GRANS PIFIES...

Ara s´ha millorat moltíssim els aspectes técnics, sobretot la coordinació de l´entrada de músiques respecte a l´acció. El fet d´assajar almenys un parell de cops abans d´un espectacle tapa moltes coses.
Però no sempre ha estat així, moltes vegades sobretot els primers anys, no teníem massa temps per fer un assaig general i es sortia amb una ma davant i l´altra al darrera...
En un espectacle d´aniversari de la piscina de les Preses, havia anat tot força bé, seguint el previst. En el moment vital de màxima atenció, a la part final just abans de l´entrada de l´aeri...tota l´acció pendent de l´entrada de la música. El técnic apreta el play i enlloc de sortir la música que havia de sortir es va sentir perfectament:
-Música aeri del correfoc de Cassà, tres, dos, un cero....( un segons de silenci i després la música). Llàstima que no estàvem a Cassà, tant sols haguessin escoltat la cinta un cop, haurien sabut que la música entrava uns segons més tard i ens hauríem estalviat una estona de vergonya. Tota la tensió dramàtica del moment a la bassa, per una “petita” errada tècnica.