Dissabte a l´assaig i van haver “petits detalls”, d´aquells que fan grans les coses petites. El més important sens cap mena de dubte va ser la mirada il.lusionada d´en ferran mentre estirava la corda, o pentre apretava l´aranya. Per això sol ja ha valgut la pena tota la moguda... (Ah, per cert els que el veieu digueu-li que dissabte el necessitem que ens vingui a ajudar i que és un goig treballar amb gent com ell.)
La visita dels primers ex pim pams, que ja fa quinze anys que van deixar el grup, o de “l´estanquera”, i d´altra gent també van se molt agraïdes.
Dit això, la cosa pinta bé, va sorprendre la força i la sonoritat de l´orquestra, les grans màquines que no desentonen amb l´espai, la mobilitat dels follets, l´impacte de les gotes de rosada,les llums, la dimensió de la pantalla i l´especularitat de la tirolina de més de 100 metres... Això pinta molt bé!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada