PIMPAMPUMFOC!

La invitació del sopar

2011-12-12T18:53:00.002+01:00

Tal i com us he dit per mail, aquí ho tens!

T'ho perdràs?

Bones festes!

PHISICAL METAMORPhOSI

2011-07-21T19:08:00.001+02:00

Aquest serà el nou espectacle del pim pampum foc...Després de la ressaca de Liliana tornem a la càrrega amb un espectacle molt potent però amb una inversió adaptada a les circumstàncies.

Les finances del pimpam no son pas diferents a les de la resta del país i buscant en el nostre fons d´armari, recreem el mite de Frankenstein; No ens arrugarem!

Traurem el papu gros, amb una mica de imaginació, feina, vaselina i moltes ganes ...la màquina ja està en marxa.

No sentiu els batecs de la bèstia al fons del volcà???

“Le monstre” fa mesos que respira...lentament com a la UCI, però sortirà amb més força i més contundent que mai.

Us citem a totes i tots el proper 10 de setembre! “Le monstre” tornarà a sortir de les seves cendres.

2011-06-06T14:09:00.002+02:00

ARA SI...

2011-04-08T10:35:00.002+02:00

Al maig 2008 vaig escriure que tot el que comença acaba...acavabem de buidar el local vell.
Ningú ens havia de dir que avui 3 anys més tard encara hi seriem...

Ara però, va de debò demà es farà l´ultim acte oficial, per als nostàlgics es passarà un video filmat allà cap els anys 80.( no té desperdici...).Els aoapix faran la darrera foto

Si voleu us podeu passar! esteu convidats.

Demà 20 hores lokal vell

NECESSITEM AJUDA!!!

2011-02-02T11:16:00.002+01:00

AUXILI!!!

Ens cal la vostra ajuda, volem acabar la nostra celebració d´aniversari i us necessitem a tots i totes.

Dissabte vinent dia 12 de febrer al Torin vindran els Freddie and the Playboys ( el grup petit de la salseta) i el Dj Kram a la festa que volem fer a OLot, és la nostra festa i la volem compartir amb tota la ciutat.

Necessitem que vingueu a passar-ho bé, volem muntar un pollastre divertit... i necessitem que ens acompanyeu... (i que pagueu els 5 euros d´entrada per qué l´any vinent podem continuar fent correfocs i espectacles.)

Vaaaa animeu-vos!!!! Que també serà una nit d´aquelles de les que es podrà dir jo era allà aquella nit!!!

LILIANA XXL

2011-01-11T14:40:00.000+01:00

Avui m´he pogut colar a les proves per projectar LILIANA al cinema....uuuuuuuaaaaaaaaahhhhhh!

NO us perdeu aquest dissabte a les 12h Cinemes Olot. És una autèntica passada!

Jo encara estic flipant...

SOPAR FI DE TEMPORADA!!!

2010-12-29T20:30:00.003+01:00

MANIFEST SOCIETAT CIVIL OLOT...

2010-12-27T14:32:00.002+01:00

M´ha arribat el manifest que es llegirà dijous a la Plaça Major. Com que desconec si és un “secret” fins el dia de la lectura, o si hi haurà canvis no us l ´adjunto.
Tot i que PPPF s´ha d´adherir sense contemplatius al manifest que ha fet la “Societat Civil d´Olot ”, permeteu-me que a títol personal (i només a títol personal) i deixeu-me ser una mica crític amb el redactat del manifest.

No sé qui ha estat l´autor, en tot cas el que compta és la intenció, personalment però jo l´hauria plantejat d´una altra manera.
És força cert que Olot només surt als mitjans de comunicació quan passa alguna tragèdia, això ho deuen dir però la majoria de ciutats del planeta. Sobre el segon punt ... “sembla que tots els crims del món es cometin a Olot”...no comparteixo aquesta opinió.
En primer lloc, el més important independentment de la pèrdua de l´autoestima, si la indignació ens fa enrocar o no, o la preocupació per la imatge que poden difondre de nosaltres, hi trobo a faltar una referència als pobres innocents que avui no estan entre nosaltres. Preferiria tenir mala imatge, de desconfiat i baixa autoestima si es pogués tornar enrere i salvar només una persona...

Dit en altres paraules, me la sua el que puguin pensar o dir de mi o la meva ciutat, gent malintencionada o amb poca feina, això malauradament no depèn de nosaltres. Al sensacionalisme i al morbo s´els venç amb feina, amb resultats i amb esperit crític, amb creativitat, amb el dia a dia...El temps ho posa tot a lloc i una portada i un titular d´un dia no espatllarà les bones coses que s´han fet, es fan i es faran. Això si que depèn de nosaltres i podem dir i fer-hi , la nostra...jo prefereixo treballar en aquest camí.

Que les coses que passin a Olot siguin favorables als interessos de la humanitat...ho trobo francament una mica ostentós. En tot cas potser són indiferents o no són negatius, ara d´aqui s´en podria extreure que som al centre del món i diria que no és al cas...

No se si perdria molt temps en canviar la nostra política de comunicació o a explicar totes les coses bones que som o tenim. Aquest temps potser seria més productiu continuar integrant i treballant a les entitats i a les empreses.

L´alegria i l´autoestima, no ens les faran perdre per un "greu accident" de dues persones desequilibrades. Avui estem tristos i estem de dol, per respecte i consideració als que avui no estan entre nosaltres, superarem el dol. Ho farem amb el cor trist, però de mica en mica tornarem a la normalitat i ho farem amb alegria i confiança.

Un cop ens hàgim refet de l´impacte i assumida la tragèdia, agafarem aire i farem el que sabem i ens cal fer...tirar endavant. La vida continua, el sol torna a sortir; amb nosaltres, sense nosaltres o amb uns altres.

Vull insistir que aplaudeixo la iniciativa del manifest, senzillament però jo l´hauria fet diferent...

PIM PAM PUM FOC D´OLOT...

2010-12-21T19:18:00.001+01:00

Si ets del pim pam pum foc d´Olot pots ser víctima d´una broma fàcil. A veure quan tarda algun graciós a començar a fer acudits.

La realitat però, és que amb pocs dies aquesta ciutat encantadora i peculiar ha sortit a la crònica negre de tots els diaris i televisions. D´un dia per l´altra s´han destrossat vàries famílies i ara ja sempre més arrossegarem això.

Tota la feina d´entitats, d´empreses i persones ha quedat en un segon pla, tot el paisatge, els volcans, la natura, l´art... totalment diluït per un parell de persones amb trastorns mentals que han “tingut un mal moment” i quin mal moment!....
Però malgrat tot; Soc d´ Olot. Si, sóc d´ Olot i què?. Aquí continuarem, “cardant lu que puguem”, comptant els dies que ens falten per festes i mantenint la nostra peculiar manera de fer.

Comptarem la dimensió de les ciutats en base Olot ( i això no és broma). Un cop vaig sentir a dir per una reconeguda persona de la ciutat; -És gros això de Lisboa!, potser és 50 vegades Olot. No és que Lisboa fos com Barcelona o Madrid, el punt de mesura és Olot.
I la distància de Barcelona a Olot sempre serà més gran que a la inversa, si no, no m´explico que sempre quan han de venir els de Barcelona fan tard, al•legant que som lluny. Nosaltres quan anem a Barcelona, si marxem a l´ hora que toca prou que arribem a l´hora.

Aquí continuarem discutint si Turinada si o Turinada no i sorprenent als que venen per primera vegada com hi pot haver-hi tant desfasse, tanta gent, tant bon rollo i que no passi res.

Que s´ajuntin mil persones al Firal per coure i menjar un ramat de xais, per celebrar un aniversari. Que plogui al moment just, que sigui un desastre i la gent en lloc d´enfadar-se t´ajudi i et doni suport...

Que l´hivern comenci exactament després de l´ últim tro del castell de focs de festes, que la ciutat passi d´ una vitalitat increïble al no res, amb poc minuts.

Que ens emocionem quan els gegants surten de l´hospici el dia de la cercavila, que malgrat els geganters, sentim un respecte i admiració per els gegants que els de fora no ho entenen. De fet per entendre les festes cal ser d´una fusta especial.

Que un dia de “festa” no pots fer res ( en públic o petit comitè) del que t´en puguis penedir, la ciutat té ulls i orelles a cada paret. Igual que el poble més minúscul.
Ens continuarem sorprenent com és possible que el pim pam pum foc hagi complert 25 anys...
Continuarem
siguent capaços de fer espectacles de gran format amb pressupost de pagès. I que gent de diferents edats, entorns i formació es trobin per ser d´una entitat com el pim pam pum.

Tal com vam dir des de el balcó de l´Ajuntament el dia del pregó:

Volem convertir la nostra ciutat en el millor aparador del món del que som i com volem ser. Una ciutat esplèndida! Ambiciosa, que no s’adorm, que treballa per ser millor cada dia, que mima i respecte les seves penyes, colles, associacions i entitats... Una ciutat que no vol perdre el tren... Una ciutat petita, però que afronta el segle XXI amb pas ferm. Volem seguir anant pel món amb el cap ben alt i poder dir amb totes les seves lletres: SÓC D’OLOT!

I LA FAROLA???...

2010-12-07T16:27:00.001+01:00

Estava el responsable del grup en aquell moment ( avui un reconegut pedagog de la Universitat de Girona) parlant amb l´alcalde d´Amer, més que parlar, vacilava de la gran experiència que teníem i de com dominàvem la situació...i d´això ja fa vint i picu d´ anys, per tant d´experiència més aviat poca.
L´ Eva, estava penjant una traca amb un filferro damunt d´una farola. Tot i que avui és una reconeguda biòloga, suposem que en aquell moment no havien donat la lliçó de forces, vectors, palanques etc...i no acabava de conèixer la força que pot arribar a fer un filferro i un tensor col•locat en un punt concret..
No hauria passat d´aqui si no s´hagués arrancat una farola de soca rel- d´acord que estava una mica rovellada- Però va caure en un instant i fent un estrall espectacular.
En Pere, va quedar de quadres i sense gaires paraules. L´endemà la sardana de l´alcalde es va tenir que fer a les fosques...ens vam literalment cobrir de glòria.

L´ ORIGEN DE L´ ESPECTACLES DE CARRER (O NO!)

2010-12-03T19:09:00.002+01:00

El President Pujol va tenir la culpa....

En aquells moments jo era molt jovenet, havia anat a fer piló en un dinar que organitzaven els de la cambra de Comerç. M´ho havia demanat un company i no vaig poder dir que no. La reunió la presidia en Jordi Pujol, en aquells moments President de la Generalitat.

Era en una sala de l´ hotel Fornells Park, jo estava al fons de la sala, amb els que anàvem a fer bulto i no volíem cap protagonisme.
El president Pujol, aquestes coses li encantaven i es veu que ja ho solia fer. Quan entrava en un lloc així, feia una ullada per buscar als “incrèduls”, feia un sprint per desenpallagar-se dels caça fotos i els “xupòpters” que l´ envoltaven i anava a trobar a la gent que li semblava.

Al president li agradava el contacte amb la gent i el cos a cos directe. I bé, així va anar, entra a la sala i va venir disparat cap a nosaltres...Ens el vam trobar allà demanant d´on érem i que feiem...En aquell moment es construia l´autovia i la variant de Banyoles, just abans de les olimpiades de Barcelona 92, per tant estàvem de les obres fins el gorro.

Tots els presents vam flipar del seu coneixement de l´ estat de les obres, del fet que ho sabia tot, coneixia a tot deu i per que va ser capaç d´ enllaçar converses i portar-les al seu terreny.

En un moment es va convertir en la carta dels reis i tothom li demanava coses, bàsicament carreteres, llavors es va posar a dir tot el que farien...Hi havia força gent al voltant i jo estava a molt prop però en un segon terme. Quan exposava un llistat de tot el que farien i portava no se quants ponts carreteres i pavellons s´ hem va “escapar” un o no!..La veritat és que hem va sortir del cor, no era conscient que em pogués sentir.

En sec, para la conversa es gira cap a mi...(jo que volia passar desapercebut). Hem mira i diu: -Amb mi has de parlar amb serio....mira que era petit, però quan es va posar seriós feia por. Es va fer un silenci dels que es tallen en ganivet i a més el guardaespatlles del darrera que li passava tres pams, jo diria que hem va mirar amenaçadorament...quina vergonya!

La conversa va continuar amigablement, realment apart de les creences polítiques aquell home, era ( i és) un fenomen.

L´ endemà va sortir una foto a la portada del Punt, només es podien diferenciar dues persones... El president i jo. Suposo que la meva camisa de palmeres , última moda en aquell moment, o el fet que devia ser el més jove de la reunió va fer gràcia als periodistes.

És increïble la quantitat de gent que arriba a llegir el diari el dia que no l´hauria de llegir ningú. Vaig ser l´ origen de totes les “gracietes” i acudits de la comarca durant setmanes.
Un cop passada la vergonya, el ( o no!) com a final de frase es va fer molt popular al pim pam pum ( o no!). Quan es va dissenyar el logo i el nom PPPF espectacles de carrer. Justament s´ estava preparant un espectacle infantil, per interiors que tot i que es van arribar a fer uns quants assajos al teatre dels àpits, mai va veure la llum,...d´ aquí l´ espectacles de carrer ( o no!).

EL GOSSET DE LA LIDIA PUJOL....

2010-11-27T18:07:00.000+01:00

Ens van contractar per fer la clausura de Maçart a Maçanet de Cabrenys, un Festival d´art contemporani molt interessant. Compartíem plaça i escenari amb la Lidia Pujol, el xoc estava servit per què nosaltres representàvem Dantesc, versió hardcore, amb crucificions de cap per avall, Arpia, motoserres, rustidors, tetes i tites...i la Lidia que tot ella és sensibilitat i sentiment.

Ella va arribar amb un gos petaner d´aquells que fan tanta ràbia, i només demanava atencions per el gos; que si aigua, si un coixinet, on estaria durant l´actuació...el portava mooolt mimat.

No li vam veure la cara quan vam començar a tirar petards, altra feina teníem, però de tothom és conegut l´ apreci dels gossos als petards. Només sé que ens van xiular les orelles durant tot el bolo...

L´ESPAI D´ADALD....

2010-11-20T15:21:00.002+01:00

De la col.laboraciò amb Zotal Teatre, apart d´un dels millors espectacles de pim pam pum i una imatge preciosa a La font de l´àngel, en va sortir una “genialitat” marca de la casa.
Mentre preparàvem l´espectacle es va fer un estage amb els de Zotal Teatre, ells acabaven de venir d´holanda amb les últimes “tendències creatives”. L´estage es feia al local vell, ens van fer posar amb cercle i va començar a explicar...
...Ara ens concentrarem, tancarem els ulls i començarem a diferenciar entre l´espai d´adald i l´espai d´abaix...
Tot i la incredulitat dels pim pams es va anar aguantant fins...que algú va obrir els ulls i es va començar a posar a riure...l´esclat va ser general. L´espai d´adald i l´espai d´abaix, potser existeix ...però al pim pam pum no l´hem trobat.

La cosa no es va acabar aquí, hi havia un altre exercici, que consistia en que la gent estava dispersa caminant per el local i sense cap senyal es trobaven en un punt concret. Al final per no trencar l´aire a la pobre que ens feia el curs, i tot sigui dit i posava molta fe amb nosaltres, vam tenir que fer trampes per què si no potser encara i seriem esperant el moment per trobar-nos.
La paciència i comprensió de la docent no tenia límits, al final es va fer un molt bon espectacle que començava a les escales de Sant Esteve i s´acabava a la Font de l`àngel. Compartíem dia d´actuació amb Leo Bassi, l´endemà al diari ens varen fer una critica excelent...sort de l´espai d´adald!

PODEM FER FANG???

2010-11-19T18:14:00.000+01:00

Aquesta és una pregunta que no és estranya en una casa de colònies...suposo que tant als de “ la Canova” com els de “el Raurell”,els hi fan sovint.
Imagino que es pensaven que faríem gerros i cendrés....
La història comença amb en Lesso i un curs que va fer amb la “fura dels baus”, en un taller del fòrum de teatre. El curs era molt interessant i ens va semblar de reproduir-lo per al pim pam pum.
Segurament aquestes accions són de les que han creat més llegendes urbanes i comentaris. I va tenir tant d´èxit que es va repetir uns anys més tard al “Raurell”.
L´exercici consistia en una sala amb uns plàstics a terra i gent amb poca roba ( per dir-ho d´alguna manera) amb fang i tinys. Era una cosa molt tribal i malgrat les baixes temperatures del local es van anar fent els exercicis que realment tenien molta força.
Hauríeu d´haver vist la cara del responsable de la casa, quan anava veient actors i actrius camí de les dutxes...el rastre era de bon seguir i amb el fang acumulat a les dutxes s´en podria haver fet un canti.
Ens va quedar la pell i un cutis...que passen els anys i encara el tenim fi! Teníem fang fins i tot sota les parpelles.
Ah! la piscina de fang ,una imatge totalment copiada de la fura, ha sortit a diversos espectacles del pim pam.
Desconeixo el destí de les fotografies que es van tirar aquells dies...espero que s´ hagin perdut, esborrat o estiguin al mig d´una capeta del National Geogràfic classificades com una tribu de l´ Amazones perdudes en algun lloc...

LILIANA...l´espectacle!

2010-11-19T18:01:00.001+01:00

No us podeu perdre el recull de Liliana....

http://videosart.net/Liliana.html

HOMES DEL TEMPS....

2010-11-16T19:43:00.001+01:00

Això va passar ahir mentre estàvem al camerino del camió de TV3, ells estaven mirant per el meteocat com evolucionava la tempesta. Faltaven pocs minuts per sortir en directe i van demanar als metereòlegs de TV3 qué passaria...

Mentrestant, el Labian no sabia si l´Espartac era l´home del temps o l´home del trànsit...però això no és el que volia dir. La resposta dels homes del temps de la televisió és que no pararia de ploure... el que van decidir va ser; Tirar endavant!. D´això s´en diu confiar amb els homes del temps.
Per cert tot i que quan vam començar plovia...va parar i es va poder fer sense gaires problemes...

TV3 I LA PLUJA...

2010-11-16T19:23:00.000+01:00

Potser si que al final ens haurem de canviar el nom de pim pam pum foc a pim pam pum pluja....
Tot i que havien anunciat pluges durant tot el dia, es va aguantar fins a pocs minuts abans de començar l´actuació en directe per TV3. Hi van haver hi uns minuts de pànic mentre la pedra i un xàfec important queien sobre el camió de TV3 a la Plaça Clarà. I si s´ hagués pogut ajornar per part nostra s´hauria fet. La cara de l´ Espartac Peran i de les realitzadores amb les trucades nervioses a la direcció del programa, demostraven que no les tenien totes.
El temps s´ens va tirar a sobre i per variar, sense ni tan sols tenir temps per fer una passada per coordinar amb les càmeres es va tenir que engegar.
L´experiència va ser molt interessant l´Espartac i el seu equip a les distàncies curtes són gent molt maca, la veritat és que ens van tractar molt bé, hi va haver hi sintonia i vam contactar fàcilment. En cap moment van anar d´estrelles mediàtiques, van estar molt propers, de bon rollo, són bons professionals!

Ells van al•lucinar dels nostres muntatges, de fet es va començar a parlar dimarts un matí, on vam explicar el que podíem fer, dimecres a la tarda ens ho van confirmar i l´actuació era dilluns següent, amb menys d´una setmana es va fer un muntatge, (per variar amb pressupost zero) més que digne.
Quan van veure arribar el camió i anava arribant gent i muntant màquines al.lucinaven. Quan van saber que a més no hi havia cap professional i que no cobrava ningú, no sé si ho van acabar d´entendre...
Ells volien una cosa potent i suposo que no esperaven aquella resposta. (tot sigui per sortir a la tele), sincerament dubto que cap dels que va veure el programa en directe ens contracti per una actuació però potser servirà per obrir alguna altra porta...

Algún dia es farà justícia i totes aquestes “col.laboracions desinteressades” s´ens transformaran amb tants “bolos” interessants a llocs interessants que tindrem que dir que no a actuacions....de moment però continuem tocant de peus a terra mentre esperem el “bolo de la nostra vida”.

el vídeo de DIVENDRES

2010-11-16T11:54:00.004+01:00

i per si no es veu:
http://www.tv3.cat/videos/3214012/Pim-Pam-Pum-Foc

Hem sortit a la tela!!!

2010-11-16T09:03:00.001+01:00

Bon dia al dematí!!

Ahir al vespre, sota la pluja (per variar), vam fer una petita aparició al programa de TV3 que es diu DIVENDRES. Aquí en teniu la prova!

Mireu que he trobat!!!

2010-11-11T18:09:00.004+01:00

La famosa Aparizzione!!!!

APARTEU ELS CARROS COLEGUES!!!!

2010-11-11T17:59:00.001+01:00

No es poden fer dues coses a l´hora, anar a un casament i al mateix dia fer un correfoc és incompatible...
Això va passar a Ripoll, a finals dels 80 el tècnic de so, avui un reconegut dj de la comarca, va tenir un dinar de casament, i després va anar a muntar l´equip de so. Com que sembla que li va sobrar temps i feia molta calor, encara va poder fer alguna cervesa més...

Faltaven pocs minuts per començar el correfoc i encara quedaven cotxes als carrers. Algú de la organització ens va demanar si podíem dir per megafonia que es traguessin els cotxes del recorregut, en bubu va agafar el micro a màxima potència i amb tota la seva força i energia va llençar el següent:

-Aparteu els carros colegues!!!!

Dubto que ningú del públic s´ assabentés de que anava la demanda...d´això s´en diu parlar clar.

EL PEATGE PER SER DIMONI...

2010-11-10T14:45:00.002+01:00

Ara hi ha molts grups de percussió i molta gent que li agrada aquest tema. A Olot fàcilment hi ha almenys 10 grups que és defensen d´una manera més que notable però això no sempre ha estat així. Quan vam començar, tocar tambor a Olot era poc més que ser un pària i apart dels músics que tocaven la bateria...poca cosa més.
Una vegada van aparèixer pel local dos noiets molt joves, es volien apuntar al grup per veure com funcionava un grup de correfoc per dintre i després formar el seu propi. (s´en volien dir “ Els diables de la Cot” però això en aquell moment no ho sabíem)...
Com que faltaven músics, abans de passar a tirar carretilles s´els van “castigar” a tocar el tambor. I això que el ritme i la sincronia ( almenys en un d´ells) no és una cosa de la qual en destaquin especialment.
Van passar la prova, el peatge i el “ càstig” de fer de músics i al final es van integrar al grup amb molt d´éxit...per cert m´en oblidava! Eren en Pol i en Ramón...coneguts mundialment com a Djs pim i pom.

ELS PIM PAMS FENT DE CAVALLETS...

2010-11-08T18:34:00.000+01:00

Això que a Olot podria resultar una heretgia o suposaria esperar en una llista durant anys, al pim pam pum es resolt amb minuts...
Això va passar a Thuïr, ciutat agermanada amb Olot, estàvem muntant l´espectacle del vespre i ens van venir a demanar si els podríem ajudar....Els cavallets d´olot s´havien desplaçat allà per fer una cercavila i no tenien prou gent per portar-los...
Evidenment, era una oportunitat històrica que no es va desaprofitar i una bona colla de pimpampums van fer la cercavila dels cavallets per els carrers de Thuïr,( amb un sol de justícia per cert)... Al vespre vàrem continuar fent de diables...d´això s´en diu pluri-ocupació...

IDEES DE BOMBER... i mai tant ben dit!

2010-11-02T19:20:00.000+01:00

Al primer correfoc, l´instint maternal, el seny i l´afany de seguretat van provocar una anècdota curiosa. Us asseguro que és certa!
Com que no teníem carrito de piro, es van utilitzar els petates d´espeleo de la Secció d´Espeleologia del Centre Excursionista. Però això no és tot...Com que no teníem extintors l´Eva, la Ita i la tena van buscar una sol.lució d´emergència; I la van trobar!
Concretament al Bar Sport, van anar a demanar; Dos sifons*...si ,si com ho heu llegit.
Les protagonistes de l´acció van anar tot el correfoc sifó a la mà... no hi ha res com tenir eines.

*Per els més joves, un sifó: Ampolla el tap de la qual és travessat per un tub encorbat, proveït d´una vàlvula, un dels braços del qual arriba fins prop del fons de l´ampolla; plena aquesta d´aigua carbònica, l´excés de la pressió interior sobre l´atmosfèrica fa sortir el líquid del tub en obrir la vàlvula.

SALTA BURRU! Va i salta...

2010-10-31T18:38:00.001+01:00

Aquesta anècdota va lligada al post anterior. També té relació amb l´escena final de la caiguda al vuit de l´espectacle “ phobia”. Quan en muntanya s´enfilava a la bastida tot el públic es pensava que quan arribaria dalt petaria tot.
A Caldes un del públic, d´aquells tan valents que es volen fer notar i que es volia fer el graciós, quan en muntanya estava a dald apunt de saltar va cridar un: Salta Burru! Que es va sentir per tota la plaça. Quan realment va saltar a la plaça es va fer un silenci i un esglai, espectacular. Que de fet era exactament el que volíem crear...aquell era un gran final. El “ intrèpid “ espectador va caure d´esquenes...
Per cert a Olot, tant si com no, el saltador va voler pujar un pis més...Aquella bastida feia basarda. I es va repetir el mateix guió que a Caldes...amb el graciós del públic inclòs.

QUI SALTA PRIMER????

2010-10-30T18:55:00.001+02:00

A l´espectacle “fòbies” la imatge final era la caiguda d´un personatge al vuit. Durant la filmació de la pel•lícula “Joana d´Arc” a Carcassone vaig veure com feien els especialistes per les caigudes de gran alçada. La tècnica semblava bastant senzilla, per la qual cosa va semblar que al pim pam pum foc ho podríem fer.
Aquell any l´stage es va fer a Santa Maria del Collell, aquell recinte immens, amb els sostres alts i aquells passadissos llarguissims plens d´històries.
Vam començar poc a poc, els primers salts eren de poca alçada. Per allò d´anar progressant i anar provant la tècnica. La cosa va funcionar i en un moment vam decidir saltar de la finestra ( equivalent a uns 6 metres). La pregunta era...qui saltarà primer???
Mentre ens anàvem mirant dissimuladament els uns als altres per decidir que saltava primer, l´anna va i salta. Va fer un salt perfecte i tot correcte. Tots els homes “ aparentment més valents” vam quedar amb un pam de nas...es clar no teníem excusa per no fer ho i si una noia ho havia fet abans...
Al final vam acabar saltant pràcticament tots / i totes...gràcies a l´Anna.

EXPERTS AMB CAMUFLATGE....

2010-10-29T13:27:00.000+02:00

Potser us pensàveu que amb Liliana ja s´havien acabat les historietes....doncs no! Encara m´ en queden un munt.
No us parlaré del “piccolobicho” per què el “responsable” va demanar que no ho fes. ( Tot i que no descarto fer- ho més endavant...)
Aquesta que explicaré avui reflexa el pppf style of life a la perfecció...
El primer any que vam anar a Thuïr, quan encara “ els ara ex pim pams tenien cabells”, ens va provocar un cert enrenou.
Passar pirotècnica il•legalment per a la frontera devia ser un delicte greu, per la qual cosa va semblar bona idea “camuflar” les caixes de pirotècnia al fons de la furgoneta. Fins aquí tot bé...el que no van tenir en compte els cranis privilegiats de la càrrega, és que la porta lateral de la furgoneta s´obria. Deixant a la vista, i en primer pla, absolutament totes les caixes de pirotècnia i a més, per la seva cara més visible, aquella que diu perill pirotècnia! Amb les lletres vermelles i totes les icones que no deixen lloc a cap dubte
Si s´hagués volgut fer exprés o més malament...no era pas possible.
Per sort, no ens van obrir la porta a la frontera si no dubto sincerament que ens haguessin deixat passar....

SI LA VANGUARDIA HO DIU....

2010-10-26T18:46:00.005+02:00

Nosaltres que ens pensàvem que celebravem 25 anys, si la Vanguardia diu una noticia és que és veritat. I nosaltres sense saber-ho!

Mireu bé l´any allà ho diu clar, no hi ha lloc a dubte.

Ara resulta que fins i tot som anteriors als gegants d´Olot...

I ARA QUÉ???

2010-10-25T19:02:00.002+02:00

Bona pregunta, Que ens vinguin a veure de dues a tres mil persones una nit freda, humida i plujosa, a la mateixa hora que el Barça, en un lloc allunyat del centre i sense ser festes del Tura... és molt reconfortant és una gran dosis de moral i motivació.
La ploguda del juny ens va donar tranquil•litat i ens va ajudar a crear més expectativa, corríem el risc de no ser capaços de “reconduir” la motivació i concentració dels pim pams. Però per sort ens en vàrem sortir i el públic ens va acompanyar massivament.
I ara que? Hi ha gent que ens demana si es pot repetir...
L´encant d´aquest espectacle era justament la impossibilitat de tornar a “enganyar” a tanta gent. Només a títol informatiu a la organització entre pim pams, músics, ballarines, tècnics, ex...érem unes 170 persones! Aviat és dit. Mobilitzar a tant gent a canvi d´un bocata ja us asseguro que no és fàcil.
El lloc, i fins i tot la boira va donar un toc màgic a l´espectacle.
L´obectiu està complert, s´havia de fer una cosa a l´alçada del que va significar la traca de 15 klilometres, la trobada de dracs, de diables o percussionistes dels altres aniversaris.
Aquest cop ens vàrem voler centrar amb el que més ens venia de gust i amb el que ens sentíem més confortables. Liliana també havia de significar un punt de inflexió, demostrar que apart dels esquarteraments i piscines de fang podem utilitzar altres registres.
Liliana també ha suposat obrir noves vies de recerca i treballar amb noves tècniques creatives. És un punt de partida per el que pot ser el futur.
El més important dels 25 anys per mi s´ens dubte és...arribar als 26.

ORGULL PIM PAM PUM

2010-10-19T14:22:00.002+02:00

M´afegeixo amb algun dels comentaris del facebook; amb muntatges com Liliana es desperta l´orgull de ser del pim pam pum foc.

L´entitat, com totes les entitats, té els seus més i els seus menys, vist des de dintre realment no tot és tant bonic com sembla a les imatges...però què caram, avui podem treure pit, podem presumir i estar contents del que s´ha fet.

Es va partir d´un paper amb blanc i amb una ma a cada ou, només amb bona voluntat i feina hem arribat fins aquí.

Es important recordar que tot s´ha fet de manera altruista, amb els recursos de la casa i que hi ha detalls que es desconeixen o potser han passat desapercebuts;

El tema es va escollir per eliminació, els finalistes vist els resultat ara semblen cutres i vuits de contingut.

Per trobar el llibre original de Liliana ( esgotat des de fa més de 50 anys) es va remenar cel i terra. Es va trobar per internet en una parada d´un Mercat de llibres de segona ma de Barcelona.

Les imatges de la teranyina es van fer una a una ( i n´hi havia més de 800). Les partitures es van comprar a Barcelona però estan adaptades totalment a la nostra orquestra.

Hi havia 1000 pots al recorregut i es van cremar 450 litres de combustible. Els de can manxa ara podran entendre el perquè de tantes anelletes, mosquetonets i cadenetes...

Els diamants originalment eren de gel, es van fer proves funcionava i tenia un impacte brutal, vam decidir fer-les de fibra de vidre per qüestions de logística.

Les gotes de rosada ( made in xina) originàriament eren de Leeds de colors, després d´una recerca i feinada de xino ( mai tant ben dit) es va soldar un a un amb el leed blau que feia aquell efecte.

Els casquets que portaven les ballarines eren de flors naturals i eren preciosos.
Cada personatge tenia un maquillatge d´una qualitat excepcional.
Els GRAE ens van ajudar amb el muntatge de la remuntada de la Liliana. ( sense ells, especialment en Ramon potser encara estarien penjats)
El cavall de l´ Elf, (el guapu que s´emporta la Liliana a l´hort), està inspirat amb arquitectura cinètica. Només els que ho van fer saben les hores hi hi ha al darrera del moviment de les potes.

L´aranya i l´arbre del principi ( que gairebé no es va veure) estan inspirats amb les cabanes d´Argelaguer.

Una de les icones d´aquest espectacle, el bosc de joncs es va discutir durant setmanes.
El lliri de Liliana estava controlat amb un plc i s´ activava amb pistons elèctrics reciclats d´unes portes d´hospital.

La feinada que va portar el disseny i execució de la papallona va ser impressionant, a més es va tenir que experimentar amb diferents materials per arribar fins al resultat final. Va venir un grafitero “professional” ( des d´aqui li donem les gràcies) a pintar-la.

Les potes de l´aranya són reciclades de material de “can Santonegru” eren de llautó que s´utilitzava per fer canyes de pescar de Bambú de “ ca la tura cistellera” són de l´epoca del llibre original.

Encara ens quedaven unes quantes màquines de grans dimensions per fer, que vam tenir que deixar per temps i pressupost.

A l´escena final, apart de les motos havia de venir una cossetxadora, ens vam arrugar per no fer malbé la pista...

I encara hem deixo moltes coses...perdoneu però algú ho havia de dir!

I per cert! Estic orgullós de ser del Pim Pam pum

DE DOS A TRES MIL GRÀCIES...

2010-10-18T12:36:00.000+02:00

Quina passada! A la pista ja hi havia gent i tot el bicicarril des de l´escenari fins a Sant Roc estava ple...

Es va tenir que arrencar per què tot el passeig bullia i la gent estava a la carretera.

No tenim prou agraïments per donar a tots aquells que desafiant la pluja ( i al barça ) van venir a celebrar amb nosaltres el nostre aniversari.

A tots i totes...moltes gràcies, per nosaltres després de tanta feina sentir-nos tant acompanyats ens emociona i reforça.

Moltes gràcies a PRNM, a Òmnium Cultural, a l´Ajuntament i als sponsors.

A en Xavier Carbonell per el cartell, amb en Janot Carbonell per la paciència ( dirigir un grup com el nostre té un mèrit increïble), amb en Jordi Rubió per les coreografies, en Josep Ignasi Garcia Subirana i Gerard Farreras per els arranjaments musicals, a la Unió Musical del Bages per la música, a la Rocío Romero i Elisa Planagumà per les seves veus, a la Sílvia Reixach per el vestuari, a les ballarines, als ex pim pams, als de Castellfollit amb les motos... i molta altra gent que segur que ens deixem.

Havíem promès que seria un espectacle únic i irrepetible, tant de bo hàgim estat capaços d´arribar a les expectatives.

LILIANA, va sortir volant ...com sempre amb el guapo de la pel.licula però ens ha quedat un gran record, això ja no ens ho treu ningú i ara ja podrem dir: Jo era allà aquella nit!!!

Fins sempre LILIANA!!!

DEMÀ SERÀ DEMÀ

2010-10-14T18:21:00.002+02:00

A l´octubre de l´any passat es va fer la primera reunió per parlar dels actes i de l´espectacle del nostre aniversari. Liliana es va concebre a mitjants de novembre,gairebé un any després, veurà la llum.

Enrere queden les aventures per trobar el llibre original de l´any 1940 ( no n´hi ha cap més edició) i centenars d´hores de creació, de feina, de taller...demà serà demà.

Nosaltres hi hem posat un entusiasme i una il.lusió que si tan sols es reflexen en un 1 per cent, l´espectacle serà una passada.

És l´espectacle més gran que s´ha plantejat mai des de pim pam pum, si el temps, els deus i la seva competència ens son favorables... prepareu-vos que disfrutareu!!!

Tot el que ha de ploure...

2010-10-13T08:22:00.004+02:00

Tot el que hagi de ploure que ho faci ara...per què només queden QUATRE DIES per LILIANA.

Tot està apunt ( espero) i les ganes hi son...acumulades, remullades,ressecades ( de sec, no de ressaca)

Ens veiem dissabte al les fonts de Sant Roc!

TELE ARETZZO NEWS

2010-10-05T14:54:00.000+02:00

Desconeixo si hi ha un homònim de Pompeu Fabra a Itàlia, si existís, després de sentir amb en Lesso parlant Italià directament s´hauria tallat les venes o s´hauria tirat als canals de Venècia amb un pes lligat als peus...
Els de Tele Aretzo van fer un especial des de el Circ Romà, i ens van entrevistar per explicar una mica de què anava l´espectacle.
Ens van oferir la possibilitat de traducció simultània...però no hi havia muntanyes prou altes i llengües prou difícils per en Lesso. La cara del que filmava mentre el prota els hi engaltava amb una llengua suposadament Italià macarrònic no tenia desperdici.
Així entre nosaltres, dubto que cap italianoparlant, l´entengués de res. Els pim pams que eren allà si les rialles els hi deixaven i encara no s´havien desencaixat la mandíbula de tant riure ho van entendre a la perfecció...

I SI VA PAYANDO?

2010-10-05T14:40:00.001+02:00

Això no és cap dialecte d´una tribu de l´Amazones ni una subllengua del mandarí occidental, ni finlandès...és en Lesso intentant fer-se entendre amb Italià.
Ja s´ha comentat algun cop que l´anada del pim pam pum foc a Itàlia va ser molt sucosa...
En realitat la pregunta era, per anar a un lloc,si l´autopista era de pagament?? És evident amb Italià es diu...I SI VA PAYANDO???. Això però els italians no ho saben...
En lesso i les llengües es mereixen un altre post,

QUEDEN 12 DIES!!!!!!!LILIANA ES DESPERTA!

2010-10-04T09:55:00.001+02:00

LILIANA , es desperta, les aranyes estan preocupades...les teranyines que començaven a teixir damunt les màquines i artilugis han desaparegut!!!!

Dissabte, la màquina de LILIANA es va tornar a posar amb marxa. Un grup de gent de diferents edats sexes i religions es van trobar al local i van començar a desempolsar i treure el rovell al material abandonat des del mes de Juny.

Aquest cop si!

Si torna a ploure decididament muntarem una companyia que s´en dirà “pluges i tempestes” la seu social serà al Sahara.
A més un altre dada significativa el 16 d´octubre és el 70è aniversari de l´Aigat d´olot!
Si l´espectacle es pot fer, ningú pren mal i és un èxit llenço un concurs d´accions en plan celebració especial. Si l´espectacle és un èxit jo....

FILOSOFIA PIMPAMPUM...

2010-09-28T15:38:00.001+02:00

Un any a Ripoll, tot el pavelló va veure xampany gràcies a la nostra “generositat”, diuen els que hi eren ( i no tenen un lapsus de memòria) que el xampany es demanava a caixes. S´havia negociat la barra lliure, que tot sigui dit va ser la primera i última vegada amb aquella comissió.

La tornada, ( en aquells anys no existien els controls d´alcolemia) va ser espectacular...el túnel de capsacosta no existia i tornar de Ripoll per” la cantina” era una epopeia.

Sense voler es va fer una “trobada informal” no prevista a mig camí. Van coincidir tots els cotxes parats per què tothom es va “marejar”...

Aquest dia va sortir la cèlebre i filosòfica dita d´en Ramon B:
Va trobar el camí i la definició d´infinit...Segons ell l´infinit és quan condueixes i veus que els costats de la carretera s´acaben en un punt just al teu davant. ( aquest devia ser l´infinit per que és on van parar tots els cotxes, el jeep de joventut de l´ajuntament inclós).

L´ APARIZZIONE!!!

2010-09-21T19:34:00.001+02:00

L´ anada a Itàlia va donar per molt...aquell tranquil Alberg d´Aretzo es va transformar i el bon rollo i les ganes de festa es van contagiar a l´entorn.
Hi havia una escala que donava al menjador a través d´una finestreta que semblava ben bé una capella.
Tot d´una es van sentir uns crits...Una aparizione! Una aparizione!!!.

Es va fer el silenci per veure que passava i si...va ser una verdadera aparició. En aquest cas no va ser un Sant o una santa... va aparèixer un cul rodonet i pelut per la finestreta gòtica del menjador...semblava feta a mida.
El responsable d´aquesta “irreverent” acció, ( avui un reconegut responsable de joventut de la nostra comarca) era propens a baixar-se el pantalons amb públic...
Ni cal dir que l´ esclat de rialles va ser espectacular, saltaven les llàgrimes de tant riure...Des d´aquell dia a l´alberg i ha la capelleta del “ Cul pelut”, un lloc de culte i peregrinatge per milers de fidels...

Encara queden històries...

2010-09-21T19:28:00.001+02:00

I ENS VAM PERDRE (tots)...al mig del recorregut.
Que es perdin l´Eudald o en 380 en un recorregut, no és res que pugui estranyar per les característiques dels personatges. Ara bé, que es perdi tothom....
D´ això no fa massa temps a Cassà de la Selva. Tot era fosc, com és d´esperar en un recorregut. Els que obrien camí no van estar prou atents i el correfoc es va estirar molt.
Normalment abans d´un bolo es sol fer una passada per repassar l´itinerari amb tota la colla. Ara no sabria dir si per excés de confiança o per que no es va tenir temps, aquell cop no es va fer. Els que havien muntat el recorregut o dormien a la palla ( cosa que tampoc seria res d´estranyar) o estaven més al darrera...
Era un correfoc preciós per el casc antic de Cassà, en aquells carrers dels que fan afició i que són com un petit laberint...tot era fosc com la gola del llop els músics apretaven al darrera i ningú sabia per quin carrer s´havia de continuar...Sort que al final els de davant( al veure que ningú els seguia) ens van venir a buscar...si no potser hauríem acabat les carretilles esperant saber quin era el carrer de sortida.

D'aquí un mes...

2010-09-17T11:25:00.000+02:00

I DESPRES DE FESTES....

2010-09-15T15:27:00.002+02:00

Hola a tots!!!!

S'han acabat les nostres festes i puc dir amb la veu ben alta que han estat FANTÀSTIQUES I ÚNIQUES!! Impressionant ha estat la força del Pim Pam Pum Foc en tot el que hem fet: un pregó fantàstic, una estalada màgica amb uns músics esplèdits i acalorats, i un correfoc ple de gom a gom i amb la força de sempre! FELICITATS A TOTS PER TOT!

Aquesta setmana és per descansar i recuperar energia perquè tenim davant un gran projecte que va quedar xop fa 4 mesos. L'estiu ens ha permès deconnectar d'aquell xàfec i ordenar les emocions i ara és hora de recuperar les ganes i l'empenta que es respirava a les pistes d'atletisme el 19 de juny.

A partir de la setmana vinent posem mans a la feina per LILIANA! És hora que entre tots fem memòria i recuperem il·lusions, imatges i sons de l'espectacle més gran que farem mai! Penseu, recordeu i torneu-vos a convertir en els follets que vareu ser perquè el 16 d'octubre serà el nostre dia!

Espero contagiar-vos la il·lusió i les ganes perquè a mi em desborden, i espero trobar-vos al local i a les pistes amb l'energia que fa que el Pim Pam Pum Foc sigui tant gran!!!!!

L´ANY PIM PAM PUM

2010-09-15T08:02:00.000+02:00

La marató d´aquestes festes ha estat un èxit!
Tot i la pluja varem ser capaços de fer un molt bon espectacle per al pregó. La gent encara avui hem para per el carrer a felicitar-nos. El primer “espectacle de texte” ha suposat un repte important, i penso que varem ser capaços de gestionar-l´ho força bé. Una bona idea, creació colectiva, assaig, concentració colectiva el dia de l´espectacle i una ajudeta d´en Jordi Coromines i d´en Janot...Aquesta és la formula. A tots moltes gràcies!
Genial va ser la projecció del logo del pppf al campanar durant la Turinada!
Espectacular l´acció de l´estelada de foc durant la baixada de torxes.
El Correfoc d´aquest any, excelent al recorregut i un espectacle correcte. Es demostra que un espectacle no és la suma d´accions genials. Tot va sortir més o menys com s´havia previst, tot i que alguna escena li va faltar la canya i la frescor que havia tingut dins l´espectacle original. L´execució va ser bona i un dels millors finals que recordo.
La relació feina / resultat final és bona, no hi ha cap companyia al món capaç d´estrenar dos macromuntatges partint com nosaltres des de zero. Tenint en compte que aquest any tot el nostre esforç ha estat amb Liliana fer un “the best of” no va ser una mala pensada i va servir a molta gent per veure coses que no havia vist.
Ara a descansar una mica, agafar oxigen i a tornar-hi amb Liliana.
Si mai algú analitza la feina fel pppf el 2010 de juny a octubre, al.lucinarà veient la quantitat de recursos, registres i tecnologia aplicada. Per un grup amateur us asseguro que està molt bé!

El correfoc d'Olot

2010-09-14T12:07:00.003+02:00

Aquí us deixo una petita representació del que va ser el correfoc d'Olot!

No és la façana de Sant Esteve, però també va fer el fet!!

L'estelada de foc!

2010-09-14T11:52:00.001+02:00

PREGÓ DE FESTES 2010 OLOT

2010-09-08T11:29:00.003+02:00

OLOT 7 de setembre 2010

...Esquartaraments
Conjurs
Contes per nens
Violacions
Rituals
Proclames
Pregons
Pregons de Festes....aquest, és aquest

Olotins, Olotines
Garrotxins, Garrotxines
Amics del Foc!!!!

Benvinguts a les Festes del Tura 2010!

Fa 25 anys un grup d’amics i gent de diversos entorns - els millors de cada casa- vàrem decidir crear un grup de correfoc. Amb quatre saques, 50.000 pessetes de l’època i les forques fetes a la brigada municipal. Per anar a buscar el petards a la Pirotècnia ‘Igual’, ho vàrem fer amb TEISA. D’aquells joves i d’aquell any 1985 en va sortir EL PIM PAM PUM FOC D’OLOT.

Aquest any estem d’aniversari i estem molt orgullosos que l’Ajuntament ens hagi convidat per encendre la metxa d’aquestes festes.

Que estiguin tranquiles les ànimes més puritanes aquí presents, i els Quims (tant en Trincheria com en Monturiol) que tot i que som especialistes en les piscines de fang, crucifixos de cap per avall, grans orgies satàniques, espectacles de sang i fetge, màquines sortides de l’infern, i en cremar tot allò que es belluga, en principi, avui no tenim pensat incendiar l’Ajuntament....En principi!!

Entenem que han convidat una entitat sense ànim de lucre com la nostra, per la qual han passat desenes de persones l’últim quart de segle, com a representants de l’espectacular i necessari teixit associatiu de la ciutat. Centenars de persones anònimes que treballen perquè Olot rutlli millor i que mai tenen cap reconeixement. Aquesta és la força de la ciutat, tot i que no sempre els que ens demanen els vots comprenen la importància de la nostra feina i només es posen les piles quan les associacions alcen la veu.

Aquest és un missatge a tots els qui treballen i treballaran en aquesta casa, a Can Joanetes: les escales que separen el carrer d’aquest balcó fan que es perdin moltes idees i molts projectes pel camí. Senyor alcalde i regidors, cal tenir les orelles més obertes! Quan un projecte es queda en un calaix, no és sempre per un problema de diners! La funció social de les penyes i entitats és indiscutible!!.
Cal mimar-les i cuidar-les perquè la factura de la seva feina arruïnaria l’Ajuntament...veritat que si?

DIMONI 1: Ara, així, així... fot-li canya a tota aquesta colla que t’acompanya aquí dalt. Mira’ls com es foten cops de colze per sortir a la foto... Fa 25 anys més d’un no donava un duro per nosaltres! O millor, no siguis caragirat i aprofita per cremar-ho tot avui que som a dins! Volem Fooooc!!!

Insisteixo, no escoltarem les veus dels que ens han demanat que fem un espectacle sobre la demolició del Firalet o l’arxiu. En tot cas, en tenim prou que la gent no s’entrebanqui durant aquest pregó amb les llambordes letals del Firalet. La veritat... preferim que ens contractin per la inauguració.

Milions de persones de tot el món ens varen veure a l’espectacle de clausura dels Jocs Olímpics del 92. Bé ens van veure si s´hi fixaven molt...però vam ser allà. Tot i que el nostre centre d’operacions és aquesta ciutat i aquesta comarca, hem cremat molta pólvora arreu dels Països Catalans, i fins i tot han vist els nostres espectacles a l’estranger.

El correfoc és un acte de ciutat, un acte familiar. Els correfocs es mantenen ben vius perquè milers i milers de vosaltres heu vingut any rere a any a ballar al ritme de les nostres guspires, la nostra música i el nostre foc. Gràcies a tots, de veritat, per jugar i participar del nostre llenguatge, de com entenem els espectacles de carrer, les escenes plàstiques... de gaudir amb el foc!

25 anys... Donen per molt. Hem après a negociar amb ajuntaments i regidors amb poques llums i moltes ombres, a inventar, a carregar i descarregar camions... també hem après a discutir molt entre nosaltres. Tenim un màster, en això.

Quan un agafa la forca no coneixem edats ni professions. Pel Pim Pam Pum Foc ha passat gent radicalment diferent. En aquests anys hem llegit Dant, hem descobert Apel•les Mestres, hem reinterpretat els mites grecs i llatins, hem deconstruït Picasso i fins i tot ens hem atrevit amb Verdaguer. Amb més o menys fortuna...

DIMONI 2: Sí, sí... tot això està molt bé, però en els vostres espectacles no s’entén res! Comencem la marxa i n’empalem algun del públic o xerraràs gaire més?... HEM VINGUT A FOTRE FOC AL FIRALET!

Hem après a treballar la fusta, el ferro, l’alumini, el làtex, les pells, la fibra de vidre... a soldar, a fer màquines impossibles... hem après a fer bombolles, hem treballat amb ventiladors, a fer màquines d’espuma, de llençar confetti o a penjar un diable dalt d’un drac que sobrevola la Plaça de Braus, a fer estructures....

Hem après a ser molt animals, però també hem après a tenir seny.Important! També hem après a cremar-nos, i a fer-ho cada vegada menys.

Hem parlat moltíssim a cada reunió perquè sortís el millor espectacle possible... i la veritat, amb 25 anys, hem cremat uns quants alcaldes!

Hem enganyat Déu i sa mare perquè ens ajudés. Això és impressionat, màgic. També hem fet emprenyar molts olotins. Primer els veïns del local de la Verge del Portal, ara els de la carretera de les Feixes que pateixen els assajos dels nostres músics amb les portes obertes o la descàrrega de camions immensos després d’un bolo, quan surt del sol. Els companys de local de l´ Aoapix que sovint els hi ocupem el seu espai. Gràcies per la paciència!
Igual que els comerciants que han tapat els seus aparadors i ens han “ajudat” a la seva manera. Amb els seus amables suggeriments, hem redescobert un magnífic espai i un bon recorregut per el correfoc...Gràcies.

Dos bons dimonis, en Pep i en Lladó, ens varen deixar. No els oblidarem mai, i el seu esperit i entusiasme són una bona dosi de vitamines per seguir fent l’animal i viure cada correfoc i cada moment com si fos l’últim.
Estar en una entitat, ( deixeu-nos ser una mica cursis per un moment), és per compartir bons moments, i si cal, plorar junts, però sobretot, per fer una bona saca d’amics.

DIMONI 3: I del malefici del correfoc, no en parlaràs, borinot? Què passa que últimament heu de suspendre moltes actuacions per la pluja? És veritat que us volen contractar per fer ploure als llocs on no plou???

Sí, la pluja en ha aixafat unes quantes festes i uns quants espectacles. Com l’espectacle LILIANA, que teníem programat pel passat 19 de juny ho teníem tot a punt per celebrar el nostre aniversari i no va poder ser. Però el farem... és clar que el farem!!! El proper 16 d´octubre, per Sant Lluc. Començarem a les Fonts de Sant Roc....

FOLLETS DEL BOSC...( Interrompen)

Ah!!! I no era avui, això???? No foootis! Però si nosaltres ja estem a punt. I encara haurem d’esperar tant??? I quan dius que és, això???

El proper 16 d´ octubre, a les Fonts de Sant Roc, començarem amb una passejada amb foc, tranquil•la i relaxada pel bicicarril enmig de la natura, i acabarem a la pista d’atletisme del Tussols amb l’espectacle més ambiciós que hem fet en aquests 25 anys. Una orquestra de 40 músics, cantants, ballarines i tota la tecnologia i màquines que hem estat capaços de crear... i a més acompanyats per molts dels diables que han fet aquesta aventura amb nosaltres. Serà un espectacle únic i irrepetible!.

-CLACA-
LILIANA! LILIANA! LILIANA...
I aprofitant ara que estem aquest balcó reivindiquem el fet de ser de comarca! No cal ser de la gran metròpoli que tot ho xucla, culturalment parlant, per treure el cap en el mapa de grups d’espectacles de carrer i correfocs del nostre país. Som d’Olot, de la Comarca de la Garrotxa, i orgullosos de ser-ho!!!

Reconeixem sense avergonyir-nos que hem copiat impunement grups que són referents, com els Comediants, la Fura, Arkaos, Cirque du Soleil, Royal de Luxe. Amb els nostre segell, clar. Nosaltres tenim un punt fort...com que no tenim els pressupostos que tenen ells ens hem de buscar la vida amb enginy i feina. També ens hem avançat als temps i ens han copiat a nosaltres. És una cosa que ens omple d´ orgull

No és fàcil, com passa a la majoria d’entitats, aconseguir persones compromeses per treballar molt, no cobrar res i que ho facin amb ganes. Nosaltres, fins avui, ho hem aconseguit, i tenim el repte de sumar-ne moltes més que portin foc i pólvora a les venes els propers 25 anys. Quan vàrem fer els primers espectacles i ens varem rostir les primeres celles, molts dels nostres diables actuals encara havien de néixer. Aquest és l’autèntic patrimoni d’una entitat. La seva gent! I comprovar com les noves generacions també volen ser-hi.

Això significa que el foc i els correfocs formen part de la nostra cultura. Com els castells, les sardanes, els balls de bastons o la faràndula olotina. No entendrem mai com a centenars de quilòmetres de distància, asseguts a la taula d’un despatx, i sense haver viscut a la seva pell el que significa el foc en la nostra tradició, es dictin normes i reglaments sense cap respecte, coneixement i sensibilitat per les coses que es porten fent de fa molts anys. Les normatives s’han de fer amb sentit comú i seny, i això no només va per la del foc.

Ens solidaritzem amb els companys diables de la Catalunya Nord. Llarga vida als correfocs!

DIMONI 4: Pel Pim Pam Pum Foc ha passat molta gent... però encara no hem tingut mai cap alcalde que s’hagi atrevit a fer de diable. Com que és l’últim pregó d’en Sacrest, que foti foc ell al balcó
TOTS ELS DIABLES: FOC, FOC, FOC, FOC!!!!
(Sacrest aguanta una carretilla encesa sense explosió).

Olotins, Olotines... comencen les Festes del Tura! 24 hores al dia durant els pròxims 6 dies!! Dies per oblidar-se de la maleïda crisi, de la feina, de la sentència de l’Estatut, del toros punt sí, toros punt no, dels problemes del dia a dia, de les desgràcies, del veí que us fot la punyeta... Unes festes per sortir de casa amb la nostra millor cara i participar-hi activament.

6 dies per convertir la nostra ciutat en el millor aparador del món del que som i com volem ser. Una ciutat esplèndida! Ambiciosa, que no s’adorm, que treballa per ser millor cada dia, que mima i respecte les seves penyes, colles, associacions i entitats... Una ciutat que no vol perdre el tren... Una ciutat petita, però que afronta el segle XXI amb pas ferm. Volem seguir anant pel món amb el cap ben alt i poder dir amb totes les seves lletres: SÓC D’OLOT!

Visca el Foc i els Correfocs!
Visca la Verge del Tura!

Visca la ciutat d’Olot!

I visca Catalunya!!!

MOLTES GRÀCIES I MOLT BONES FESTES DEL TURA

Pim Pam Pum Foc

Olot 7 setembre 2010

EL DIA DESPRÉS...

2010-09-08T11:27:00.001+02:00

Quina pujada d´adrenalina més béstia! Aquest cop la pluja no ens va aigualir la festa. El pregó va ser un èxit, va agradar i va sorprendre. Visca!

Voldria agraïr a pppf que m´ hagi donat la oportunitat de representar a l´entitat en un acte com aquest. Veure les cares de felicitat de la gent i viure això us asseguro que no té preu... moltes gràcies!

Des de dalt la grua es sentia la força i energia de la gent i no hi ha prou pluja per parar això.

Ahir un ex- hem va dir que estava orgullós d´haver passat per el pim pam pum...jo també ho estic. Avui ho hem d´estar-ho, entre tots vam fer una cosa gran i cal celebrar-ho.
M´emociono quan recordo el que va passar ahir, va ser un gran moment...segurament un dels millors de la meva vida. Gràcies de nou!

Un record, avui també per els que ens han acompanyat i no hi són fisicament.

Una abraçada.
I no marxeu encara! Ens veiem a la baixada de torxes i al correfoc...

EL PREGÓ...

2010-09-06T15:05:00.002+02:00

Falta menys d´ un dia per que fem el pregó, al neguit habitual d´aquestes dates hi ha el fet afegit de fer una cosa que no “dominem especialment”.

Il.lusió i pànic segurament són els dos adjectius que més descriuen la situació actual. Ho volem fer-ho bé, volem sorprendre, quedar bé amb tothom i no defraudar a ningú. Tenim clar que això és impossible. Per que tant els que esperen un pregó tradicional, com els que esperen una cosa trencadora tindran motius per criticar.

Com sempre, ho farem a l´estil de la casa, sense xarxa, conscients de les nostres limitacions i amb la dosi justa d´inconsciència i seny. Amb pressupost zero, mai tant ben dit! No hi ha ni un Euro. Els que potser ens criticaran despiatadament m´agradaria veure´ls qui muntatge farien ells amb aquest import...

El domini de la llengua i l´escriptura ( com podeu comprovar aquí) al pppf, és tirant a limitat, per tant no ens podem refugiar amb el texte. Sort d´en Jordi Coromines que s´ha deixat enganyar i ens ha donat un cop de ma.

Us asseguro, que partir d´un paper en blanc per fer un pregó no és feina fàcil; Com es fa per ser crític però no gaire? Per no ser cutre i carrincló? Per no defraudar als que volen sang i fetge?. Per representar a un colectiu per el qual han passat 25 anys i centenars de persones amb sensibilitats diferents i diferents visions del que representa pppf...En fi, farem el que podrem.

POSA´T AQUÍ QUE ESTARÀS BÉ....

2010-09-01T14:56:00.001+02:00

Això ja sembla un monogràfic de l´Eudald. ( avui un prestigiós mestre d´una prestigiosa escola de Girona). Però hi ha gent que ha deixat més petja que altra... Era l´any 90...Imagineu l´escena:
Simulàvem un atac aeri al Turín. Per el potent equip de megafonia, un soroll d´avions i sirenes, el focus de canó apuntant al cel fent cercles...per acabar de donar realisme i per reforçar l´ambient que volíem recrear, a diferents punts de la plaça es produien explosions aleatòries. Posats a fer una escena realista, ens va semblar d´afegir pols a les explosions, aquella imatge típica dels documentals de guerra.

Va venir la mare de l´Eudald i ens va demanar quin seria el lloc més segur per veure l´espectacle. Algú amb molt bon criteri li va dir que el millor lloc era sota els arbres. El que ella no sabia ( i nosaltres tampoc) són les propietats “explosives” de la farina.
Per recrear la imatge de l´explosió amb pols, s´ens va ocórrer posar un petard molt potent embolicat amb una bossa amb farina i amb una encesa elèctrica. Es podia haver fet amb guix, o talc però el més fàcil era comprar farina al super.
Per raons de seguretat es van penjar, els pepinus als arbres, per què no es veiés moviment es van colocar amb encesa elèctrica controlada des de la taula... D´aquesta manera el técnic de piro podia anar fent explosions sense cap avís...
El resultat a nivell d´ estètica i potencia va superar les espectatives....sobretot quan vam descobrir que la farina produia una deflagració amb una bola de foc de més d´un metre de diàmetre.
No sabem el que va dir ni el que devia passar pel cap de la pobra “Paquita” ( la mare del crack) just quan a poca distància del seu cap petaven explosions enormes amb deflagracions incloses. Jo estic segur que s´en va recordar de tots els avantpassats dels amics del seu fill...
L´espant que s´en van emportar els espectadors que estaven sota els arbres, teòricament en un segon terme, no els hi va treure ningú...això és el que té un espectacle de foc.

“MAREJAT” A LES CURVES DE CAPISA...

2010-08-30T15:08:00.000+02:00

Un dia a la matinada tornant d´un correfoc l´Eudald es va tenir que parar per què s´havia marejat amb les curves....
Això no tindria més importància, a no ser que ell l´endemà jurava i perjurava que era la carretera el motiu de la seva indisposició. A destacar que va sortir de les Preses i es va tenir que parar a “bescanviar” davant Capisa. ( ara Resol), uns cinc cents metres més avall.

TAMBÉ ÉS HISTÒRIA...

2010-08-27T11:21:00.002+02:00

En xarlie m´ha fet aribat un document, el qual suscrit totalment i no hi canviaria ni una coma. Els documents adjunts que parla els penjaré unaltre estona...no tenen desperdici.

PPPFO I LA MANIFESTACIÓ!

Vull explicar-vos com el “PPPF Olot” va acabant fent una manifestació pels carrers de la ciutat. En Mett explica anècdotes jo, si m’ho permeteu, us explicaré les crisis que també són història, no? A més a més sovint les crisis vistes amb el pas del temps, també fan riure! Jeje!

Per situar-nos. En aquells moments l’Ajuntament era Convergent però la comissió de festes era un feu socialista. Feien una oposició ferma i dura per desgastar el govern de la Ciutat i poder accedir a l’Ajuntament.
Era una època dura políticament, era una guerra molt més de trinxeres, a cada entitat, a cada projecte, a cada comissió, els partits intentaven controlar posant gent de la seva òrbita.
L’any 1991 ja portàvem 5 anys fent el correfoc (1986 va ser el primer malgrat en algun document parla equivocadament del 1987). Aquell any vam arribar a la reunió de comissió de festes per presentar el pressupost. Una misèria (unes 400.000 ptes si no recordo malament). Una mica més alt que el de l’any anterior per intentar tirar una mica més de foc. Les negociacions eren any rere any feixugues per aconseguir una mica més de diners. Cada vegada hi havia més gent i calia reforçar la pirotècnia. La nostra sorpresa va ser quan ens varen dir que aquell any no faria el correfoc d’Olot el PPPFO, que havien decidit llogar un grup de fora, que donaria més qualitat i un canvi d’estil, una cosa diferent i més professional. Si no recordo malament eren els Xarxa-Teatre de València.
Era increïble. A més a més els pagaven el doble que a nosaltres. Si no recordo malament 750.000 ptes. Increïble! Vam decidir fer alguna cosa a nivell de grup. Van haver-hi moltes discussions. Opinions diferents! Us ho podeu imaginar! No era fàcil en aquella època anar en contra de res. Trobàvem injust que després d’arrencar una cosa per a la ciutat ara ens deixessin de banda sense dir-nos res, sense consultar.
Vam decidir fer una manifestació el dia de la festa del Carme, el 16 de juliol de 1991, després de ballar el Drac varem fer una mena de processó amb torxes, la mort amb la daga, i els tambors fent un ritme lent. Anàvem vestits de negre, tapats i repartíem un manifest (doc adjunt). La Manifestació va anar del Carme fins davant de Sant Esteve. Això va ser un boom a Olot! Una manifestació! Al carrer! Contra alguna cosa! ...
Va sortir a la premsa i ens varen fer una entrevista a Ràdio Olot (guardem en un casset la gravació). El “marron” se’l va endur el Regidor de Festes. Per sort, vam rebre el suport de tothom, la gent del carrer va estar al nostra costat. Alhora de la veritat el grup valencià que va venir va fer un correfoc, el canvi d’estil no es va veure per enlloc. Van fer un correfoc i punt!
L’any següent vam tornar a fer el correfoc amb el mateix pressupost que havien pagat als valencians i així fins avui.
Sempre he pensat que va ser una jugada política, que en realitat no hi havia ganes d’un canvi d’estil, jo penso que era una qüestió de poders i d’afinitats. Gairebé ningú dels PPPFO era de l’òrbita d’aquella gent i això no agradava, a més a més era una mostra de força dins la comissió per anar en contra de l’ajuntament que ens havia ajudat a muntar el grup (brigada, permís, ...). Cal dir que tampoc érem de l’òrbita Convergent, no érem de ningú i això en una època com aquella costava d’entendre (era una mica com al País Basc que havies de ser d’uns o dels altres). El temps ha demostrat que la gent que érem allà hem treballat sempre per les festes de la ciutat independentment de qui mani. Suposo que vist des d’ara, que la política està molt més allunyada de la vida social, costa d’entendre. Però us puc prometre que era així ens molts àmbits. El joc del poder polític anava molt més enllà de l’Ajuntament i arribava a les associacions, entitats, ...
Cal dir que en Lesso no va estar mai d’acord amb tot plegat. I dic en Lesso perquè recordo que amb ell vaig discutir molt, i encara discutim! Ell pensava que com a professionals ens podien llogar o no i que per tant no teníem cap dreta a reclamar res. Ell sempre a vist el PPPFO com a un grup de teatre professional més que no pas com a una Associació de la ciutat sense ànim de lucre. Ell us explicarà més bé les seves reflexions.
Jo continuo pensant, i ara encara amb més criteri, que no podien obviar que un grup de joves, molt joves, amb iniciativa, en una època on en prou feines ningú feia res per a la ciutat hagués engegat de manera altruista una activitat i no adonar-se que negant la participació es negava tot un model de festes que començava a néixer i que vist des d’ara és la millor manera de fer perquè la gent se la senti seva. (fins i tot la gent que ballava la faràndula cobrava per fer-ho). Quin sentit tenia fer un grup de correfoc, on ningú no hi guanyava ni un duro si no el podies fer a la teva ciutat? A les teves festes? Cal dir que els Diables en un principi eren com les colles castelleres, cada poble o ciutat tenia el seu, per això la majoria dels grups de diables citaven i citen el nom de la ciutat o poble al seu nom o logo! PPPF Olot! Era com ens dèiem!
Cal dir que el que va ferir més de tot plegat va ser el fet que ens ho vam trobar fet i decidit, sense ni comentar-ho, ni discutir-ho, sense ni proposar-ho, directament “AQUEST ANY, NO!”
Segurament a les hemeroteques dels diaris de l’època hi ha la notícia amb alguna fotografia de la Mani. Si algú s’hi vol entretenir, segur que ho trobaria.
Ho vam viure amb passió i penso que va valer la pena lluitar-hi! Ara el PPPF fa el pregó de festes amb un govern socialista a l’Ajuntament! Això és un signe de salut a la ciutat! No?. Jeje!

Els documents adjunts són interessants de llegir.

Xarli

ESPELMES EXPLOSIVES...

2010-08-25T14:34:00.001+02:00

Sabíeu que en un sopar de celebració d´ aniversari, un il.luminat va canviar les espelmes del pastís per petards xinesos???. Els de “ la Deu” i els que devien netejar les taques del sostre segur que si s´ en recorden...
Aquests mateix il.luminat, un reconegut jugador de rugbi Gironí, quan va acabar el seu primer correfoc a la pregunta de com li havia anat va respondre: - No m´ ha atrapat ningú!
( jo hi era i us puc assegurar que va ser cert!- i això que era quan el públic ens agafava i ens tirava enlaire. Era com l´obelix atacant a les legions romanes...
D´animals al pppf no en falten.

L´ALFONS I LES TARGETES...

2010-08-23T19:01:00.001+02:00

Una de les actuacions més importants i que han marcat un abans i un després, va ser la clausura de la Fira Mediterrània de Manresa. Actuar a la plaça major i tenir a la Companyia elèctrica Dharma de “telunerus” no ho pot pas dir tothom.
Per la dimensió del muntatge, ens vam desplaçar el dia abans per començar a preparar el terreny. Un cop acabada la feina prevista ens va quedar temps per anar a veure els concerts i sortir a donar un vol...
Per nosaltres, aquella era una bona oportunitat per sortir del nostre entorn habitual i vàrem portar moltes targetes per repartir als contactes interessats. El que no comptàvem és que les targetes anirien a petar en mans de l´Alfons...aquella nit després d´un parell de cerveses va començar a repartir targetes a tort i a dret no en va quedar ni una per l´ endemà.
Potser el perfil de persones a qui havien d´anar les targetes no era exactament el qui les va rebre...dubto que cap programador en rebés cap, a no ser que fos noia, jove i guapa.Si del que es tractava era de promocionar...es va fer i molt. Una altra cosa és l´ eficàcia, però això ja són figues d´ un altra paner

DEIXA LES PILOTES AQUÍ QUE ÉS UN LLOC SEGUR...

2010-08-06T07:55:00.000+02:00

Això és el que li van dir a un pobre malabarista en una actuació per al grup multinacional SHERING (?) al poble Espanyol de Barcelona.
Nosaltres tampoc contàvem que s´ encendrien les veles del barco,( que per cert va quedar molt bonic). Junt amb les veles, van desaparèixer les boles del pobre noi.
Amb pocs segons unes boniques pilotes de malabars es van convertir en uns plàstics recremats enganxats a un cartró...qui no vol pols....

PER LA IRENE...

2010-08-04T15:30:00.000+02:00

Dilluns, us parlava de la Irene de Cassà...una noia, senzilla, discreta, amb una força i una energia increïble, el destí ens ha jugat una mala passada i un riu de Mèxic se l´ ha emportat aigües avall.

Aquesta nit, mentre somiava he parlat amb en Lladó i en Pep, no sé on són, però m´ han promès que la cuidarien...

Mª Carmen, Joan Carles, resta de la familia... una abraçada des del Pim Pam Pum

PPPF I LES CLAUS...

2010-08-04T14:59:00.002+02:00

Sempre hem tingut, problemes amb les claus;
Els més recordats, quan ens van tancar al pavello i la guarra pandora amb plomes i plataformes de pam va tenir que saltar la tanca mentre milers de persones els esperaven per començar el correfoc d´olot.

Vam començar tard però teníem excusa...els principals protagonistes estaven tancats al pavelló esportiu i no podien sortir...

I el dia del terrat de Caldes, en Pol havia demanat la clau, havien pujat totes les carcases i material dald del terrat, s´havia deixat tot apunt...Només s´en van endescuidar de demanar si la porta del carrer quedaria oberta. El propietari de la casa va marxar i ho deixar tot tancat i barrat. Quan el correfoc va arribar a la plaça per fer el final no vam poder entrar...la imatge tirant a patètica. Els diables picant a la porta, demanant al públic si algú tenia clau...No es va poder fer res més, i aquell aeri es va tenir que disparar l´any següent.

Per la Irene...

2010-08-02T08:26:00.001+02:00

L´irene es una noia de 24 anys encantadora i plena de vida, que des de molt petita a vingut a veure´ns al correfoc de Cassà. Volia venir a veure Liliana i al veure els núvols negres des de Cassà, va trucar als municipals d´olot per allò de no molestar als pim pam pums que segur que estaven liats.
Tant ella com la seva família són gent de la terra, senzilla i compromesa. D´aquells que és fàcil ser-ne amic. Aquest any no sé si el seu pare, l´amic Joan Carles, tindrà força per venir a córrer com cada any al correfoc d´olot.
Ara està desapareguda en un riu de Mèxic,
Des d´aqui us enviem una abraçada

GRANS MISTÉRIS....

2010-07-29T15:13:00.000+02:00

Una de les grans preguntes sense resposta al pim pam pum és que caram van fer el “comitè avançat” que va anar a Tavernes de Mariola a preparar el terreny i a mirar ubicacions per l´espectacle, que quatre o cinc mesos després, el dia del bolo la gent els saludava pel carrer...

NOMS PROPIS...

2010-07-29T15:09:00.001+02:00

En tots aquests anys han passat molts personatges pel grup, hi ha un costum molt nostrat de posar sobrenoms als personatges...us proposo un joc a veure si sabeu de qui parlo:
El fill de l´estanquera
L´estanquera
La putilla
En 380
El pollastre gros
El pollo petit
En farfulleguer
En farfullo
L´amo
El presi
L´ex presi
La floreta
La panarra
En prosi
En libiamo
L´encenc! l´encenc!.
ordinani !
El director general pirotècnic
El de la ranxera
El trio calavera
El nen
En sucki
La dire
La secre
En peligru
El del pircing
La pandora
L´edu canyon
En feel good
En pim i en pom
Els germans Dalton
En prometeu
En marzo
En Mortadelo, ( morta)
Asqueroso!!!!
La de la regla
El del Canó
En marronet
El cap de piro
En conrad

Si en coneixeu més de 30 vol dir que esteu al nivell 1, ( veteranu/ a que ja tens una edat, els pim pams t´haurien de portar l´esmorzar al llit i no cal que vagis a descarregar)
Si en coneixeu 15 o més esteu a la maduresa
Menys de 5 ets un pardillu

Algú recorda algun altra nom???

Benvinguda Gina!

2010-07-28T09:27:00.003+02:00

Ahír al vespre va arribar, després d´una llarga espera,la Gina la filla de l´Anna i en Pol.

Estan tots molt bé, la nena va pesar 3 kilos 200g i és guapissssssssima, (la nena és dormilega com el pare, des d´aqui esperem que no n´hàgi heretat la tossuderia).

Segons m´han indicat, el part va ser relativament ràpid, totalment natural i en Pol es va portar com un home.

Avui estan tots estupendus dald d´ un núvol.

Una abraçada ben forta i un petonet!...

Moltes Felicitats!!!

GRANS IDEES...(el càsting).

2010-07-26T16:08:00.000+02:00

A mesura que van passant generacions de pim pam pums es va incorporant i plegant gent. Ara no fa massa temps va semblar que la plantilla era una “mica curta” i que aniria bé regenerar-la i incorporar nous fitxatxes.
Dos reconeguts veterans es van oferir per fer de jurat, sobretot per a les noves incorporacions femenines. Es va posar un anunci a La Comarca i es va quedar un dia concret en una hora concreta a la Plaça Campdenmàs...no es va presentar ningú, ni una trista persona.
Només una persona va contactar, (però aquell dia no va poder venir) si no tinc mal entès es el reconegut Dj Xasmo. Per la resta, tant el jurat del càsting com el nombrós grup de pim pam pums s´en van anar amb la cua entre cames...

CONJUGACIONS VERBALS...

2010-07-22T14:41:00.000+02:00

Jo pregono, tu pregones, ell pregona, nosaltres pregonem...
Jo pregoneria si en sapigués, tu pregoneries si en sapiguessis, nosaltres pregonaríem...
Jo pregonaré, tu pregonaràs, ell pregonarà, nosaltres pregonarem...
Jo hauré pregonat, tu hauràs pregonat, ell haurà pregonat, nosaltres haurem pregonat...
El dia 7 de setembre, a les 21 hores a l´ajuntament... qui ho havia de dir, no es pot dir mai d´aquest gin tònic no en veuré. Anirem a l´ajuntament i no precisament a fer-lo esclatar, parlarem tant bé com sapiguem i encetarem la festa major, tot un honor...

PERSONES (des)ORIENTADES. ( o serà que no escolten?...)

2010-07-22T14:28:00.000+02:00

El recorregut d´un correfoc és una cosa molt seriosa. Gairebé sempre es fa una passada per comentar la jugada i és un moment de relax abans del bolo. Ara a Olot no cal,( o si!) per que tot és recte però....Es fa molt d´esment per raons de seguretat no sortir del recorregut establert.
Segurament el que més s´ha “equivocat” és l´Eudad; Havíem d´entrar a la plaça Major per el carrer del Coco vinguent del Carrer dels Sastres i va entrar pel carrer del Framfurt...El segueix d´aprop unaltre crack més actual, en 380, que es va desviar del recorregut actual. I mira que és difícil, per que tot és recte. Una mica més i se li fa un tatuatge al front amb el plànol del recorregut...

SUPERANT BARRERES...

2010-07-20T14:37:00.000+02:00

Un cop es van acabar els actes “oficials” de la celebració dels 10 anys i vist que havíem estat capaços ( contra tot pronòstic) de pagar-ho tot, encara van quedar diners per el sopar de gala.
Per els que no ho sabeu, la única cosa “material” que s´en pot treure del pim pam pum és el sopar que un cop a l´any paga el grup.
Aquell era un sopar molt especial, era el comiat dels fundadors, s´havia treballat molt per arribar fins allà. A més com que s´havia patit tant per no fer un descalabre econòmic, arribar al final amb el pressupost equilibrat era un èxit i un “alliberament”..
El banquet es va fer a la Deu, si una cosa té aquest restaurant és que tenen molta experiència celebrant banquets, festes, casaments...però aquest cop els vàrem superar
Es va negociar el menú i la barra lliure de després de sopar. Va semblar correcte que si nosaltres érem 50 es podria pagar el mateix que per una barra lliure d´un casament de 150 persones. Ja havíem avisat a la propietària que el perfil de convidats era de primera divisió.
Haurieu d´haver vist la cara de la propietària quan deu minuts després de començar el ball ja ens havíem begut l´equivalent a un casament de 150 persones durant tota la nit.
Es van negociar almenys dos “ampliacions de forfait”, ( per no passar-nos i tampoc era qüestió d´arruinar al grup). Sort que es va anar a buscar beure a l´exterior si no potser encara ara estaríem pagant els deutes generats per la barra lliure dels 10 anys...

LES “PUTILLES”.

2010-07-19T14:42:00.000+02:00

Aquesta és segurament una de les anècdotes més celebres i recordades....Era un any a Sant Antoni de Calonge. Compartíem la festa amb els amics de La Salseta, el vincle durant aquells anys era molt fort i a més coincidíem sovint.
Quan ja s´havia acabat tot, el camió carregat i la feina feta, un grup de “farreros d´ elit”, exactament els set o vuit més golfos, es van quedar a veure la Salseta, fins aquí res excepcional.
En Jordi ,avui un reconegut dissenyador, estava molt esverat i era el que liderava la festa. Tot d´una al ball va aparèixer la Pubilla, era una noia guapa amb la banda i el ram...
En Jordi ens va cridar per anar a fer els honors a la pubilla, tots en fila amb la camiseta vermella fent petons i cantant-li les gràcies a la noia en qüestió.( tot sigui dit estava més cofada que un pollastre).
Una estona més tard va entrar una noia molt guapa. En Jordi va tornar a reunir al “selecte comitè” i sota la premisa que s´havia d´arreglar un error històric ens va citar allà... va arribar uns minuts més tard amb el ram i la banda que li havia demanat a la pubilla oficial. Encara avui és un misteri com se les va empescar per aconseguir que li “deixessin” les eines de pubilla.
Feta la consulta i per unanimitat es va decidir que era molt més guapa la segona noia no pas la primera i per tant es va esmenar l´ error històric, la vam proclamar pubilla, li vam posar la banda, donar el ram...la fila amb els petons, etc...Aquella noia més contenta que un pèsol va marxar tota cofada amb el ram i banda.
El problema va venir després quan la pubilla original va reclamar la banda i el ram que el necessitava l´ endemà per anar a l´ofrena...Al veure que no s´en sortia va anar a buscar al seu germà que era com “el primo de zumosol”, encara no sé com vam sortir d´allà.
Ens esperaven a la porta, de fet més que una sortida va ser un fugida per cames... alguns van saltar la tanca, el que s´en va emportar el marron va ser en Pol ( que en aquell moments era el més jove).
Curiosament l´ any següent ens van tornar a contractar, desconeixem com s´ho va fer la pubilla per recuperar el ram. Això si des de aquell dia el sobrenom d´en Jordi és el de “putilla”.

SOPAR PER 50...( i érem 8)

2010-07-15T15:04:00.000+02:00

El primer correfoc havia estat un èxit, com que només havíem cobrat 50.000 pts, ( 300 euros) es va aconseguir que l´ajuntament ens pagués un sopar.
El lloc escollit era el restaurant Montsacopa, ( avui la residència d´avis) i en aquell moment un restaurant amb clara decadència. Potser per això o per què la data no era la millor, el poder de convocatòria va ser molt petit. I dels 50 que havien participat o ajudat al primer correfoc el dia del sopar a l´hora acordada érem poquets poquets...
Hi havia un “llam” de taula per cinquanta i només érem 7 ó 8...uf quin problema!.
Es va començar a trucar a gent, amics coneguts per venir a fer piló. Alguns van arribar més tard...fins i tot es va trucar a l´ida, (avui reconegut arquitecte), que no havia participat al correfoc però com que tenia molta gana s´apuntava a tot. Fins i tot a un sopar, després de sopar...
Al final no es va aconseguir ser gaires més, aquelles hores i sense mòbil... Ara, els que hi van ser es van portar molt bé i vam menjar potser no com 50 però com 40 potser si....

GRANS PIFIES...

2010-07-14T15:05:00.002+02:00

Ara s´ha millorat moltíssim els aspectes técnics, sobretot la coordinació de l´entrada de músiques respecte a l´acció. El fet d´assajar almenys un parell de cops abans d´un espectacle tapa moltes coses.
Però no sempre ha estat així, moltes vegades sobretot els primers anys, no teníem massa temps per fer un assaig general i es sortia amb una ma davant i l´altra al darrera...
En un espectacle d´aniversari de la piscina de les Preses, havia anat tot força bé, seguint el previst. En el moment vital de màxima atenció, a la part final just abans de l´entrada de l´aeri...tota l´acció pendent de l´entrada de la música. El técnic apreta el play i enlloc de sortir la música que havia de sortir es va sentir perfectament:
-Música aeri del correfoc de Cassà, tres, dos, un cero....( un segons de silenci i després la música). Llàstima que no estàvem a Cassà, tant sols haguessin escoltat la cinta un cop, haurien sabut que la música entrava uns segons més tard i ens hauríem estalviat una estona de vergonya. Tota la tensió dramàtica del moment a la bassa, per una “petita” errada tècnica.

NO ET FIIS MAI DEL QUE DIU EL DIARI...

2010-07-13T14:42:00.001+02:00

La nostra presència als mitjans de comunicació escrita sempre ha estat força igual i amb la mateixa tendència...no ens han fet mai " ni putu" cas i més aviat ens han ignorat profundament. Durant un temps però, un membre actiu del pppf tenia molta “amistat” amb una periodista d´un diari.
Era impresionant, sortíem més enllà d´una trista columna en un racó, fotografies, explicacions dels espectacles...un tracte molt correcte.

Un cop però fa moooolts anys estàvem a l´ UP*, com que havia plogut i s´havia anulat el bolo de la piscina de Les preses estàvem de festa en una hora poc habitual.

De cop va arribar la periodista del diari en qüestió; Va quedar de cuadres...I ens va preguntar tota neguitosa que fèiem allà tant aviat. La seva cara era un poema...després vam saber que ja havia enviat la crònica completa de l´espectacle, amb tota mena de detalls. Llàstima que l´espectacle i tota la celebració s´ havia ajornat.
L´endemà al diari un llamp d´article d´un espectacle que no s´havia fet, això si que s´ en diu bon tractament informatiu no com ara...

* ( una discoteca que primer va ser el Nobel, i la única en actiu en aquell moment, situada al firal just sobre el Casino)

GRANS CRACKS...

2010-07-08T14:56:00.000+02:00

La festa després de la representació de “Dantesc” a Tavernes de Mariola ( Alacant) va ser força sonada i ha va generar moltes anècdotes divertides.
Aquesta no és especialment coneguda, no per això no deixa de ser interessant.

En Jonnie tot cofat i estès com un paraigua, anava rotulador permanent en mà recollint autògrafs de les “admiradores”. ( No entrarem a valorar si anava de sobrat o no...).El que si que és cert és que duia la seva "musculada esquena" plena d´ “ autògrafs”....
En un moment del vespre, hem vaig acostar a mirar les signatures...em va sorprendre una signatura especial que en lletres molt grosses deia: GILIPOLLAS!!!!...( I ell ben cufat lluint els autògrafs!)

GRANS PROFESSIONALS”, la magistral instal.lació eléctrica d´en Ramon

2010-07-07T19:43:00.000+02:00

És ben sabut que el pppf és una gran escola de la vida. Algun dia s´ens farà justicia i ens donaran una medalla de la Generalitat per l´obra social, la gran tasca en pro de la formació del jovent i recerca de nous talents.
Quan ens vam “instal.lar” al local gran de Can Tané ( C/ Verge de portal) després del pas pel subterrani es va decidir muntar un taller per poder treballar amb condicions.
En Ramon, avui reconegut bomber però en aquell moment brillant electricista, es va oferir per fer una nova instal.lació elèctrica. De voluntat no n´hi va faltar i la veritat és que encara avui funciona, el millor de tot va ser però que mentre ho muntava va aconseguir un “Sant Misteri elèctric”.
De mig amagat va tenir que anar a buscar socors...no hi havia manera de solucionar el “Sant Misteri”...i en què consistia???. Inicialment va aconseguir que s´ obrís la porta del garatge cada cop es connectava la nevera. Després de barallar-se uns dies va resoldre el problema...( o no!). Més ben dit es va aconseguir enxufar la nevera, ( sense que pugés el portal) però sempre hi ha un però....
Ara el portal s´obria cada cop que...s´enxufava el taladre. En alguna cosa havíem millorat, almenys es podien fer cerveses.
Al final, tot sigui dit, ho van resoldre i encara avui està funcionant...

CORREBOU O CORREFOC???

2010-07-06T15:42:00.001+02:00

Aquesta és una anècdota sucosa sucosa...molt adient per aquesta setmana de juliol.
Estàvem muntant un correfoc al Turín...la imatge plàstica de tots els ferros escampats per la plaça i les samarretes vermelles ja és per ella mateixa un espectacle, però res a veure amb el que estava a punt de passar.
Jo estava parlant amb el que en aquell moment era el regidor de seguretat ciutadana davant de la porta principal de la plaça. Per un costat els pim pam pums muntant l´espectacle i per l´altre els que preparaven el correbou descarregant les vaquilles.
Els que muntaven el correbou, que per cert mai van destacar per un excés de cura, no es van adonar que la distància entre el camió i la porta d´accés dels toros no era la correcta i el toro es va tornar a escapar. ( uns anys abans en un correbou se n´havia escapat unaltre).
La imatge va ser una barreja del “empastre” , el “bombero torero” i un correfoc “ “hardcore” junt.
El primer que s´ens va ocórrer al regidor i un servidor va ser amagar-nos darrera el contenidor d´escombraries. La imatge que recordo és la d´un animal enorme amb unes banyes immenses. El toro a un costat de contenidor i nosaltres a l´altre.
Jo volia avisar als companys del pim pam que evidenment no ens van sentir i de la boca del regidor va sortir una “veueta” tot increpant als toreros i demanant auxili. Tampoc podia cridar gaire, quan cridava socors el brau ens mirava tot amenaçant...
De sobte el toro es va girar i va veure tot aquell piló de camises vermelles al mig de plaça...ho haurieu d´ haver vist. N´hi van haver que d´un salt es van enfilar als arbres, al sostre del camió o damunt les bastides, d´altres tancats al camió , a sota l´escenari...mai havia vist als pim pams tant àgils. Tots menys l´Eli que estava d´esquenes i no va s´en va adonar de res. Suposo que la ressaca o el sol al cap no li va despertar l´estranyesa a veure com els pim pams desapareixien de cop i volta.
El toro s´en va anar firal avall, mentre feien sardanes i va baixar per el costat del club. Es va emportar pel davant un cambrer de Can xena, que per cert l´havien avisat i no s´ ho va creure, i ell i tapa de calamars van anar per terra....
El pobre animal va continuar pel carrer dels Sastres i ara no recordo si aquest el van capturar els municipals al passeig de Barcelona o al Triai. En tot cas la distància urbana i sense barreres que va córrer la “vaquilla” va ser molt gran.
Va ser com un correbou friki per els carrers d´Olot ... Per sort ningú va pendre mal, aquell any els municipals es van comprar una escopeta amb dards “anestessiants”...
Ara podem riure, jo us asseguro que encara avegades somio amb aquell llamp d´animal negre que em mirava amenaçadorament a l´altra costat de contenidor. Mai un contenidor m´havia semblat tant petit ni un toro tan gran....

GRANS “MARCATGES” DE LA HISTÒRIA...

2010-07-06T14:43:00.001+02:00

Una vegada es va construir una font de foc, la base era cutre i senzilla però el resultat i la imatge era molt interessant.
L´estructura central era una bastida, que hi havien unes canaleres per les quals baixava la flama encesa, amb una roda d´un molí, una espiral, una cascada, un orgue de foc...tot plegat era força complexe. Es va muntar al patí de fora del local de Sant Bernat.
Un cop s´havia deixat més o meny per bé, els trams de bastida i els suports s´havien de marcar per poder-los desmuntar i poder tornar-ho a muntar sense massa problemes.

La feina la van fer dos il.luminats que seguint l´autèntic PPPFS,( pim pam pum foc style) es van literalment “cobrir de glória”.
Un va començar a marcar per un cap...i l´altra per l´altra. Entre cervesa i cervesa la cosa es va anar complicant, colors, ratlles, creus, rodones... deu m´en guard de posar-se d´acord sobre el criteri a seguir.
El resultat final; El previsible...la bastida plena de ralles de colors i senyals absolutament incomprensibles per ningú. Mai ningú va ser capaç de tornar a muntar l´estructura com la primera vegada, cada cop es va tenir que improvitzar o inventar noves maneres de muntar-la....quin parell de cracks!. Es va tenir que repintar tot de nou i començar de zero per poder muntar-ho amb garanties...
A destacar que un d´ells era delineant...per alló que se suposa que dominava el tema ralles i marques...Sort!

PER QUÈ “ LA SALSETA” TOCA ” EL NARDO”???

2010-07-02T13:22:00.003+02:00

Tot i que aquesta història no és exclusivament pim pam pum, està aquí per els nombrosos vincles existents i sovint és difícil separar les coses...
Fa moooolts anys, que dura la relació pim pam pum- Salseta, i no és casualitat que ens hàgim “convidat” mútuament als respectius aniversaris...
En aquells moments, el nucli dur de pim pam pum, era ( com ara) molt festeru i no hi havia festa major que es pogués considerar com a tal, si no hi tocava la Salseta.

A mesura de coincidir, ens vam anar fent amics. Sobretot després d´un recordat carnaval a Platja d´ Aro en que unes “enfermeres” van fer avançar molt amb la relació. ( això avui no toca!)

A la mitja part anàvem al Back stage a comentar la jugada. Tot sigui dit que la paciència d´en Salvador, en Rafa, en Fredy, en Puigvi, en Dick, en Txabi, en Lluís i els altres salsetus del moment...era extrema.

Un dia al “camerinu” dels salsetus a la mitja part de la festa de Les Preses, en Moliné que anava , una mica “esverat” els va increpar més o menys amb el següent: “ N´estic hasta el cullons de sentiu-se”!!! algun dia ho farem al revés. Nosaltres cantarem i vosaltres ens aguantareu...

I dit i fet, ja sabeu que el que es proposa en met moliner... Al final es va trobar el dia. Volíem convidar a dinar als Salsetus en un lloc que no oblidessin mai...El lloc escollit va ser a “Pineda”, però no el de mar si no el “Pineda” d´Oix. Era un lloc on no hi arribava l´electricitat i molt apreciat en aquells temps per l´ arroç de muntanya( Per els que no ho coneixeu, Pineda d´Oix està perdut per l´alta Garrotxa, rostrus amunt i on Crist va perdre l´espardenya.) Ens vam trobar al parador de Castellfollit, i cap a l´Alta Garrotxa i falta gent.

El menjar, la sobretaula i les ampolles de ratafia van estar a l´ alçada de l´ esdeveniment. Els de la comi organitzadora, havien preparat un cançoner amb totes les cançons de taverna de la Garrotxa. La cosa es va anar animant, els salsetus van anar a buscar les guitarres i...uf! Es va cantar tot...fins i tot els crèdits. Va ser una verdadera festa de taverna, en un lloc autèntic.
Es van acabar totes les reserves de veure de l´hostal i no sabria recordar la quantitat de garrafes de ratafia que es van literalment “fondre”...
Aquell vespre tocaven a Riudellots, abans però es va fer una escala tècnica a Besalú per “berenar”... Els veíns del carrer Rocallisa encara ara es pregunten que feien tota aquella colla de gent tant “ contenta “ abraçats fent el cant dels adeus a les nou del vespre al mig del carrer.
A destacar que es van portar com a professionals que són, a Riudellots la festa va continuar i fins avui.
A l´any següent els vam contractar per celebrar el nostre Xè aniversari, el seu regal va ser la versió del “Nardo”. Tot un detall que encara avui els hi agraïm, quan toquen per aquí si la festa està a “ l´alçada” la inclouen al repertori...
Ara ja sabeu com i perquè es va “popularitzar” de nou aquesta cançó...

A destacar també que en Pol i en Bubu els hi van fer arribar la cinta amb la grabació clandestina de la Rodona.En aquells moments en pol ( que per cert encara anava amb calça curta), es va convertir en el el fan numero 1 i va agafar el relleu amb una força i dignitat increible...

MARIUS IGUAL: Caureu de cul!...

2010-07-01T14:41:00.001+02:00

Per la celebració dels 10 anys es volia fer una cosa “gran”, no s´ens va ocórrer res més que tirar la traca més gran del món. Hi havia un poble de València que n´havia cremat una de 14 kilometres, per tant nosaltres l´haviem de fer de 15.

El problema de una traca d´aquestes característiques més que la logística en si (que en principi depenia de nosaltres i ho controlàvem) era com es pagaria.

El pressupost era de molts diners i per variar no teníem ni cinc, però fa temps que estem acostumats a buscar-nos la vida. Vam agafar el cotxe i cap a veure el Sr. Marius Igual, director i propietari de la reconeguda pirotècnia.

Li vam explicar el projecte, que érem ( i continuem sent) molt bons clients i que necessitàvem una ajuda per part seva. La seva reacció va ser molt bona, entusiasta i ens va acomiadar amb un: Us farem un preu que caureu de culs!...i si, va ser així. Vam caure de culs, valia exactament el doble del que havíem previst i molt més del doble del que ens va costar en una pirotècnia de la competència...

Van dir que la diferència era per que estava fabricada a xina...el resultat ja és conegut, la traca va durar prop de dues hores i va ser un èxit increïble. Vam cremar gairebé quatre milions de pessetes de l´any 95 ( vint i quatre mil euros!!!) en una hora i quaranta cinc minuts.

Vist avui és una autèntica bestiesa, en aquell moment però va ser una proesa. No el cremar-la, això va ser fàcil, la verdadera heroïcitat va ser pagar-la!!.

Es va pagar fins l´últim cèntim, es van fer les paus, i a més es va fer l´espectacle del Macròfag, una trobada de dracs i vam portar a Radiokuatre i a la Salseta...

Ah! I una altre cosa important, els de la Salseta ens van “regalar” la versió del Nardo. Fins aquell moment només la tocava la Rodona i va representar tot un Hit en la recuperació de les cançons “tradicionals” de la Garrotxa.

El com i el per què els de la Salseta van tenir les partitures es mereix un altra post...

SEGUIU-ME!!! ( Les Preses III)

2010-06-30T14:38:00.002+02:00

En el mateix espectacle de la barca( veure els dos posts anteriors) a la part final hi havia una imatge que sempre ens ha agradat molt i que s´ha utilitzat diverses vegades durant aquests anys. Consisteix en un tub de plàstic inflat, que forma una mena de túnel per el qual passen els actors. La imatge és molt potent i espectacular, està il.luminada per darrera i té molt de joc.

En aquest cas l´elecció d´operador tècnic no va ser la més encertada, es va donar tota la responsabilitat a l´Eudald. Aquesta persona molt intel.ligent, amb estudis, lletrat i de reconeguda solvència acadèmica no ha destacat mai però per les seves “habilitats mecàniques” ans el contrari...

Es va fer un embolic entre l´interruptor del ventilador i el llum de tal manera que quan tots els actors estaven dins del tub...va tocar el botó equivocat i es va desinflar tot.

Van sortir com van poder i un cop fóra no sabien ben bé que fer...un cop recuperat l´aire, en Lesso que si que ha destacat per ser una persona resolutiva i amb sol.lucions, va agafar el tub i amb el crit de: Seguiu-me!!! va improvitzar una imatge molt interessant: Els actors amb un “taparrabos” cutre, cutre seguint el tub de plàstic tot fent una mena de dança ritual. No sabria dir qui va passar més vergonya...el públic no va notar ( gaire) res. La imatge no va pas quedar malament, però la cara de sorpresa de tots els actors i tècnics va ser...de poema èpic.

LA BARCA ( Les Preses II).

2010-06-29T17:30:00.001+02:00

Ja tenim la barca del post anterior a l´aigua sense cap forat...

A l´hora de penjar la pirotècnia a la barca un “il.luminat” va colocar la pirotècnia al revés. De tal manera que les guspires anaven directament sobre els actors de la barca.

Evidenment ningú s´en va adonar fins que es va encendre. Ni la música a tope va ser capaç de tapar els xerrics i insults dels actors que anaven vestits d´exploradors sense mànigues i amb pantalons curts...ara no sabria dir si van saltar, van caure a l´aigua o que va passar després. Les llàgrimes que ens saltaven de tant riure no ens ho van deixar veure...

PIM MAC GYVER...(Les Preses I)

2010-06-29T17:27:00.001+02:00

Durant molts anys es va anar a fer un espectacle a la piscina de Les Preses per la festa d´aniversari. Al principi era un espectacle del nostre repertori o un refregit adaptat a la ocasió.

A l´alcalde li agradava molt i feien una festassa important. Sempre hi convidava a alguna “celebrity”, hi van venir Ernest Lluc, Joan Barril, governadors, consellers politics i altres...

Amb els anys i per el nostre tarannà, el perfil d´espectacle es va anar adaptant a les demandes del client. S´ens va demanar de posar una barca a la piscina....i es va fer un espectacle que hi anava una barca.

Inventar i fer volar coloms és fàcil, el primer problema va ser localitzar una barca amb les característiques que es necessitaven...Ens la va deixar en “Peiris”, era un veler petit i brut que guardaven en un garatge cap allà a Teisa.

Es va anar a buscar i tenia bon aspecte, quan es va posar a l´aigua es va detectar que estava plena de forats. Evidentment poca estona abans de començar l´ espectacle.

La única solució va ser anar a comprar tots els xiclets que tenien al bar de la piscina i tot deu mastegant per poder fer una pasta per tapar els forats.

Contra tot pronòstic l´invent va funcionar perfectament, el problema amb la barca va venir després....

AMUNT O AVALL???....

2010-06-28T14:49:00.004+02:00

Era un dels espectacles que no passarà a la història com un dels millors... Tot i que la idea era molt bona, la realització pràctica, que voleu que us digui, era una mica un “pastel”.

El millor de l´espectacle era l´estructura central, hi havia un personatge penjat en una cadira a tres metres d´alçada. Simulava un informàtic que es tornava boig per l´excés d´informació, també hi havia un cervell molt xulo i un semàfor-termometre que no va funcionar mai.

Era un correfoc d´Olot al Turín, el personatge d´informàtic boig el feia en Jaume Dorca. A destacar que en Jaume no ha destacat mai ni per la seva gracilitat ni per tenir una agilitat extrema...

Era un espectacle amb dues parts amb inici i final al mateix lloc, el personatge que feia de vincle era justament el que estava penjat; Per tant, actuava al principi es feia el correfoc i després es feia l´espectacle final.

L´ espectacle d´inici va anar tal i com s´havia presvist però amb el neguit del correfoc ningú s´en va recordar del pobre Dorca que estava "ben penjat" adald de la cadira, les escales estaven tancades a la plaça i no hi havia manera de fer baixar-lo d´allà sense que prengués malt.

Va tenir que estar les dues hores del correfoc esperant. Els amics del públic li van anar donant cerveses i conversa..Imagineu la situació del personatge principal demanant auxili al públic tot suplicant que algú el baixés d´allà.

Quan es va acabar tot, després de les traques i l´aeri s´el va “rescatar”, els improperis amb els que l´havien de baixar encara retrunyen a les parets de la plaça de braus. Va estar una bona estona per tornar a tenir mobilitat després de més de tres hores sentat...

L´ACTOR AUSTRALIÀ ...

2010-06-23T14:29:00.002+02:00

Un efecte molt espectacular genuïnament pim pam pum era l´envasat al vuit d´un personatge. Curiosament no es va copiar de ningú, és una idea i una tecnologia totalment nostra.

La primera prova es va fer en un stage tècnic al Collell preparant l´espectacle Phobies, des del primer moment ens vam adonar de la potència de la imatge. Un cop solventats els problemes tècnics amb els respiradors i resolta la base de porexpan de la safata, es va incorporar a l´espectacle.

És una imatge molt contundent, sobretot amb el reforç de vestuari. No cal ser un geni per saber que l´actor no pot tenir claustrofòbia i que cal que sigui una mica “sofert”.

Si hi ha alguna característica que s´ha mantingut al llarg dels anys al pppf és que molts dels personatges es decideixen el dia de l´actuació depenent de la disponibilitat de personal. Aquell dia actuàvem a Sant Jaume de Llierca, no anàvem especialment sobrats de personal i quan es va acabar de fer el repartiment ens faltava l´actor de una de les seqüències principals. Tampoc és que calguessin grans actituds dramàtiques, però com he dit calien unes “característiques especials”.

Tot d´una va arribar en Muntanya anava acompanyat d´un amic australià que acabava d´arribar...era alt i gros, faltava un personatge...ehhh. Evidenment, en aquell espectacle vam envasar al “guiri”, sempre he pensat que deu explicar al seu país quan en parla...

LA NÚVIA AMB BARBA...

2010-06-22T15:12:00.002+02:00

Aquest dissabte mentre muntàvem l´ inici de l´ espectacle a les fonts de Sant Roc es va comentar una anècdota ocorreguda fa uns quants anys en aquell mateix lloc...

Era a l´ espectacle “ Triologia de Colors” de finals dels 80, una petita joia del mestre Lesso. La història començava a la resclosa de Can Basil, va ser un espectacle molt recordat per les “flamberes” que realçaven la “personalitat pectoral” de les actrius que ho portaven i per que algú s´havia encarregat de comprar unes botes altes de pescar, d´ aquelles que arriben a la cintura. El de la ferreteria Puig, encara es deu fregar les mans pel negoci que va fer encolomant-nos aquell piló de botes foradades.

Devia ser divertit des de el públic veure com els protagonistes anaven relliscant damunt les pedres vestits d´ aquella manera. Però no era pas això el que volia explicar, la foscor i el fum ho tapen tot. (O no!).

Jo feia com de protagonista, no recordo exactament de que anava la història però segur que m´havia barallat amb mig món, havia guanyat i anava a trobar una núvia.

L´escena final passava damunt dels arbres del passeig, havíem muntat unes cordes que si en Ramon ho veiés avui tindria un cobriment...imagineu l´escena; Una núvia vestida de blanc i un cavaller que remuntava la corda...es trobaven al mig i “explosió de joia”.

No tot surt tal i com s´ha pensat, jo tinc la imatge de les bambes d´en Pep que era el que es veia més...ningú havia pensat quina seria la visió des de el públic. El més divertit va venir després quan a mitja baixada li va caure el vel que li tapava la cara...Només es veia barba.

Va ser la primera núvia barbuda i transvestida de la història, ens vam avançar molts anys a la festa de l´ orgull gai.

Jo estava almenys a quatre o cinc metres d´alçada, enmig d´un temperi de foc que feia por i sentia les rialles del públic. La imatge us puc assegurar que era per riure...no era tal i com s´havia pensat però ningú va prendre mal...Tota la força argumental a la bassa per una beta mal lligada. Un altre autèntic PPPFS! (pim pam pum foc style).

I AL FINAL VA PLOURE...

2010-06-21T08:17:00.002+02:00

Els aspersors de la pista d´atletisme que van “atacar” amb nocturnitat i alevosia el nombrós equip de muntatge i vigilància van ser premonitoris de la mullena de l´endemà.

Al final no ha pogut ser, el seny i el sentit comú han guanyat les ganes. Ajornar l´espectacle va ser la decisió correcte. Amb el bicicarril amb trams inundat i la pista xopa, hauria estat una temeritat i una falta de respecte per al públic.

La quantitat d´aigua acumulada a la pista era un risc massa gran, estàvem preparats per un ruixat però no per allò. El pla B de muntage es va activar al matí però un diluvi i aquelles hores, ho van fer impossible.

Tindrem una nova oportunitat a l´octubre, l´esperit de LILIANA continua viu.

Reitero paraula per paraula el que vaig dir divendres, el procés creatiu i de feina que ha suposat arribar fins aquí han estat tant interessants que ja ha valgut la pena. Ningú ens treurà els farts de riure que hem fet i les bones estones ( malgrat les emprenyades) al taller o fent reunions.

Tornarem... a més, ara tenim una gran experiència muntant i desmuntant a la pista d´atletisme i els camions ja saben el camí després de la gran quantitat de viatges que han fet. ( entre l´assaig i el bolo més de 30).

Molts ànims a tots i a totes, ha valgut la pena arribar fins aquí. El sol tornarà a sortir i LILIANA encara que una mica molla veurà la llum...

( CONTINUARÀ)

RESPIRAR FONS I CONTINUAR

2010-06-20T15:30:00.003+02:00

Fa aproximadament un any es va fer una reunio per decidir com celebrariem els 25 anys del grup! Erem 10 o 12 persones i evidentment la reunio no ens va portar enlloc; sempre es dificil decidir un espectacle pero el motiu d'aquell dia era molt mes important... 25 anys no es cap broma i el grup i el public es mareixien un dia magic. Despres d'aquella reunio n'hi va haber mooooltes altres i moltes opcions: despertaferro, els almogavers, la historia de Catalunya, l'Atlantida.... i finalment en varem trobar una d'especial: LILIANA. Estavem al local un dia qualsevol al vespre quan vam decidir que aquest seria el nostre homenatge al Pim Pam Pum Foc! Va ser dificil trobar el llibre (imprimint pagina per pagina de la "biblioteca hispanica"), decidir quins musics vindrien (hi havia alguna banda que marxava dels llocs sense pagar...), on fariem l'espectacle (al firalet, a darrera el teatre, a les pistes d'atletisme...), el dia (per Sant Joan hi havia revetlles, al juliol la gent feia vacances...)... fins que vam aconseguir tenir un projecte mes o menys clar.
A partir d'aquell moment les coses van anar rotllant amb mes o menys ritme... Sempre hi ha punts conflictius (vam tardar dues reunios per decidir com havien de ser els lliris... bueno, en Jordi tenia molt clar com havien de ser les ballarines) pero la ilusio de tots ens va dur a tenir un guio tancat i clar.
La feina de taller va comença mes o menys al març i va durar exactament fins ahir! Sembla impossible el que es pot arribar a fer amb ganes i il·lusio: la rosada, els 2000 pots del recorregut amb les seves respectives cadenetes, la papallona gegant, el bosc de la llum, l'aranya de les 100 cames, el nenufar que s'obra i es tanca, l'arbre, 12 diamants de dimensions impossibles, la carreta, una pantalla de 12 per 9!!!!!!!!, 1000 granotes de colors, l'elegant caball blanc que camina sol, 15 vespes amb bicicleta, la tirolina a no se quans metres, vestits per 50 persones.... En fi, molta feina ben feta i molta empenta!
Tota la setmana passada el temps pintava negre, molt negre... pero tots per dins teniem l'esperança de que el dissabte el temps ens cuidaria: el divendres abans vam traslladar les maquines sota la pluja a la pista d'atletisme i alguns ens varem quear a vigilar-ho... (per si de cas...) i el dissabte ens varem llevar amb pocs nubols i força calor. Es va muntar tot amb ganes i rapidesa i abans de dinar es va tapar el cel.- "Es un cap de nuvol" deiem..., pero la pluja queia: les maquines, l'escenari, l'equip de so... tot estava ple d'aigua.. Em va impressionar que durant 10 minuts que va parar de ploure tots vam sortir corrent a acabar de preparar cosetes que faltaven... Era la petita esperança que ens quedava a cadascun de que el cap de nubol havia marxat... pero hi va tornar, encara amb mes força i ens varem posar una hora limit: si a les 9 del vespre plovia s'anulava l'espectacle. Maquillatge s'afanyava a preparar els actor per si a les nou calia muntar la piro hi poguessim ser tots i ja ho tinguessim tot fet.
Estavem esperant que sortis el sol quan en Jaume ens va reunir per parlar (abans d'arribar a on era ell a mi ja em queien les llagrimes...), i ens va dir: "Nois, el bicicarril esta innundat, a la pista hi ha un pam d'aigua, que hem de fer? El mes sensat seria anul·lar-ho..." i amb molt de seny vam decidir no continuar: ni el public ni nosaltres ens mereixiem fer-ho d'aquella manera... pero quina pena, veure la cara de tothom, tantes hores de feina, cada dia, la ilusio..... Em van passar pel cap milions de moments bonics que haviem passat: llums que funcionen, cartells preciosos, agulles de cosir, nervis, amics que et vindran a veure, nits de reunions.... Gairebe un any pensant en un sol dia! Quina desilusio tant gran! Pero que hi farem... A l'octubre ho farem millor i encara amb mes ganes, si cap! Ahir ens va servir per estar una mica mes units. Tots els que erem alla voliem que sortis be i tots ens vam sentir tristos: era l'espectacle de tots, igual que el grup: tots som el Pim Pam Pum! 50 persones que es mouen com una de sola per arribar a un lloc i per tenir com a recompensa l'alegria de la feina ben feta! Gracies a tots per l'esperit, l'energia i els petons! Felicitats pels 25 anys!!!!! Anims i endavant!!!!! Una abraçada!

FALTEN 24 HORES...

2010-06-18T10:03:00.004+02:00

I fins aquí la serie de batalletes, avui va d´unaltre pal.

Demà veurem que passa amb l´espectacle. Tant de bo que tot vagi bé, tenim la consciència tranquila que s´ ha fet tot el que s´ha pogut. Aquests últims dies han estat molt intensos

Vull destacar el que va apuntar la Neus fa uns dies i jo uns dies més tard. Passi el que passi demà, estic content d´haver tingut la sort d´haver viscut això. El treball de creació colectiva que s´ha fet, és tant impressionant que el projecte ja ha estat un èxit. Si a més som capaços de impressionar o emocionar al públic, a més serà fantàstic.

Aquest cop actuem sense xarxa, aquest espectacle mai s´ha provat amb públic. No sabem si “funcionarà” o no, o si sabrem dominar el ritme ( que és el nostre punt feble).

Sortiran els crítics ( de sempre) que diran; uf tant de ferro i que mal aprofitat... Això hauria d´haver estat més simple...

Sortiran els amics i coneguts sempre més benèvols...Segur que els més critics serem els de dintre, segur que sortirà algú diguent: aquest no ès l´estil pppf. ( sempre m´he preguntat quin és l´estil pppf-ja avanço que aquest cop no hi ha ni piscines de fang i esbudellaments.)

De tot se n´apren, nosaltres fem això, ho hem fet tant bé com hem pogut, ens ho hem passat molt bé fent´ho i és el que ens venia de gust fer. Peti qui peti, avui per avui pppf és energia mecànica amb pólvora a la sang.

Aquest ha estat un treball noble, l´ entusiasme i la bona voluntat que s´ha fet paga moltes factures.

Volem destacar que som un grup de teatre de carrer amateur, sense ànim de lucre i amb un pressupost ajustat. Som conscients de les nostres limitacions, però s´ha intentat fer el més professional possible.

Si algú del sector sapigués amb el pressupost que s´ha treballat, directament ens proposaria per al Nobel d´economia, la optimització de recursos, la utilització d´ amics i coneguts i ha arribat a nivells gairebé de rapinya. Aquesta és una de les riqueses de l´ entitat, em sigut capaços de sumar l´esforç, les idees i la feina de centenars de persones. Això no es paga amb diners.

Per tota aquesta gent que ens ha ajudat tant; MOLTES GRÀCIES!

QUINS TEMPS AQUESTS!....

2010-06-17T15:16:00.004+02:00

FALTEN 2 DIES....

Algunes persones tenen la tendència a dir que qualsevol cosa del passat era millor.

Que quedi clar que al pppf avui, això no passa. En el transcurs dels anys s´han fet grans coses, som aquí gràcies a l´ aprenentage del que s´ha fet fins ara. El llistó per a les noves generacions serà alt. El punt a superar és LILIANA, la referència a partir d´ara serà un macroespectacle que es va fer del Tussols a les fonts de Sant Roc.

Ja us dic que per sobrepassar això hauran de “pedalar” molt, però no hi ha res impossible només calen cinc o sis persones per tirar d´el carro i els demés que sumin,( i no restin). La formula és sencilla; ganes, il.lusió, ambició, creativitat i feina.

El més important de celebrar 25 anys és...poder-ne celebrar 26,27, 28 ...però això no és cap competició. Les coses han de durar el que han de durar. Tant de bo siguem capaços de continuar engrescant gent per continuar el projecte. El que podem dir és que fins aquí ha valgut la pena...

Aquest espectacle és la suma de molts esforços, voldria fer un esment especial als que han estat al capdavant d´aquest projecte. Ells ja saben qui són, per tant no cal numerar-los personalment. ( aixís m´evito deixar-me algú). Son un “putos cracks”!!! i uns grans mestres, jo aprenc coses cada dia...

Fa 25 anys

2010-06-17T14:31:00.002+02:00

Fa 25 anys, a una colla d'eixelebrats i eixelebrades se'la va acudir que a Olot, com a moltes ciutats del nostre país, es podien fer correfocs. Una activitat popular, gratuïta, al carrer i, sobretot, participativa. Una activitat per a totes les edats, atractiva i arriscada, ideal per als joves i per als no tan joves.
Així va ser com va començar tot, amb més ganes que traça, amb més bogeria que seny i amb més rauxa que diners es varen ajuntar gent provinent de diferents ambients per formar un grup de corefocs. Per aquest grup han passat infinitat de persones, de vegades per quedar-s'hi molts anys, d'altres per fer-hi col·laboracions puntuals, però en tot cas tots i totes amb el mateix denominador comú, passar-ho bé i fer-ne gaudir els altres sense cobrar ni un duro llavors, ni un euro ara.
Us podeu imaginar que en tants anys i amb tanta gent, més de dues-centes persones, hi ha moltes batalles per explicar i esperem que algun dia algú sigui capaç de recollir-les. Però ara no volem pas parlar del passat, sinó del present i del futur, i per això hem fet aquest escrit, perquè volem esperonar els membres actuals del grup a celebrar-ho de valent perquè han fet i fan una molt bona feina. I des de la nostra antigor i enyorança els volem donar ple suport i animar les noves generacions a fer possible que es continuï renovant.
En tot cas, quan un ha estat del Correfoc se n'és sempre més. Quan arriba la nit de Festes del Tura, no podem evitar, estiguem on estiguem, mirar al cel i pensar:
-Quina sort, avui no plourà. I sentir de nou el neguit d'encendre la primera carretilla o fer el primer toc de tinbal, reviure l'olor de pòlvora cremada i, sobretot, recordar els que hi haurien de ser i no hi són.
Per molts anys PIM, PAM, PUM FOC! i enhorabona per aquesta història que ens ha demostrat, una vegada més, que, malgrat algú pugui pensar el contrari, els humans millorem generació rere generació, si més no, fent espectacles i correfocs.

ANTICS MEMBRES DEL PIM, PAM, PUM FOC!
publicat a La Comarca d'aquesta setmana

ELS RENECS DEL CAMPANER...

2010-06-16T14:56:00.001+02:00

Un dels primers artilil.lugis del pim pam pum, es deien Ito i Iz. Eren una mena de capa de guix que portaven dos reconeguts actors i espeleòlegs del moment. L´ acció consistia en baixar pel campanar de Les Preses. Com que pel PPPSOL ( ppp Style Of Life) les coses no poden ser senzilles, es van fer unes estructures que per cert pesaven un ou, per poder penjar-hi la piro.

El primer problema va ser poder treure els artil.lugis per la finestra. Un cop resolt això...Imagineu l´escena; dos actors penjats del Campanar a 20 o 25 metres d´ alçada. Unes bengales fent contrallum, uns personatges encesos baixant... Les instruccions amb en Lladó ( epd), eren clares, primer l´encesa de baix i després la d´adald.

Evidentment ho va fer al revés i les guspires de la bengala patum van entrar per la finestra del campanar...es va encendre un sarró i es va fer un dels efectes pirotècnics més bonics que s´ han fet mai dins d´un campanar.

Des d` abaix a la plaça es sentien els renecs del campaner mentre els piu pius i les carretilles li petaven als morrus. (Els mecagum deus van fer tremolar l´església). Des d´ adald es sentia un oooooh!!!! del públic impresionat per l´acció. Els d´adald però no van pas tenir gaire temps per disfrutar de l´escena, ( altra feina tenien..)

