CORREBOU O CORREFOC???

Aquesta és una anècdota sucosa sucosa...molt adient per aquesta setmana de juliol.
Estàvem muntant un correfoc al Turín...la imatge plàstica de tots els ferros escampats per la plaça i les samarretes vermelles ja és per ella mateixa un espectacle, però res a veure amb el que estava a punt de passar.
Jo estava parlant amb el que en aquell moment era el regidor de seguretat ciutadana davant de la porta principal de la plaça. Per un costat els pim pam pums muntant l´espectacle i per l´altre els que preparaven el correbou descarregant les vaquilles.
Els que muntaven el correbou, que per cert mai van destacar per un excés de cura, no es van adonar que la distància entre el camió i la porta d´accés dels toros no era la correcta i el toro es va tornar a escapar. ( uns anys abans en un correbou se n´havia escapat unaltre).
La imatge va ser una barreja del “empastre” , el “bombero torero” i un correfoc “ “hardcore” junt.
El primer que s´ens va ocórrer al regidor i un servidor va ser amagar-nos darrera el contenidor d´escombraries. La imatge que recordo és la d´un animal enorme amb unes banyes immenses. El toro a un costat de contenidor i nosaltres a l´altre.
Jo volia avisar als companys del pim pam que evidenment no ens van sentir i de la boca del regidor va sortir una “veueta” tot increpant als toreros i demanant auxili. Tampoc podia cridar gaire, quan cridava socors el brau ens mirava tot amenaçant...
De sobte el toro es va girar i va veure tot aquell piló de camises vermelles al mig de plaça...ho haurieu d´ haver vist. N´hi van haver que d´un salt es van enfilar als arbres, al sostre del camió o damunt les bastides, d´altres tancats al camió , a sota l´escenari...mai havia vist als pim pams tant àgils. Tots menys l´Eli que estava d´esquenes i no va s´en va adonar de res. Suposo que la ressaca o el sol al cap no li va despertar l´estranyesa a veure com els pim pams desapareixien de cop i volta.
El toro s´en va anar firal avall, mentre feien sardanes i va baixar per el costat del club. Es va emportar pel davant un cambrer de Can xena, que per cert l´havien avisat i no s´ ho va creure, i ell i tapa de calamars van anar per terra....
El pobre animal va continuar pel carrer dels Sastres i ara no recordo si aquest el van capturar els municipals al passeig de Barcelona o al Triai. En tot cas la distància urbana i sense barreres que va córrer la “vaquilla” va ser molt gran.
Va ser com un correbou friki per els carrers d´Olot ... Per sort ningú va pendre mal, aquell any els municipals es van comprar una escopeta amb dards “anestessiants”...
Ara podem riure, jo us asseguro que encara avegades somio amb aquell llamp d´animal negre que em mirava amenaçadorament a l´altra costat de contenidor. Mai un contenidor m´havia semblat tant petit ni un toro tan gran....