una manifestació! Al carrer! Contra alguna cosa! ...
Va sortir a la premsa i ens varen fer una entrevista a Ràdio Olot (guardem en un casset la gravació). El “marron” se’l va endur el Regidor de Festes. Per sort, vam rebre el suport de tothom, la gent del carrer va estar al nostra costat. Alhora de la veritat el grup valencià que va venir va fer un correfoc, el canvi d’estil no es va veure per enlloc. Van fer un correfoc i punt!
L’any següent vam tornar a fer el correfoc amb el mateix pressupost que havien pagat als valencians i així fins avui.
Sempre he pensat que va ser una jugada política, que en realitat no hi havia ganes d’un canvi d’estil, jo penso que era una qüestió de poders i d’afinitats. Gairebé ningú dels PPPFO era de l’òrbita d’aquella gent i això no agradava, a més a més era una mostra de força dins la comissió per anar en contra de l’ajuntament que ens havia ajudat a muntar el grup (brigada, permís, ...). Cal dir que tampoc érem de l’òrbita Convergent, no érem de ningú i això en una època com aquella costava d’entendre (era una mica com al País Basc que havies de ser d’uns o dels altres). El temps ha demostrat que la gent que érem allà hem treballat sempre per les festes de la ciutat independentment de qui mani. Suposo que vist des d’ara, que la política està molt més allunyada de la vida social, costa d’entendre. Però us puc prometre que era així ens molts àmbits. El joc del poder polític anava molt més enllà de l’Ajuntament i arribava a les associacions, entitats, ...
Cal dir que en Lesso no va estar mai d’acord amb tot plegat. I dic en Lesso perquè recordo que amb ell vaig discutir molt, i encara discutim! Ell pensava que com a professionals ens podien llogar o no i que per tant no teníem cap dreta a reclamar res. Ell sempre a vist el PPPFO com a un grup de teatre professional més que no pas com a una Associació de la ciutat sense ànim de lucre. Ell us explicarà més bé les seves reflexions.
Jo continuo pensant, i ara encara amb més criteri, que no podien obviar que un grup de joves, molt joves, amb iniciativa, en una època on en prou feines ningú feia res per a la ciutat hagués engegat de manera altruista una activitat i no adonar-se que negant la participació es negava tot un model de festes que començava a néixer i que vist des d’ara és la millor manera de fer perquè la gent se la senti seva. (fins i tot la gent que ballava la faràndula cobrava per fer-ho). Quin sentit tenia fer un grup de correfoc, on ningú no hi guanyava ni un duro si no el podies fer a la teva ciutat? A les teves festes? Cal dir que els Diables en un principi eren com les colles castelleres, cada poble o ciutat tenia el seu, per això la majoria dels grups de diables citaven i citen el nom de la ciutat o poble al seu nom o logo! PPPF Olot! Era com ens dèiem!
Cal dir que el que va ferir més de tot plegat va ser el fet que ens ho vam trobar fet i decidit, sense ni comentar-ho, ni discutir-ho, sense ni proposar-ho, directament “AQUEST ANY, NO!”
Segurament a les hemeroteques dels diaris de l’època hi ha la notícia amb alguna fotografia de la Mani. Si algú s’hi vol entretenir, segur que ho trobaria.
Ho vam viure amb passió i penso que va valer la pena lluitar-hi! Ara el PPPF fa el pregó de festes amb un govern socialista a l’Ajuntament! Això és un signe de salut a la ciutat! No?. Jeje!

Els documents adjunts són interessants de llegir.

Xarli