més més més....

Manresa bagenca
La Manresa "viva"
http://manresa.blocsciutadans.net/Joan_Gil
Sóc
Joan Gil Oliveras,
JOANGIL


"Fot-li fort! Fort... Fort! Fot-li fort!"
diumenge, 4 / novembre / 2007 22:28

Me germana i jo hem anat a veure l'espectacle de Cloenda, ja que vam veure el d'inauguració, aquest havia de ser igual o millor i tot que l'anterior. I ha estat així.L'alcalde Camprubí s'ho mirava des d'un terrat, quan possiblement podria haver estat "patint", amb la seva gent, amb Manresa, amb el poble que hi assistia, la olor exagerada a fum que l'espectacle de cloenda deixava anar de tant en tant. M'imagino que l'alcalde s'ha de fer notar, i que per tant, allà dalt tothom el veu, però em recorda la Maria Carme Alòs, la alcaldessa de Navarcles la passada legislatura, dalt del terrat de l'ajuntament amb el seu especial "ego". No sé, potser el problema és de tots, ja que si no l'haguéssim vist en el munt de gent, haguessis dit: "I l'alcalde que no hi és a l'espectacle de cloenda?" i ens haguéssim queixat. Tot i que la majoria segurament, ni hi hagués pensat en la seva o no presència avui, si hagués estat entre la multitud de gent del Bages i voltants.Monstres, muntatges visuals, piro musical, música per rebentar, i com he dit abans, un munt de fumera de tot colors. Això és el que ens ha portat el "PIM PAM PUM" que més aviat diria que era més "PUM" (PUM PUM) que res més.Em refereixo a la música maquina, a tot drap, d'una forma també una mica exagerada. Però bé, en resum, espectacular. Com ha de ser un espectacle no? Espectacular.Al final - no us explicaré el fil conductor perquè encara no l'he entès (diria que anava d'uns mariners que es trobaven i vencien a sirenes que els volien engalipar, monstres i altres enemics) - la colla de joves que ens ha ofert aquest especial "PIM PAM PUM", ha acabat celebrant-ho ella mateixa fent una rotllana dins de la gent que hi havia de públic, com muntant la "seva" especial festa, com si d¡un acte privat es tractés... Tot sigui dit, pot ésser que fos el primer cop que actuaven o el primer cop que presentaven aquest espectacle.Certament, han rebut un grat caliu a mode d'aplaudiments del públic assistent. S'ho mereixen. Ha estat molt bé. Ens hem cregut la historia, tot i que alguns no sabéssim de que tractava.Han creat un ambient força misteriós, i l'espectacle estava força ben pensat i actuat.Al principi però, el públic estava massa aprop del foc, i mica en mica, a base de cops, empentes, i algun que altre colze i mà on no tocava, ens hem pogut re situar tots. Fins que altres actors per la dreta ens feien canviar de lloc cap a més a l'esquerra.Fins que el foc venia de totes bandes. I no hi havia res a fer. El públic estava atrapat. Immers en la obra.Quan ha acabat i hem sortit d'aquell ambient, els bagencs i bagenques comentaven la jugada: "quin soroll mama", "quina parida", "ha estat molt bé", "uauu", etc. La majoria però, encantats amb la actuació.Abans de tot això, però, hi havia actuat la Elèctrica Alarma. Me germana i jo hem pogut comprovar, al arribar un pèl més d'hora, com el grup de música degut a les demandes del públic assistent repetien i repetien, el ja conegut per tots: "Fot-li fort".En plena exaltació del públic assistent, el cantant del grup s'ha tret la samarreta, i la disbauxa i la música començaven a créixer de forma il·limitada, com si els hagués tocat la loteria. Igual. Mentrestant creixia la eufòria a l'escenari, el públic s'anava "creixent", i al in revés. Com un bucle sense fi, que ha tingut fi al acabar l'última cançó.
http://manresa.blocsciut