Els dos actors van baixar cagant hòsties, en algun lloc del local potser encara trobaríem la resta de les cordes cremades, es van guardar per que feien feredat...per sort també ningú va prendre mal.

UN RECORD ENTRANYABLE...

2010-06-16T14:48:00.000+02:00

Em perdut dos amics durant aquests 25 anys. D´ ells n´ em aprofitat la força i l´ energia que ens envien des de on són. De mica en mica la tristor de la ferida s´ha anat convertint amb un record carinyós i molt viu.

Segurament sense voler, ens van ensenyar algunes coses: té sentit estar en una entitat per compartir els bons moments, cal disfrutar de cada cosa i de cada instant com si fos l´ últim, que només cal empipar-nos per les coses importants...

Lladó,Pep; aquest bolo va per vosaltres!

PERSEGUITS PER LA LEGIÓ ESTRANGERA...

2010-06-15T09:30:00.001+02:00

Aquesta és una anècdota més recent, per demostrar que les idees de bomber ( i mai tant ben dit) es van passant de generació en generació...

L´espectacle era al Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Un espai singular, històric, preciós... Van insistir molt que no es tirés foc aeri per què just darrera la muralla del segle 13 hi havia la base de la Legió estrangera Francesa on per cert hi viuen reconeguts militars d´ èlit, famosos no especialment per la seva “sensibilitat artística “ i diplomàcia.

El responsable de pirotècnia , que per cer és bomber, va decidir unilateralment que el final, hi volia posar palmeres. Ell sempre diu que havia controlat la direcció del vent i que li va canviar a últim moment...potser si.

El resultat va ser el previsible; Peten les tres palmeres i milers de guspires enceses que van caure just darrera la muralla....pocs minuts després, les flames ja passaven per sobre.

Si una cosa s´ha aprés aquests anys és el protocol de seguretat. Als segons de detectar-se, quatre diables amb els respectius extintors estaven apagant el foc. Bé apagar el foc és un dir, sobretot quan el foc està a l´altre costat de la muralla. Quan ja teníem les escales apunt va aparèixer el responsable...animals que feu? No sabeu que és una base militar???? Us mataran, que aquells són boigs!

El foc no va ser res,els militars ho van apagar ràpid, però les flames es van acostar perillosament al castell. Si arribem a cremar el palau o fer volar un polvorí dels que tenien per allà aquell cop si que hauríem sortit als diaris.

LLIGUEU-LO! PERÒ LLIGUEU-LO BÉ!!!

2010-06-14T13:20:00.002+02:00

Unaltra anècdota que reflexa el PPPSOL ( Pim Pam Pum Style Of Life), va passar a Ripoll fa mooolts anys. En l´espectacle del Cavaller Blanc i el Cavaller Negre, hi havia una escena que un personatge anava encadenat, el pujaven a l´escenari i el deixaven lligat allà.

Per un excés d´assaig els dos que portaven a l´encadenat es van oblidar on estava el públic. Ells van entrar de cares, el van lligar i van marxar. Un cop lligat es van adonar que l´havien lligat d´esquenes a la gent...la imatge de l´actor, intentant girar-se va ser digne d´una pelicula de la Monty Phyton. A Ripoll encara riuen....

Al següent espectacle el narrador que havia aprés bé la lliçó va dir alguna cosa aixís com: Agafeu a l´ intrús i lligueu-lo, però lligueu-lo bé!. Ningú del públic va saber de que carai reien els actors de tota la companyia, que un un moment de gran intensitat dramàtica, gairebé han de parar l´espectacle per l´atac de riure...

PETITS DETALLS...

2010-06-14T13:09:00.001+02:00

Dissabte a l´assaig i van haver “petits detalls”, d´aquells que fan grans les coses petites. El més important sens cap mena de dubte va ser la mirada il.lusionada d´en ferran mentre estirava la corda, o pentre apretava l´aranya. Per això sol ja ha valgut la pena tota la moguda... (Ah, per cert els que el veieu digueu-li que dissabte el necessitem que ens vingui a ajudar i que és un goig treballar amb gent com ell.)

La visita dels primers ex pim pams, que ja fa quinze anys que van deixar el grup, o de “l´estanquera”, i d´altra gent també van se molt agraïdes.

Dit això, la cosa pinta bé, va sorprendre la força i la sonoritat de l´orquestra, les grans màquines que no desentonen amb l´espai, la mobilitat dels follets, l´impacte de les gotes de rosada,les llums, la dimensió de la pantalla i l´especularitat de la tirolina de més de 100 metres... Això pinta molt bé!!!!

AVANÇATS ALS TEMPS....

2010-06-11T14:02:00.000+02:00

Vam fer com en REBOLLO però uns quants anys abans.

En un espectacle que es feia a les escales de Sant Esteve, hi havia un moment que una fletxa de foc encesa encenia un ninot, que evidenment esclatava, s´encenia tot i començava el correfoc. Tècnicament era difícil trobar un especialista capaç de tirar una fletxa i encertés al blanc sense que ningú prengués mal.

Als enginyers del ppp s´els hi va ocórrer posar un cable i que la fletxa passés guiada. D´aquesta manera no podia fallar. I la veritat és que funcionava perfectament. Només es van oblidar de demanar permís del lloc on començava el cable. Era una casa en obres, que van entrar sense encomenar-se ni a deu ni a sa mare... A l´hora del bolo i amb milers de persones a la Plaça del Doctor Ferrer, el simpàtic propietari els hi va impedir l´entrada.

Uns anys més tard, en Rebollo a la cerimònia d´encesa de Pebeter dels JJOO de Barcelona 92 ens va “copiar la idea”, bé copiar tampoc seria això...nosaltres no ho havíem fet mai amb públic. Sempre podrem dir que molt abans de veure-ho ja ho haviem fet ( o no!)...

Avui, la contraportada d'El Punt!

2010-06-10T14:50:00.001+02:00

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/179617.html

1 + 1 = 2 ???? o no!

2010-06-10T13:27:00.000+02:00

Segurament una de les anècdotes que més reflexa l´estil ppp ( Pim Pam Pum Style Of Life), és una que va passar mentre muntàvem un espectacle a la piscina de les preses.

Un reconegut enginyer de la comarca va tenir una idea brillant: Si un coet puja X metres, dos coets pugen el doble...Evidenment una qüestió com aquesta s´havia de provar empíricament. El que no va tenir en compte el “geni” en qüestió és que les forces es poden sumar...o no!.

Es van empalmar dos coets, la idea era que un cop esclatés el primer, el segon continuaria amunt i esclataria més enlaire....bona teoria. La realitat us la podeu imaginar cuet que puja, coet que peta, coet que es gira i coet baixant a tota velocitat en direcció a l´origen....

Diuen els que estaven per la zona que va fer por i que hi van haver corredisses dignes del millor San fermin. Per Sort l´ àngel de la guarda que ens vigilava atent, va fer que el coet quedés clavat al minigolf. Ningú va prendre mal, i un cop passat l´ ensurt ja us podeu imaginar el nivell de les acollonades. D´ això fàcilment fa vint anys i encara s´en parla!

UN PARELL DE BATALLETES...

2010-06-10T13:23:00.000+02:00

Quan vam celebrar els 20 anys vaig estar recollint algunes anècdotes brillants. Algun dia quan siguem grans si mai escrivim un llibre les podrem utilitzar.

De moment però segurament la que va ser la primera...

L´ajuntament ens va pagar 300 euros, les forques que pesaven com un mort es van fer a la brigada. La piro es va anar a buscar a L´Igual a la plaça del pes de la Palla de Barcelona amb Teisa. Anàvem vestits amb saques, parracs i espardenyes de betes. La imatge de la nit va ser després de canviar-nos a l´hospici, quan vam sortir del Carrer Sant Tomàs i vam veure aquella multitud cridant i demanant foc...vam dubtar si recular o tirar endavant. No ens vam arrugar ( gaire)...però us puc assegurar que feia por.

Aquell any la gent ens agafava i ens tirava enlaire, després de placatges de rugbi i grapejades vàries.

Però el que encara es recorda va ser la famosa traca M4, era el més potent que ens podien vendre. Va costar convèncer a la iaia de la Pirotècnia Igual, però el retruny del terra davant de Sant esteve, amb la gent estirada, en plan “cuerpo a tierra”va ser brutal...Cap dels que era per allà dubto que ho oblidi. Si mires bé, encara avui hi ha algun barrot de balcó tort i no fa massa es van canviar els vidres que va trencar l´ona expansiva cap a la cantonada del carrer de l´ Amargura.

JO ERA ALLÀ AQUELLA NIT!

2010-06-09T14:25:00.001+02:00

Quan falten pocs dies, els nervis es comencen a apoderar de la companyia, tantes hores de treball i somnis passaran com un llampec el proper dia 19. I tot això suposant que el temps no ens jugui una mala passada.

L´espectacle serà un èxit, el més important però, encara que un diluvi ens ho impedeixi, serà que tots els que hem participat amb aquest projecte podrem dir el resta de les nostres vides; jo era al pim pam pum l´any 2010.

I per al públic que arribi al Tussols des de el bicicarril un cop disfrutat de Liliana podrà dir com l´ Artús, i com amb el texte d´un dels primers espectacles...Nosaltres vam ser un sota les estrelles, jo era allà aquella nit!!!

Serà una nit màgica, l´espectacle més gran fet mai a Olot. Sentiments, olors, paissatge, pirotècnia, màquinaria, música...t´ ho pots perdre????

Avui sortim al diari!!!

2010-06-08T18:55:00.002+02:00

Avui toca sortir al Diari de Girona, i és que el dia es va acostant...

Salut!

http://www.diaridegirona.cat/cultura/

AVUI UNA MICA DE FILOSOFIA....

2010-06-07T14:28:00.002+02:00

Que un grup tan a can penja i despenja com el pim pam pum, cumpleixi 25 anys és gairebé un miracle.

Segurament és el Kaos organitzat més pintoresc del món. És un lloc on mana tothom però no mana ningú. On hi han poders a l´ ombra que prenen el sol, i ha responsables que reposen a l´ ombra. On els que han plegat avegades treballen més que els que estan en actiu...

Al pim pam, pot passar que la cosa més sofisticada funcioni a la perfecció, i s´ oblidi de la més senzilla. Que no es porti foc per fer un correfoc, i que el dia més important la persona més important no hi sigui per que s´ ha adormit. Que siguis el protagonista de l´ espectacle i ho sàpiga tothom menys tu.

Que quan tothom s´en va de festa a nosaltres ens queden dos camions per carregar i quan sortim de festa tothom s´ en va a adormir.

A revés del món i de la lògica; quin sentit té estar mil hores fent una màquina per cardar-hi foc o duri 2 minuts???. Al pim pam pum fer coses que no serveixen per res és...gairebé el seu objectiu vital.

Aquesta és la il.lògiga lògica del pim pam pum. El dia que funcioni tot com un rellotge s´haurà perdut la gràcia, l´ encant i l´ ànima...

En el fons, si no existís el pim pam pum no passaria res, però se n´hauria d´inventar unaltre immediatament per prescripció facultativa...

2010-06-03T14:59:00.000+02:00

MANERES D´ENTRAR...

2010-06-03T13:35:00.001+02:00

Falten 16 dies per el macro espectacle...

Com autoproclamat “llegenda viva”, cronista, com a fòssil o com a sencillament un personatge que fa molts anys que està al pppf voldria explicar algunes coses...

Tinc una experiència acumulada moooolt gran al pim pam pum,( això vol dir que ja tinc una edat - els que em coneixeu ja sabeu que en el meu cas, l´ edat mental no va junta amb l´edat física, però això no és el que toca avui...) igual que tots els que estem o han passat pel pppf tinc un petit fotograma en aquesta història. La suma de tots aquests fotogrames fan una gran pel.licula. Jo en tinc un troçet que us aniré explicant per capítols...

Molts dels que esteu al grup no havíeu nascut quan jo, discutia amb en Lesso, en xarlie, la tena, en jaume bahí i tants d´ altres a les reunions d´ espectacles, per això avegades vaig una mica de sobrat, per això i per la tabarra que us ve a continuació us demano disculpes, el peatge de ser jove és tenir que aguantar les batalletes dels “veteranus”.

Tot i que no i sóc des del principi, i sóc des de el primer correfoc. Si no recordo malament en sembla que en Pep comte es va posar malalt a última hora. I en Lesso, que anava de bòlit veient la magnitud del embolic que s´ havien posat, em va demanar si podriem anar a donar un cop de mà. Amb l´amic Lladó ( epd), vam ajudar al muntatge. Vaig arribar per casualitat i si m´arribo a imaginar el que suposaria a la meva vida, hi hauria afegit solemnitat, però va ser aixís pim pam...

Amb tots aquests anys hi ha hagut moltes entrades, algunes a través d´un amics, coneguts, i per casualitat, fins i tot i havia un metge que ho recomanava als pacients, alguns es pensaven que es lligava, alguns van venir enganyats, d´altres enllaminats per les piscines de fang ( això és un mite, ( o no!), l´olor de polvora, per tenir la samarreta vermella, per la màgia de les carretilles o per ser el rei del mambo al correfoc d´Olot, per la música, el vestuari, per remanar ferros, per massoquisme,...alguns esperant impacients els 18 anys.

I tu com vas entrar???

ENERGIA CONSTRUCTIVA

2010-06-02T14:42:00.002+02:00

Quan fa uns mesos en Pol em va demanar formar part de la comissió dels 25 anys, ho vaig fer gairebé per esma. Estava cansat, de fet em vaig apuntar per fer de lligam amb els ex- històrics i per no “desmuntar” la moral de l´equip gestor.

A la segona reunió , la gent de la comissió es van posar les piles...qui m´ hauria de dir a aquestes alçades que em podien sorprendre d´ aquesta manera.

Mai, amb els 25 anys de història del grup i ( això ho dic amb molt de coneixement) s´ havia treballat tant, ni tant bé. Aquests mesos han estat increïbles, poder participar en una creació col.lectiva d´ aquest nivell, és un luxe que ja el voldrien tots aquells qui em copiat impunement durant tots aquests anys ( la fura, comediants,royal de luxe, archaos,carabousse....).

Vull explicar que partint (com sempre) d´ un full en blanc, pressupost en base 0 i amb els nostres recursos limitats s´ ha creat una gran obra d´ art que es diu “LiLIANA”. El treball de creació i recerca que s´ ha fet aquests darrers mesos no sols no s´ havia vist mai al pim pam pum ja el voldrien moltes altres entitats.

Amb una gran optimització, de les reunions (mai vista al pppf) i amb la inestimable col.laboració del nostre director artístic , Janot Carbonell, s´ha aconsseguit que al mes de gener hi hagués la base del guió, amb el disseny complert del l´espectacle i de totes les màquines. Discutit i consensuat tot punt per punt.

Abans de comprar el primer ferro ja teniem clar, que fariem, quin seria l´ordre, les prioritats i el que haviem d´anar inventant, buscant o resolent....increible però cert.

Ha estat un procés ple de talent, de ratafies, cerveses d´hores de feina i de creació genial.

Des de fer un diamant, a una papallona, passant per un cavall, una carretilla, un arbre,una aranya o un bosc de joncs. A treballar amb gel, amb perfums, amb olors, amb plàstic, amb fibre de vidre, amb fusta, amb alumini, amb pells, amb guix, amb moltllos i desmotllants, amb metàcrilat, amb ferro...

Experimentant amb explosions nuclears, amb bombes d´aigua, amb gas propà. Fent planols ( o no) d´ arquitectura cinètica. Experimentant amb mecànica aplicada, amb femelles rematxables, cadenes cardans i arbres de lleves, amb trasmissions mecàniques, leeds i altres aplicacions xineses electròniques. Buscant 1000 pots metàlics....i segur que m´he deixat coses

Parlant, discutint inventant i treballant i tot això, no us ho perdeu s´ha fet amb 5 mesos!!!!!!!!!!

L´ambient de treball els caps de setmana al local, tant el dia la paella, el de la calçotada, el de la fideuà els dels macarrons, els de pollastres han estat increibles, molta feina i molta energia...energia constructiva.

Avegades la vida et dona petits regals, aquest n´ és un. Llarga vida al pim pam pum!

2010-06-01T21:22:00.001+02:00

Pim Pam Pum Foc convoca pel proper dilluns dia 7 de juny del 2010, una roda de premsa en motiu de la presentació del seu nou espectacle Liliana coproduit juntament amb Ominium Cultural i Panorama, dins la celebració del seu 25é aniversari. És l'espectacle més ambicions del grup de la seva llarga trajectoria. Aquesta se celebrarà al Parc Nou d’Olot, a partir de les 12 del migdia i comptarà amb la presència de Janot Carbonell com a direcció artística i representant del grup creatiu i d'Omnium Cultural i Xavier Carbonell com a convidat d’honor i dissenyador del cartell de l’espectacle.