PIMPAMPUMFOC!

Tot buscant per internet coses de la divina comedia per l´espectacle de Maçart he trobat aquesta petita joia...

Escrit extret de la Revista Barcella De Banyeres de Mariola
Num 17 Octubre 2002
Per Guillermina Barceló

A propòsit de Dantesc
El 20 de juliol passat assistíem dins la programació de les festes de La Malena al ja tradicional i excel·lent correfocs de la colla de dimonis La Quarantamaula i, en acabar, a un espectacle novetat per a tots nosaltres, la funció de teatre de carrer Dantesc. La companyia olotina Pim, Pam, Pum, Foc va escenificar l’episodi de La divina comèdia, del poeta florentí Dante Alighieri, on aquest baixa a l’infern a través d’un riu subterrani acompanyat pel poeta Virgili. Als cercles infernals Dante no trobarà únicament les ànimes dels humans que s’han comdemnat; també hi trobarà els esperits del mal, entre els quals hi ha alguns déus pagans i els dimonis, i açò és el que volia contar Pim, Pam, Pum Foc al seu espectacle.Durant molt de temps, des de la perspectiva renaixentista, La divina comèdia va estar ben considerada, més pels seus valors pedagògics, morals i teològics que pels valors poètics que hui per hui se li atorguen com una de les obres genials de la literatura universal. De La divina comèdia roman entre nosaltres l’adjectiu «dantesc» per a fer referència a tot allò que causa horror.D’altra banda, el lloable gust pel foc i la tradició festiva que ix per Catalunya i el País Valencià de mà de les colles de dimonis i que, des de l’adveniment de la democràcia han proliferat per tot arreu com una manifestació urbana de festa de carrer, ens va permetre gaudir plenament de Dantesc, un espectacle totalment amateur, encara que no ho semble. Perquè Pim, Pam, Pum, Foc són un grup de gent aficionada que durant tot l’any s’esforcen per estrenar un nou espectacle a les festes del Tura (setembre). Enguany vam poder comprovar en directe com més de 5.000 persones esperaven en una plaça olotina, l’acabament del correfocs per assistir al nou espectacle anomenat Lucanus Cervatus que, una vegada enllestit, criticaven més positiva que negativament amb el tarannà democràtic i participatiu que els és habitual.Però ací, a Banyeres, es va posar en dubte la idoneïtat de programar a la festa de la Malena un espectacle digne de la millor programació de teatre de carrer i recomanable tant visual com artísticament; un molt bon treball a tots els nivells, fruit d’un intercanvi cultural entre dos pobles. Un espectacle estèticament dur i intens que podia sorprendre per la cruesa d’algunes escenes, però que en cap moment podien ferir la nostra sensibilitat, ni tan sols la dels xiquets presents acostumats a veure habitualment als mitjans de comunicació escenes quotidianes molt més violentes que les que ens presentaven els olotins. Però la proximitat del teatre, la seua millor virtut, arriba tan endins que pot ferir més sensibilitats que tot el fem d’imatges de tot tipus que dia rere dia suportem estoicament a la televisió o al cinema sense moure una cella i sense indignar-nos per la «idoneïtat» de la programació televisiva i com aquesta pot afectar la salut mental dels xiquets i les xiquetes. ¿Qui obligava ningú a quedar-se a l’espai on estava transcorrent Dantesc? Tots tenim dret a gaudir d’un espectacle ben fet.