Que un grup tan a can penja i despenja com el pim pam pum, cumpleixi 25 anys és gairebé un miracle.
Segurament és el Kaos organitzat més pintoresc del món. És un lloc on mana tothom però no mana ningú. On hi han poders a l´ ombra que prenen el sol, i ha responsables que reposen a l´ ombra. On els que han plegat avegades treballen més que els que estan en actiu...
Al pim pam, pot passar que la cosa més sofisticada funcioni a la perfecció, i s´ oblidi de la més senzilla. Que no es porti foc per fer un correfoc, i que el dia més important la persona més important no hi sigui per que s´ ha adormit. Que siguis el protagonista de l´ espectacle i ho sàpiga tothom menys tu.
Que quan tothom s´en va de festa a nosaltres ens queden dos camions per carregar i quan sortim de festa tothom s´ en va a adormir.
A revés del món i de la lògica; quin sentit té estar mil hores fent una màquina per cardar-hi foc o duri 2 minuts???. Al pim pam pum fer coses que no serveixen per res és...gairebé el seu objectiu vital.
Aquesta és la il.lògiga lògica del pim pam pum. El dia que funcioni tot com un rellotge s´haurà perdut la gràcia, l´ encant i l´ ànima...
En el fons, si no existís el pim pam pum no passaria res, però se n´hauria d´inventar unaltre immediatament per prescripció facultativa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada